Cerdanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Cerdanya (desambiguació)».
Cerdanya
Cerdanya / Cerdagne
Bandera de la Cerdanya Escut de la Cerdanya
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de l'Alta i Baixa Cerdanya.svg
País/Regió històrica Catalunya Catalunya
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya i França
Catalunya i Llenguadoc-Rosselló
Lleida, Girona i Pirineus Orientals
Capital Puigcerdà (població més populosa)
Gentilici Cerdà, cerdana
Llengua pròpia Català
Superfície 1085,76 km²
Altitud n/d
(màx.:2921 mín.:950)
Població (2001)
  • Densitat
41.160 hab.
37,91 hab/km²
Coordenades 42° 26′ 48.″ N, 1° 57′ 10.″ E / 42.44667°N,1.95278°E / 42.44667; 1.95278Coord.: 42° 26′ 48.″ N, 1° 57′ 10.″ E / 42.44667°N,1.95278°E / 42.44667; 1.95278
La plana ceretana vista des de la Tosa d'Alp. Al centre de la imatge Puigcerdà entre els rius Segre (a la dreta) i Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit.

La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre. Es caracteritza per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra de magnitud considerable.[1]

Hom sol dividir la Cerdanya en l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya. Aquesta divisió rau en el fet que administrativament pertanyen a dos estats diferents: l'Alta Cerdanya, administrada per França i no constituïda com a entitat administrativa, es troba inclosa al departament dels Pirineus Orientals (regió Llenguadoc-Rosselló) conegut popularment com la Catalunya del Nord. La Baixa Cerdanya, administrada per Espanya, es troba a la comunitat autònoma de Catalunya i està constituïda com a comarca, administrada pel Consell Comarcal de la Cerdanya. A la vegada, la Baixa Cerdanya es divideix en les províncies de Girona (11 municipis) i Lleida (6 municipis).

A desgrat que s'emprin els termes d'Alta i Baixa Cerdanya per diferenciar-les, en l'ús habitual, els residents nord-catalans anomenen l'Alta Cerdanya simplement la Cerdanya (o la Cerdagne en francès). El mateix passa amb la Baixa Cerdanya, que a més té com a nom oficial la Cerdanya.

Història[modifica | modifica el codi]

La Cerdanya ha estat un territori històric de Catalunya i va ser dividit com a conseqüència del Tractat dels Pirineus (1659) entre el Regne d'Espanya i el Regne de França, pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles de la part nord cerdana. Es varen cedir tots els pobles de l'Alta Cerdanya (que incloïa el Capcir) menys la població de Llívia, ja que té el títol de vila, i és per aquesta raó que Llívia és un enclavament de l'Estat espanyol a l'Estat francès. Després, el 1833, la part sota administració espanyola fou fraccionada entre les províncies de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, el 1927 el Tren Groc. Amb les estacions d'esquí i l'obertura del túnel del Cadí el 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme és el motor que impulsa l'esquí, l'hostaleria, la construcció i el comerç.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Hom pot distingir dues subcomarques naturals a la Baixa Cerdanya anomenades la Batllia o petita Cerdanya, al voltant de Bellver de Cerdanya, i el Baridà que actualment s'estén també per la comarca de l'Alt Urgell.

Els municipis que formen la Cerdanya són:

Climatologia[modifica | modifica el codi]

El clima de la Cerdanya és Mediterrani de tipus Prepirinenc Occidental a la plana ceretana i Pirinenc Occidental a l'àrea del Puigpedrós. La precipitació mitjana anual queda molt condicionada per l'alçada, amb valors compresos entre els 700 mm a la plana i fins als gairebé 1000 mm als cims més alts, donant-se els màxims a l'estiu i els mínims a l'hivern. Els hiverns són molt freds, entre 2 °C i -3 ºC de mitjana i amb una marcada inversió tèrmica, i els estius suaus, entre 14 °C i 18 ºC, amb una alta amplitud tèrmica tant anual com diària. Tot l'any hi pot glaçar.[2]

Museus i centres patrimonials[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Cerdanya». GGCC. GREC. [Consulta: 21 març 2010].
  2. Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. [Consulta: 20 d'octubre del 2014]. CC-BY-SA-3.0
  3. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.35. ISBN 978-84-96779-45-7. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerdanya
Viccionari Vegeu Cerdanya en el Viccionari, el diccionari lliure.