Cerdanya
|
|||||
| Localització | |||||
| País/Regió històrica | |||||
| Estat • Autonomia • Província |
Espanya i França Catalunya i Llenguadoc-Rosselló Lleida, Girona i Pirineus Orientals |
||||
| Capital | Puigcerdà (població més populosa) | ||||
| Gentilici | Cerdà, cerdana | ||||
| Llengua pròpia | Català | ||||
| Superfície | 1085,76 km² | ||||
| Altitud | n/d (màx.:2921 mín.:950) |
||||
| Població (2001) • Densitat |
41.160 hab. 37,91 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 26′ 48.″ N, 1° 57′ 10.″ E / 42.44667,1.95278Coord.: 42° 26′ 48.″ N, 1° 57′ 10.″ E / 42.44667,1.95278 | ||||
La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre. Està caracteritzada per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, ja que no n'hi ha cap altra de magnitud considerable.[1]
Hom sol dividir la Cerdanya en l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya. Aquesta divisió rau al fet que administrativament pertanyen a dos estats diferents: l'Alta Cerdanya, administrada per França i no constituïda com a entitat administrativa, es troba inclosa al departament dels Pirineus Orientals (regió Llenguadoc-Rosselló) conegut popularment com la Catalunya del Nord. La Baixa Cerdanya, administrada per Espanya, es troba a la comunitat autònoma de Catalunya i està constituïda com a comarca, administrada pel Consell Comarcal de la Cerdanya. A la vegada, la Baixa Cerdanya està dividida per les províncies de Girona (11 municipis) i Lleida (6 municipis).
Tot i l'ús d'Alta i Baixa Cerdanya per diferenciar-les, en l'ús habitual els residents francesos anomenen a l'Alta Cerdanya simplement la Cerdanya (o la Cerdagne en francès). El mateix passa amb la Baixa Cerdanya, que a més es dóna el fet que el seu nom oficial és la Cerdanya.
Taula de continguts |
Història[modifica]
La Cerdanya ha estat un territori històric de Catalunya i va ser dividit com a conseqüència del Tractat dels Pirineus (1659) entre el Regne d'Espanya i el Regne de França, pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles de la part nord cerdana. Es varen cedir tots els pobles de l'Alta Cerdanya menys la població de Llívia ja que té el títol de vila, i és per aquesta raó que Llívia és un enclavament d'Espanya a França. Després, el 1833, el sector espanyol quedà fraccionat entre les demarcacions de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, al 1927 el Tren Groc. Amb les estacions d'esquí i l'obertura del túnel del Cadí al 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme és el motor que impulsa l'esquí, l'hosteleria, la construcció i el comerç.
Geografia[modifica]
Hom pot distingir dos subcomarques naturals a la Baixa Cerdanya anomenades la Batllia o petita Cerdanya, al voltant de Bellver de Cerdanya, i el Baridà que actualment s'extén també per la comarca de l'Alt Urgell.
Els municipis que formen la Cerdanya són:
- Alp
- Angostrina i Vilanova de les Escaldes
- Bellver de Cerdanya
- Bolquera
- Bolvir
- la Cabanassa
- Das
- Dorres
- Èguet
- Eina
- Enveig
- Er
- Estavar
- Fontanals de Cerdanya
- Font-romeu, Odelló i Vià
- Formiguera
- Ger
- Guils de Cerdanya
- la Guingueta d'Ix
- Isòvol
- Lles de Cerdanya
- Llívia
- Llo
- Meranges
- Montellà i Martinet
- Montlluís
- Naüja
- Oceja
- Palau de Cerdanya
- Planès
- Porta
- Portè
- Prats i Sansor
- Prullans
- Puigcerdà
- Riu de Cerdanya
- Sallagosa
- Sant Pere dels Forcats
- Santa Llocaia
- Targasona
- la Tor de Querol
- Ur
- Urús
- Vallsabollera
Museus i centres patrimonials[modifica]
- Museu del Bosc de Bellver de Cerdanya
- Col·lecció Museu de Das
- Museu Municipal de Llívia
- Museu Casa del Riu de Martinet
- Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet
- Museu de l'Esclop de Meranges
- Museu Cerdà de Puigcerdà[2]
Referències[modifica]
- ↑ «La Cerdanya». GGCC. GREC. [Consulta: 21 març 2010].
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.35. ISBN 978-84-96779-45-7.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerdanya |
- Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya
- Parc Cultural de la Cerdanya
- Turisme Cerdanya
- cat-puigcerda.com
|
|||||||||||