Micos del Vell Món

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cercopithecidae)
Infotaula d'ésser viuMicos del Vell Món
Cercopithecidae Modifica el valor a Wikidata

papió anubis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
SuperfamíliaCercopithecoidea
FamíliaCercopithecidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1821
Tipus taxonòmicCercopithecus Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies

Els micos del Vell Món[1] o cercopitecoïdeus (Cercopithecoidea) són una superfamília de primats inclosa dins del clade Catarrhini. Dins aquesta gran família es reconeixen vint-i-quatre gèneres i 138 espècies, la qual cosa la converteix en la família més gran de primats. Els gèneres de micos del Vell Món inclouen babuins (gènere Papio), còlobs vermells (gènere Piliocolobus) i macacos (gènere Macaca). Filogenèticament, estan més relacionats amb els hominoïdeus que amb els micos del Nou Món. Van divergir d'un avantpassat comú dels micos del Nou Món fa uns 45 a 55 milions d'anys.[2]

El mico més petit del Vell Món és el talapoin, amb un cap i un cos de 34–37 cm de llargada i un pes entre 0,7 i 1,3 kg. El més gran és el mandril mascle, d'uns 70 cm de llargada i amb un pes de fins a 50 kg.[3] Els micos del Vell Món tenen una varietat de trets facials; alguns tenen musells, alguns tenen el nas pla i molts presenten coloració. La majoria tenen cues, però no són prènsils.

Els micos del Vell Món són originaris de les actuals Àfrica i Àsia, habitants en nombrosos ambients: boscos tropicals, sabana, matolls i terreny muntanyós. Van habitar gran part d'Europa en el passat; avui en dia, els únics supervivents a Europa són les mones de Gibraltar. Es desconeix si són originàries de Gibraltar o han estat portades per humans.

Alguns micos del Vell Món són arborícoles, com els còlobs; d'altres són terrestre, com els babuins. La majoria són almenys parcialment omnívors, però tots prefereixen la matèria vegetal, que forma la major part de la seva dieta. La majoria són molt oportunistes, mengen principalment fruita, però també consumeixen gairebé tots els aliments disponibles, com ara flors, fulles, bulbs i rizomes, insectes, cargols, petits mamífers,[3] i escombraries dels humans.

Classificació[modifica]

Referències[modifica]

  1. Veracini i Garcia-Franquesa, 2010, p. 16.
  2. Perez, S.I.; Tejedor, M.F. «Divergence times and the evolutionary radiation of New World monkeys (Platyrrhini, Primates): an analysis of fossil and molecular data». PLOS ONE, vol. 8, 6, June 2013, pàg. e68029. Bibcode: 2013PLoSO...868029P. DOI: 10.1371/journal.pone.0068029. PMC: 3694915. PMID: 23826358.
  3. 3,0 3,1 Brandon-Jones, Douglas. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 370–405. ISBN 0-87196-871-1. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Micos del Vell Món