Cercle del Liceu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCercle del Liceu
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusclub privat
organització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 de novembre de 1847 (1847-11-20)
Esdeveniment significatiu
1900 ampliació
1903 reforma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres900 (2017)
Governança corporativa
Seu
PresidentFrancisco Gaudier Fargas
Lloc webhttp://www.circulodelliceo.es/index.php?idioma=cat

El Cercle del Liceu és un club privat, d'estil anglès, fundat l'any 1847, que comparteix edifici amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Tot i la seva ubicació, el Cercle és una associació totalment independent del Teatre, i compta amb un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya i d'Espanya.

Degut als orígens comuns amb el Gran Teatre del Liceu, el Cercle compta amb molts dels abonats del Teatre com a socis, que fan ús del Cercle les nits d'òpera i concerts. En l'actualitat, el Cercle és encara un lloc de referència per a la vida social i cultural de Barcelona i Catalunya. Cada any s'hi realitzen nombrosos actes, recitals, concerts, conferències, presentacions, entregues de premis, festes i homenatges en els que participen, tant els socis, com altres personalitats de la vida cultural de la ciutat de Barcelona, i d'altres localitats d'Espanya. L'any 2010, el Cercle va retre homenatge a la soprano Montserrat Caballé pels seus 50 anys de carrera artística, a qui va dedicar la sala de conferències i audicions, que des de llavors porta el nom de "Sala Montserrat Caballé". Igualment, l'any 2011 el Cercle va homenatjar el tenor Plácido Domingo amb motiu del seu 70è aniversari.

El Cercle del Liceu afirma a l'inici del seu web que «compta amb un miler de socis», als quals ofereix un espai elegant, format per nombrosos salons, exemples destacats del Modernisme, i altres serveis com restaurant, biblioteca o sala de conferències i audicions. El nombre de socis a finals del 2015 seria, de fet, de 811, xifra fins i tot superior a la d'anys precedents.[1] A principis del 2017 tindria més de 900 socis.[2]

Història[modifica]

L'origen del Cercle del Liceu és paral·lel a la finalització de les obres de construcció del Gran Teatre del Liceu. Segons consta a la documentació de l'arxiu del Cercle, pocs mesos després de la inauguració del Teatre, es reunia la primera Junta de Govern del Cercle, el 20 de novembre de 1847, sota la direcció del Marquès de Sentmenat i de Ciutadilla, Comte de Múnter. Es pot considerar el 20 de novembre del 1847 com la data en què es va crear el Cercle del Liceu, ja que és el dia en què es van inscriure els 125 fundadors que consten en el primer llibre de registre de socis. L'article primer dels estatuts del Cercle afirma que:

« El Círculo del Liceo és una asociación que tiene por objeto proporcionar a sus individuos los recreos y entretenimientos de la buena sociedad y es ajena a todo acto que tenga tendencia política. »

Els orígens del Cercle es troben en la Societat Auxiliar de Construcció, constituïda el 30 de novembre de 1844, amb la finalitat d'obtenir el finançament necessari per a la construcció del Teatre. L'esmentada Societat aportà 75.000 duros, dividits en 50 accions de 1.500 duros. A canvi de l'aportació econòmica, es van cedir drets de propietat i explotació de la façana i d'algunes parts de l'edifici, que van passar a ser propietat del Cercle del Liceu.

Des de la seva inauguració, el 1847, el Cercle ha mantingut les seves portes obertes i només les va tancar durant la Guerra Civil espanyola. L'incendi del Teatre del Liceu, el 31 de gener del 1994, no va causar danys materials al Cercle, que va romandre obert als socis durant tot el període de reconstrucció del Teatre.

Actualment, el Cercle del Liceu obre les seves sales al públic un cop l'any, amb motiu de la Jornada de Portes Obertes del Gran Teatre del Liceu.

Medalla d'Or del Cercle del Liceu[modifica]

Ball de tarda, Ramon Casas (1896). Pintura del Cercle del Liceu.
Detall de la sala Alexandre de Riquer del Cercle.

El Cercle reconeix amb la seva Medalla d'Or[a] personalitats de prestigi, a vegades coincidint amb homenatges per aniversaris senyalats.

