Cercavores

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cercavores
Prunella collaris.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Prunellidae
Gènere: Prunella
Espècie: P. collaris
Nom binomial
Prunella collaris
(Scopoli, 1769)

El cercavores (Prunella collaris), dit també bardisser al País Valencià o xalambrí de muntanya a les Balears, és un petit moixó d'hàbits terrestres i força representatiu a les muntanyes dels Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És un ocell compacte i arrodonit, de coloració brunenca i grisàcia i que hom observa sovint caminant pels prats o rocams com arrupit, o bé corrent ràpidament tot bategant les ales.

Ateny 18 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre 32 i 45 g. L'envergadura és de 30 cm i l'ala plegada és lleugerament més grossa en els mascles.

Quan llueix el plomatge nupcial, hom li aprecia una gola blanca clapejada de taquetes negres o marrons fosques, que resulten el tret més definitiu i característic per a identificar-lo. La coloració dorsal és grisosa, amb taques blanques a les plomes coberteres, que formen dues fines barres alars. El pit i el ventre són grisos, amb flancs acastanyats. La cua és bruna, amb plomes vorejades de groc ocraci. La punta, en canvi, és blanca, to que s'observa perfectament en vol.

No existeix un clar dimorfisme sexual pel que fa al plomatge.

El bec és fi i més fosc a la punta, amb la mandíbula groga.

Les cames tenen tonalitats brunenques rosades.

Els ulls són vermellosos. Presenta una lleugera llista ocular fosca, poc visible.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Costums[modifica | modifica el codi]

Tot i que és abundant, pels seus costums discrets i més aviat silenciosos passa molt desapercebut. El seu vol és sempre baix i el realitza a curtes distàncies. Normalment viu solitari, però a l'època de cria es reuneix en grups, probablement familiars, que de vegades, en migració, esdevenen estols importants. Bàsicament sedentari, efectua moviments dispersius o erràtics de tipus estacional, que podrien conduir als Països Catalans alguns hivernants extrapirinencs.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

De distribució típicament paleomontana, nia en tots els massissos alts d'Ibèria i és propi de tarteres, roquissars i cims pedregosos de les zones muntanyenques, on nia, i és relativament freqüent a l'estiu. A l'hivern davalla a zones més baixes, que siguin també muntanyenques i trencades, i sempre relativament altes. Gairebé mai no descendeix als indrets planers o de conreus.

Habita tota la sanefa prepirinenca del Principat de Catalunya, per bé que a l'hivern no és rar a les serres mediterrànies (Montcau i Montserrat), on deu davallar provinent del prepirineu.

Cercavores fotografiat als Pirineus francesos.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia a terra, i ho fa a les escletxes dels rocams o bé entre les pedres, on basteix un niu en copa. Fa una posta anyal de tres a cinc ous blancs sense taques, que són covats per ambdós progenitors. Els polls són nidícoles i tenen la boca vermella, amb dos puntets negres a la llengua.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 168, Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993, ISBN 84-88545-01-0
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002 ISBN 84-282-1317-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]