Biblioteca de la Universitat de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBiblioteca de la Universitat de Barcelona
Dades
Nom curtCRAI UB Modifica el valor a Wikidata
Tipusbiblioteca universitària
learning resource centre (en) Tradueix
xarxa de biblioteques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConsorci de Serveis Universitaris de Catalunya
Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibició1 milió Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador ISILES-UBG Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcrai.ub.edu Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): crai_ub Youtube: UCcOZgiE05RTZ8bd560VCdZQ Modifica el valor a Wikidata
Edifici històric de la UB, seu dels fons antics de la Biblioteca i de les Biblioteques de Lletres i de Matemàtiques.

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona integra el conjunt de biblioteques i centres de documentació que donen suport a la docència, l'aprenentatge i la investigació, facilitant l'accés i la difusió dels recursos d'informació entre els membres de la Universitat de Barcelona.

Història[modifica]

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, en comparació amb les grans biblioteques universitàries europees, entra tard i de forma discontínua en la història, fet que no afavoreix la conservació del patrimoni bibliogràfic medieval de la Universitat, fundada al segle xvi.

El 1863, quan s'inicien les obres de l'actual emplaçament de la Universitat, Elies Rogent projectà la distribució dels espais interiors atribuint a la Biblioteca un conjunt d'espais al pis principal, la qual cosa era una mostra clara del prestigi que tenia el fons bibliogràfic dipositat provisionalment al Convent de Sant Joan de Jerusalem, provinent de la Desamortització i que contenia el llegat de les principals biblioteques conventuals barcelonines, hereves alhora de grans bibliòfils.[1]

Durant el període republicà la Biblioteca Pública i Universitària passa a constituir una part del Patrimoni universitari. Segons un Decret de l'1 de juny i Ordre de 7 de setembre de 1933, la Biblioteca passa a ser regida i sostinguda pel Patronat, que ha de canalitzar les dotacions que li arriben dels pressupostos generals de l'Estat i aportar-ne de propis.

El 1984, i per primera vegada, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona compta amb pressupost propi. Fins aleshores, llibres, revistes i tota mena de material s'adquirien a les facultats, departaments i càtedres.

El 1985 s'aprova l'Estatut de la Universitat de Barcelona en el qual, a l'article 56, es defineix una nova estructura de la Biblioteca en què es creen àrees tècniques de gestió i processament, així com àrees d'especialització, d'acord amb el contingut i l'organització interna de les divisions.[2]

A principis de 2004, davant de la necessitat d'adaptar les biblioteques universitàries al nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i a l'Espai Europeu de Recerca (ERA), nou marc d'ensenyament universitari basat en l'aprenentatge, la recerca, el desenvolupament i la innovació, es va convertir en el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la UB (CRAI), que integra els serveis de Biblioteca, suport a la docència i a la recerca.[3]

El Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la UB (CRAI) està format per 16 biblioteques,[4] especialitzades en diferents àrees temàtiques (ubicades a les diferents facultats de la UB), i per 7 unitats tècniques[5] que treballen relacionades entre si.

Fons i col·leccions[modifica]

El fons general de les biblioteques està format per documents relatius als àmbits de la docència, l'aprenentatge i la investigació de la Universitat de Barcelona. És de lliure accés[6] i està ubicat segons la seva temàtica en les diferents biblioteques de la UB. Està actualitzat i inclou documents en diferents suports: llibres, revistes, material audiovisual, recursos electrònics, etc., la bibliografia recomanada i especialitzada dels ensenyaments que s'imparteixen a la Universitat, i altres recursos bibliogràfics i d'informació.

Manuscrit del Llibre dels fets de Jaume I (ca. 1340), una de les joies de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Fons patrimonial de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona[modifica]

Pels seus antecedents històrics i la política de recepció de donacions, la UB té també un ric patrimoni bibliogràfic i documental format per un important fons de manuscrits, incunables i edicions dels segles XVI al XIX i un conjunt de col·leccions especials i digitals que custodia, difon i posa a disposició dels usuaris. La col·lecció de fons antic està ubicada principalment a la biblioteca de Fons Antic, a l'edifici històric de la Universitat.

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona a mitjans del segle xix, i a conseqüència de la Desamortització, rep el llegat de les principals biblioteques conventuals barcelonines que li aporten uns fons riquíssims, que fan que esdevingui una de les primeres biblioteques en fons antic de Catalunya i d'Espanya.