Entre altres, l'han rebuda:

Any Data entrega Guardonat - guardonada Mèrits / Observacions Ref.
2017 20 de febrer Reina Sofia Pel seu constant suport a les arts, la música i, en concret, al Gran Teatre del Liceu i a la seva reconstrucció després del gran incendi del 1994 [2]
2015 2 de novembre Javier Godó, comte de Godó Per la seva tasca en la difusió i en la promoció de la cultura i de l'art a Catalunya [3]
2014 6 de maig Josep Carreras «Un barceloní universal que ha brindat al nostre estimat Liceu algunes de les nits més inoblidables de la seva història recent» (també és soci de l'entitat) [4]
2013 22 d'octubre Joaquim Barraquer Per la seva tasca filantròpica a favor de les arts i la seva dedicació a la investigació científica [4]
2013 17 de gener Concurs Viñas Amb motiu del seu 50è aniversari (recull el premi el seu director i besnet del tenor Viñas, Miquel Lerín) [5]
2012 5 de novembre Jaume Aragall En reconeixement a la seva trajectòria artística en la lírica [6]
2012 23 de juliol Leopoldo Rodés Per la seva labor com un dels promotors dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 [7]
2012 21 de maig Mario Vargas Llosa Premi Nobel de literatura 2010. Per la passió de l'escriptor per la música, la seva vinculació a Barcelona i la seva brillant carrera literària [8]
2011 26 d'octubre Francisco Mas-Sardá Casanelles,
Ramón Negra Valls,
Carlos Cuatrecasas Targa,

Joan Anton Maragall Garriga,
Joaquín Calvo Jaques

Els 5 presidents anteriors [9]
2011 2 de juliol Plácido Domingo Per la seva trajectòria professional i per homenatjar el seu 70 aniversari [10]
2010 18 de novembre Montserrat Caballé Pels seus 50 anys de carrera artística [11]
2009 17 de novembre Carme Mateu En reconeixement a la seva contribució al món de la música i la cultura en general [12]

Diverses relacions que recullen la llista de distincions i honors rebuts pel President Pujol, molt possiblement procedents d'una mateixa font, esmenten, sense especificar-ne la data, la Medalla d'Or del Cercle del Liceu.[b]

Patrimoni[modifica]

La Sargantain, retrat de Júlia Peraire (1907) fet per Ramon Casas. Pintura del Cercle del Liceu.

La mateixa història del Cercle ha permès a l'entitat comptar amb un patrimoni artístic de gran valor. Disposa d'una biblioteca amb publicacions d'època i gairebé a totes les seves dependències es pot gaudir de decoració modernista, des de la coneguda "Peixera" amb una fabulosa vista de la Rambla, fins a la Sala del Rellotge o el Gran Saló del Cercle, presidit per la famosa "Júlia", de Ramon Casas, obra coneguda com La Sargantain (1907). El Cercle és avui dia una mostra viva de totes les arts, des de l'art de la marqueteria, fins als esmalts, gravats, aiguaforts i olis dels millors artistes catalans de l'època, com ara Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol, Modest Urgell Inglada i Francesc Miralles, entre d'altres. La decoració modernista que es pot gaudir a la majoria d'estances es troba acompanyada d'una col·lecció important d'obres artístiques, especialment de pintura i escultura, que s'ha anat ampliant al llarg dels anys. Durant l'any 2010, per exemple, el Cercle va incorporar a la seva col·lecció un conjunt de gravats d'Antoni Tàpies dedicats a Richard Wagner, ubicats actualment a l'antiga sala de cartes del segon pis.

Les quatre cèlebres vidrieres instal·lades al vestíbul d'entrada l'any 1905 no només són una viva empremta del Modernisme, sinó un testimoni de la forta influència del Wagnerisme a la cultura catalana de començaments del segle xx i al paper del Cercle com a introductor de Wagner a Catalunya. Les vidrieres són obra d'Oleguer Junyent, Josep Pey i A. Bordalba, i representen escenes essencials dels quatre episodis de la Tetralogia de Wagner: Das Rheingold està representat amb escenes de les Filles del Rin i Alberich en el primer quadre; La Walkíria, amb l'escena de la dormició de Brünnhilde mentre Wotan la fa rodejar pel foc del déu Loge; Sigfrid, amb l'escena dels "Murmuris de la selva"; i Götterdämmerung, amb l'escena de l'enterrament de Sigfrid.

El conjunt mural més destacat del Cercle del Liceu el constitueixen, sens dubte, els dotze olis sobre tela que decoren l'antiga sala de joc coneguda com La Rotonda, encarregats a Ramon Casas, que no només assumí l'elaboració dels quadres, sinó també el disseny i decoració de la sala sencera, que s'ha mantingut sense canvis importants fins a l'actualitat. Els dotze plafons s'inspiren en temes musicals i cadascun ho fa a la seva manera: el Liceu, l'òpera i el seu públic a El Liceu, L'avantllotja i Sala de descans; el Teatre Novetats, escenari també d'estrenes musicals i teatrals de l'època; la música folklòrica a Sardanes a la font de Sant Roc a Olot i a Les Caramelles; la música religiosa a Cor de monges; el ballet a Cos de ball; la música popular a Cafè-concert i Le Moulin de la Galette; i finalment a L'automòbil, es pot veure de lluny l'orquestra de música tocant al pavelló que muntà el Cercle del Liceu a l'Exposició Universal de 1888.

