Círculo Ecuestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cercle Eqüestre)
Infotaula d'organitzacióCírculo Ecuestre
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització
club privat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 novembre 1856
Governança corporativa
Seu (1950–)
PresidènciaEnric Lacalle i Coll (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats50 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webcirculoecuestre.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: circuloecuestre Twitter (X): circuloecuestre Instagram: circulo_ecuestre LinkedIn: circulo-ecuestre Youtube: UCjCL579t9XMTwKNIqcTOLlg Modifica el valor a Wikidata

El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856. Ubicat a la Casa Pérez Samanillo, actua com a punt d’intersecció dels cercles empresarials, professionals i institucionals de Barcelona i Catalunya. Des de 2023 el seu president és Enric Lacalle.[1]

Edifici[modifica]

Article principal: Casa Pérez Samanillo

Des de 1950 el Círculo Ecuestre té la seva seu al Palau Pérez Samanillo. Es tracta d'un edifici situat a l'Avinguda Diagonal amb la intersecció amb el Carrer Balmes a Barcelona. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.[2] Va ser encarregat per Luis Pérez Samanillo, un pròsper home de negocis espanyol resident a les Filipines, germà del darrer alcalde de Manila el 1898, abans de traslladar-se a Barcelona fugint de la guerra colonial. L'edifici fou construït el 1910 per Joan Josep Hervàs i Arizmendi. El 1911, el projecte guanyà el Premi de l'Ajuntament al millor edifici.[3] Durant la guerra civil la família va abandonar la finca, que temporalment va ocupar la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment el Ministeri d'Hisenda i l'Escola Montserrat.[4]

Després de la guerra civil, el 1947 fou adquirit pel Círculo Ecuestre, i abans d'instal·lar-s'hi, l'edifici fou reformat i ampliat entre 1948 i 1950 per Raimon Duran i Reynals. Es construí un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat.[5] És un exemple atípic d'edifici exempt, emplaçat seguint l'alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caràcter modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal.

Un dels trets més singulars de la finca és el gran finestral ovalat del menjador, batejat per l'escriptor Ignasi Agustí com "la peixera de la ciutat". El mobiliari interior és obra de Joan Esteva[6] i el gran vitrall de l'escala es va realitzar a l'obrador dels germans francesos Mauméjean.[2]

Finalment l'any 1993 Robert i Esteve Terradas van realitzar la darrera de les reformes contemporànies de la finca.[2]

Actualment la seu compta amb deu salons, dos restaurants, una terrassa, bar, biblioteca, sala de billar, auditori, sales de conferències, gimnàs, piscina, sauna, solàrium i habitacions.[4]

Història[modifica]

Inicis[modifica]

El Círculo Ecuestre una societat privada fundada el 26 de novembre de 1856 en un pis de la ronda de Sant Pau de Barcelona per un grup de barcelonins enamorats de l'hípica.[7] Va tenir la primera seu molt a prop d'un picador, on s'impartien cursos d'equitació tant per a homes com per a dones. El seu primer president va ser Jaime Plá, el qual també presidí el Cercle del Liceu, i els 51 socis inicials van rebre la categoria de fundadors.[8]

De seguida la primera seu es va quedar petita i el 1860 es van establir a un local al número 10 de la rambla de Santa Mònica, on hi romandrien entre 1860 i 1907. Funcionaven inspirats en un club anglès. Com que la burgesia barcelonina no volia anar a la part baixa de la Rambla, tant a prop del Raval, finalment es va decidir per buscar un lloc més cèntric.[7]

Plaça de Catalunya[modifica]

El 25 de maig de 1907 es van establir al principal d'una finca de la Plaça de Catalunya número 14, a l'espai que actualment ocupa el Corte Inglés. Es tractava d'una finca propietat d'Ignasi Girona i Targa. La nova ubicació va ajudar a que el Club anés guanyant pes i es posicionés com un lloc de referència per a la burgesia i l'empresariat català.[7] El 1921, gràcies a la bona situació financera de l'entitat obtinguda amb el joc que s'hi feia a la seva seu, van pensar en ampliar la seu, adquirint una finca al Passeig de Gràcia.

Passeig de Gràcia[modifica]

Van comprar dues cases al Passeig de Gràcia 38 i 40. Es va convocar un concurs internacional d'arquitectes per a idear un projecte a l'alçada de l'entitat. S'hi van presentar 47 projectes, entre els que va guanyar la proposta dels arquitectes catalans Salvador Soteras, Antonio Ferrater i Alfred Keller, llavors arquitecte de la casa reial austríaca,[9] El jurat estava format per quatre arquitectes socis de l'entitat: Domènech Montaner, Bonaventura Bassegoda, Enric Sagnier i Francisco Villar.[4]

Després de gairebé 20 anys a la plaça de Catalunya (1907-26), finalment l'entitat es va construir una nova luxosa seu al passeig de Gràcia, considerat un dels més luxosos i moderns d'Europa.[9] La nova seu fou inaugurada pel rei Alfons XIII el 26 d'octubre de 1926. Es tractava d'un edifici monumental, amb quatre plantes, biblioteca, sales de concert, sales de lectura, exposicions i esgrima. També disposava d'una piscina, gimnàs, perruqueria, billars i habitacions per a hostes.[4] L'empresa que va fer la fusteria de l'edifici fou Bastús, Queraltó i Cia.[10]

En esclatar la guerra civil espanyola, la seu fou requisada primer per la Unió General de Treballadors i, després, pel Partit Socialista Unificat de Catalunya i convertida en el Casal Carles Marx.