Dins d'aquest llegat destaquen:[7]

  • 1.000 fins a l'any 1820 (el conjunt de sermonaris (possiblement el més ric de l'estat), el fons de revistes dels segles xvii i xviii i el fons d'obres de medicina i ciències jurídiques són especialment destacables).[11]
  • 8.060 gravats en làmines soltes (del segle xvi al XIX) i 890 pergamins de diversa procedència.

A més, compta amb els llegats de fons d'arxius personals i col·leccions de persones com Pere Bosch Gimpera, Ernest Lluch, Ramon Margalef López, Oriol Martorell o Santiago Ramón y Cajal, a més de col·leccions especialitzades com la Col·lecció Grewe d'alimentació i gastronomia, Cartes i menús de restaurant, el fons de l'Editorial Mateu o l'especialitzat en estudis i edicions de Ramon Llull.[12]

Referències[modifica]

  1. Ruiz Fargas, Marina; Verger Arce, Neus «Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona (1835-1881)». Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, 2019, pàg. 229-243.
  2. Alcolea, Santiago; Lamarca, Dolors; Llopart, Pilar; Torra, Jordi. La biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1994, p. 189
  3. Martínez Trujillo, Dídac; López Vivancos, Marta; Balagué, Núria; Casaldàliga Riera, Anna «BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya». Item: revista de biblioteconomia i documentació. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya [Barcelona], 48, 2008, pàg. 64-71. ISSN: 0214-0349.
  4. «CRAI. Unitats i biblioteques». Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 gener 2020].
  5. «CRAI Unitats | CRAI UB». [Consulta: 26 abril 2017].
  6. «Colecciones digitales | Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB». [Consulta: 29 octubre 2022].
  7. Per consultar el fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona: Fons antic. Catàleg de les biblioteques de la UB. (Consulta: 16 de febrer de 2015)
  8. Manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Biblioteca Patrimonial Digital de la UB. (Consulta: 16 de febrer de 2015).
  9. Incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Biblioteca Patrimonial Digital de la UB. (Consulta: 16 de febrer de 2015).
  10. Torra, Jordi. Els llibres litúrgics impresos de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. S.L.: s.n., 1997.
  11. Gudayol, Anna. «La col·lecció històrica de la secció de medicina de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona», Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, XX, 1993, pp. 115-123. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) (Consulta: 16 de febrer de 2015)
  12. Base de Dades Ramon Llull. Universitat de Barcelona Arxivat 2016-04-09 a Wayback Machine.. (Consulta: 16 de febrer 2015).

Bibliografia[modifica]

  • La Historia natural a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona: Fons bibliogràfic del segle xiv al XIX. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993.
  • Alcolea, Santiago; Lamarca, Dolors; Llopart, Pilar; Torra, Jordi. La biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1994, p. 112.
  • Basili, Rubí. Manuscrits caputxins a la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: s.n., 1971.
  • Gudayol, Anna. «La col·lecció històrica de la secció de medicina de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona», Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, XX, 1993, pp. 115-123. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
  • Lamarca, Monsterrat. Llibres impresos a Espanya durant el segle XVI: Biblioteca de la Universitat de Barcelona: catàleg abreujat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007.
  • Nuñez, Lluïsa. «La base de dades i servei de sumaris a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona», Item: revista de Biblioteconomia i Documentació, 25, 1999, p. 56-63. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
  • Torra, Jordi; Lamarca Morell, Montserrat. Catàleg dels incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995.
  • Torra, Jordi. Els llibres litúrgics impresos de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. S.L.: s.n., 1997.
  • Torra, Jordi. «La Biblioteca de la Universitat de Barcelona hereva de diversos biblioòfils» a Association internationale de bibliophile Congrès 22è 2001 Barcelona Actes et communications Transactions, Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2005, pp. 41-54.
  • Verger Arce, Neus. «La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona», BiD Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 21, 2008, text html. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accès Obert (RACO).
  • Verger Arce, Neus; Ruiz, Marina; Astals, Isabel. «La base de dades d'antics posseïdors de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona», BiD Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 24, 2010, text html. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accès Obert (RACO).

Enllaços externs[modifica]