Galeria d'imatges[modifica]

  • Pintures de la sala La Rotonda, de Ramon Casas (1902)
  • La "Verbena"
    La "Verbena"
  • Les Caramelles
    Les Caramelles
  • Cafè-concert
    Cafè-concert
  • Sala de descans
    Sala de descans
  • El Liceu
    El Liceu
  • Sardanes a la font de Sant Roc a Olot
    Sardanes a la font de Sant Roc a Olot
  • Teatre Novetats
    Teatre Novetats
  • Cor de monges
    Cor de monges
  • L'avantllotja
    L'avantllotja
  • Le Moulin de la Galette
    Le Moulin de la Galette
  • L'automòbil
    L'automòbil
  • Cos de ball
    Cos de ball

Presidents [13][modifica]

Socis honoraris[modifica]

  1. Carlos Llorens Reñaga
  2. Alfonso Líbano Pérez-Ulibarri
  3. Enrique Torelló Enrich
  4. Carlos Andreu Batlló
  5. Vizconde De Güell
  6. Francisco Daurella Franco
  7. Javier Villavecchia Delas
  8. Mario Soler Bofill
  9. Ricardo Ibars Descals
  10. Juan Amat Cortés
  11. Ignacio De Puig Girona
  12. Marqués De Mura
  13. Josep Maria Solé i Saldaña
  14. Luis Maria Jover Berenguer
  15. Josep Suñol Soler
  16. Josep Maria Torrabadella Sala
  17. Jerónimo Giménez-Salinas García-Borbón
  18. Josep Maria Valls Marfá
  19. Antonio Domènech Clarós
  20. Santiago París Vidal-Ribas
  21. Pedro Balañá Forts
  22. Antonio Gámiz Maristany
  23. Josep L. Dotti Millet
  24. Josep Rosales De Arquer
  25. Pedro Feliu Marqués
  26. Federico Vallet Rubiola
  27.  Cristina de Borbó i de Grècia

Notes[modifica]

  1. ↑ No s'ha de confondre aquesta Medalla d'Or del Cercle del Liceu amb la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu. Són dues distincions independents.
  2. ↑ Tan sols a títol d'exemple, es pot veure un post de juny del 2009.

Referències[modifica]

  1. ↑ Baratech, Gonzalo. «Círculo del Liceo: el número de socios crece por vez primera en años» (en castellà). Crónica Global, 23-05-2016. [Consulta: 26 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 «La reina Sofia rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu». El Nacional, 20-02-2017 [Consulta: 26 juny 2017].
  3. ↑ «Medalla d'Or del Cercle del Liceu al comte de Godó». 8 al dia, 02-11-2015 [Consulta: 26 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 Chavarría, Maricel «Carreras, retorn a l'origen». La Vanguardia, 07-05-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  5. ↑ «El Cercle del Liceu concedeix la seva Medalla d'Or al Concurs Viñas pels seus 50 anys». Círculo del Liceo, 18-01-2013. [Consulta: 26 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ ACN «Jaume Aragall rep la Medalla d'Or del Cercle del Liceu». Notícies CCMA. ACN, 06-11-2012 [Consulta: 26 juny 2017].
  7. ↑ «El Cercle del Liceu lliurarà la Medalla d'Or a l'empresari Leopoldo Rodés». ara, 18-07-2012 [Consulta: 26 juny 2017].
  8. ↑ «Un 'nobel' al Liceu». El Periódico, 22-05-2012 [Consulta: 26 juny 2017].
  9. ↑ «Índice de actividades 2011». Boletín del Círculo, 2011, pàg. IV [Consulta: 26 juny 2017].
  10. ↑ «Plácido Domingo rep la Medalla d´Or del Cercle del Liceu». Diari de Girona, 03-07-2011 [Consulta: 26 juny 2017].
  11. ↑ «El Cercle del Liceu entrega la Medalla d'Or a Caballé». El Periódico, 19-11-2010 [Consulta: 26 juny 2017].
  12. ↑ «Carme Mateu rep la medalla d´or del Cercle del Liceu». emporda.info, 17-11-2009 [Consulta: 26 juny 2017].
  13. ↑ «Círculo del Liceo». [Consulta: 2 juliol 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Francesc Fontbona (Coord.): El Cercle del Liceu. Història, Art, Cultura. Barcelona: Edicions Catalanes. 1991

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercle del Liceu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cercle_del_Liceu&oldid=32776794»