Durant aquest període, 52 socis del Círculo Ecuestre perderen la vida, molts d'ells amb motiu de la repressió violenta protagonitzada per les Patrulles de control, dirigides per Aurelio Fernández Sánchez, adscrites al Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, de la Federació Anarquista Ibèrica.[11]

Finalitzada la Guerra Civil, durant el franquisme l'edifici va ser ocupat per la Falange Española, on va instal·lar la Jefatura provincial de Falange Española y del Movimiento. Només la forta cohesió social interna va permetre al Círculo Ecuestre sobreviure sense seu social fins al 1947.[12]

Seu definitiva[modifica]

El 1947, durant la presidència de Santiago Güell i López, baró de Güell, es va recuperar la propietat de l'edifici de Passeig de Gràcia. L'entitat tenia dificultats econòmiques i no es va veure amb cor de reformar-lo. Finalment el van vendre per 17 milions de pessetes a un promotor immobiliari privat, qui el 1952 va enderrocar per construir la seu a Barcelona del Banc Central Hispano, a l'edifici que actualment (2023) ocupa l'Hotel Mandarín.[4]

Amb els diners de la venda, Güell i el seu equip van trobar la seu definitiva a la Casa Pérez Samanillo, un palauet construït el 1911 a la cantonada de Diagonal i Balmes. Van comprar i reformar l'edifici i establir la seu de l'entitat, que va romandre activa durant dècades. Durant els darrers anys del franquisme el club va sobreviure rellogant part de la seva seu per a dur a terme activitats de joc.[4] Va entrar en una nova etapa de decadència i tensions financeres, fins que a final dels anys vuitanta començà una nova etapa de transformació, i sota la presidència d'Antonio Eyre s'hi incorporaren noves i destacades personalitats del món financer i empresarial de Barcelona. Fins al 1982 no estava permesa l’entrada de dones.[13] El 1991 en fou elegit president Carles Güell de Sentmenat i el 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, se n'acabaren unes noves obres d'ampliació i restauració, que tingueren com a resultat 6.000 metres quadrats de superfície i un edifici de nova planta per a ús residencial. Durant la dècada de 1990 i 2000 l'entitat va anar recuperant centralitat en el món polític, econòmic, social i cultural català. El 2006 va celebrar els seus 150 anys en un acte que va comptar amb la presència de representants de la família reial espanyola.[14]

Actualitat[modifica]

Amb més de 1.500 membres, el Círculo Ecuestre organitza nombrosos esdeveniments cada any amb la presència de destacades personalitats polítiques, econòmiques o empresarials. D'altra banda, el Círculo Ecuestre manté relacions amb 250 clubs privats de quatre continents: Brooks's a Londres, University Club a Nova York, Interralliée a París, Jockey a Buenos Aires, entre d'altres.[4]

Seus històriques[modifica]

Presidents[modifica]

Llista incompleta

Membres[modifica]

La xifra de socis ha anat variant al llarg dels anys. Des dels 2000 socis abans de la Guerra Civil fins als poc més de 700 en ple franquisme. Actualment la xifra es manté al voltant dels 1.500 membres. En tractar-se d'un club privat, per esdevenir membre cal l'aval de dos socis i ser acceptat per una comissió d'avaluació. Cal comprar un títol per un import de 4.000 euros i aportar 5.000 euros a fons perdut en concepte de drets d'ingrés. Un cop admès, els socis paguen una mensualitat de 100 euros.[4] Els menors de quaranta anys tenen condicions especials, amb una quota d'ingrés que oscil·la 600 i 1.800 euros depenent de l'edat i de si té algun familiar soci. També hi ha inscripcions específiques per a empreses.[4]

Col·lecció d'art[modifica]

Júlia en grana, obra de Ramon Casas i Carbó

La col·lecció del Círculo Ecuestre està formada per diverses pintures, escultures i altres objectes artístics reunits al llarg de la història de l'entitat.[22] Ja el 1907 van organitzar una «Primera manifestació artística del Círculo Ecuestre» a la seu de Plaça Catalunya. Més endavant, ja a la ubicació actual, van anar adquirint obres artístiques. Destaca l’encàrrec d'un plató per revestir l'entrada principal, fet per Ricard Arenys i Galdon on es pot veure un grup de cavalls pura sang. Per decorar el palauet, es van adquirir obres de Ramon Martí i Alsina (Paisatge amb ruïnes, de 1858, una vista del paratge que envolta el castell d’Eramprunyà); de Jaume Morera i Galícia i de Simó Gómez Polo (Moisès salvat de les aigües).[23]

De l'etapa del Passeig de Gràcia es conserven retrats retrats eqüestres del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, fets per Juli Vila i Prades, així com Joventut, un bust femení de Josep Clarà, i un àlbum de firmes del socis creat per Alexandre de Riquer i acabat per Antoni Saurí Sirés.[23]

Hi ha una col·lecció de retrats dels presidents, entre els quals destaquen el de Santiago Güell i López, fet per Ricard Arenys i Galdon, i el d'Albert Rusiñol fet per Carlos Vázquez, així com un retrat del marquès de Santa Isabel, fer per Josep Cusachs i Cusachs, regalat per un soci.[23]

Atres socis també han donat obres a l'entitat, com per exemple un paisatge d’Antoni Reynés i Gurguí, un esbós de Frederic-Armand Beltran i Massés. Una de les obres més populars de la col·lecció Júlia en grana: Es tracta d'un dels primers retrats coneguts que Ramon Casas i Carbó faria a Júlia Peraire, el 1906, on aquesta es presenta amb una mirada desafiadora.[23]

Premis i reconeixements[modifica]

El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Enric Lacalle: "Ens hem acostumat a la marxa d'empreses"», 25-10-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa Pérez Samanillo». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. ↑ «Palau Pérez Salamillo». barcelofilia.blogspot.com. [Consulta: 28 octubre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 de Vilallonga, Isabel. «Bienvenidos al Círculo Ecuestre, un oasis exclusivo de encuentro y reflexión en Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 09-07-2022. [Consulta: 28 octubre 2023].
  5. ↑ «Casa Pérez Samanillo». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 28 octubre 2015].
  6. ↑ «Joan Esteva i Casal - Arquitectura Catalana .Cat» (en castellà). [Consulta: 28 octubre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Fraiz Ordóñez, Jesús. «Los orígenes del Círculo Ecuestre de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 23-12-2021. [Consulta: 28 octubre 2023].
  8. ↑ «Antonio Delgado, la vida en tres tercios» (en castellà), 03-11-2019. [Consulta: 2 juliol 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Barcelonametropolis. Lluís Permanyer[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Petita història de Josep Lladonosa i Pujol». [Consulta: 28 octubre 2023].
  11. ↑ Mir, Miquel. «Los asesinatos en el Círculo Ecuestre de Barcelona». A: La otra memoria histórica. Nowtilus SL. ISBN 9788499672540. 
  12. ↑ «Efeméride del Ecuestre» (en castellà), 16-09-2017. [Consulta: 27 octubre 2023].
  13. ↑ «Círculo Ecuestre / Casa Pérez Samanillo | Hop on Hop off Barcelona». [Consulta: 28 octubre 2023].
  14. ↑ «Inicio - Actividades y Agenda - Cena de Gala conmemorativa del 150º Aniversario de la Fundación del Círculo Ecuestre». [Consulta: 28 octubre 2023].
  15. ↑ «Los orígenes del Círculo Ecuestre de Barcelona» (en castellà), 23-12-2021. [Consulta: 27 octubre 2023].
  16. ↑ Fraiz Ordóñez, Jesús. «Los orígenes del Círculo Ecuestre de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 23-12-2021. [Consulta: 27 octubre 2023].
  17. ↑ Solà Verdaguer, Arnau. Adaptació i canvi d'ús de la Casa Pérez Samanillo (Círculo Ecuestre ) a Hotel Boutique (Tesi). Universitat Politècnica de Catalunya, 2013-07-18. 
  18. ↑ «Historia del Club» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
  19. ↑ «Santiago Güell i López: El primer català al COI». Fundació Barcelona Olímpica. [Consulta: 2023].
  20. ↑ «Borja García-Nieto, nuevo presidente del Círculo Ecuestre de Barcelona» (en castellà), 17-11-2008. [Consulta: 27 octubre 2023].
  21. ↑ «Antonio Delgado, nuevo presidente del Círculo Ecuestre» (en castellà), 22-10-2019. [Consulta: 27 octubre 2023].
  22. ↑ «Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 27 octubre 2023].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Hernández, Nadia. «Círculo Ecuestre». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 octubre 2023].

Bibliografia[modifica]

  • «Casinos, círculos, sociedades y ateneos. Círculo Ecuestre». Pluma y Lápiz [Barcelona], any ii, núm. 111 (1902), p. 596-597.
  • Círculo Ecuestre: 1856-2006. Barcelona: Planeta, 2006.
  • Garriga-Marquès, Ramon. Círculo Ecuestre, 1856-1981: CXXV aniversario. Barcelona: Borrás, 1982.
  • Guardia, María Asunción. «El Círculo Ecuestre, en su 125 aniversario». La Vanguardia (6 juny 1982), p. 95.
  • Manifestación artística de 1907 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Círculo Ecuestre, 1907.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Círculo Ecuestre
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Círculo_Ecuestre&oldid=33273403»