Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
Monument a Lluís Companys (o la "C" de Cerdanyola, 1994). Obra de Salvador Mañosa i Jané (Cerdanyola, 1945).
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Cerdanyolenc, cerdanyolenca
Superfície	30,6 km²
Altitud	32 msnm
Població (2012)   • Densitat	57.892 hab. 1.891,9 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 428114 4593734
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Carme Carmona Pascual (PSC )
Codi postal	08290
Codi territorial	082665
Agermanament	Collegno (Itàlia)
Web	cerdanyola.cat

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Se situa a uns 6 km al nord-est de Barcelona. Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona. Compta amb un sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Documentat al segle x com Cerdanola i villa Cerdenola, el topònim prové d'un diminutiu de Cerdanya, encara que també s'ha apuntat la possibilitat de procedir del llatí cerdaniola, diminutiu de cerdana, és a dir «petit alzinar».

Geografia

Cerdanyola es troba a la part meridional de plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. Els dos cursos d'aigua més importants són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.

El terme municipal està separat en dues grans unitats geomorfològiques. La meitat nord, pertany a la depressió del Vallès i la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.

Barris de Cerdanyola:

• Can Antolí
• Banús
• Bellaterra
• Bonasort
• Can Cerdà
• Can Fatjó dels Aurons
• Canaletes
• Centre
• Cordelles
• Farigola
• Fontetes
• Gorgs
• Montflorit
• Plana del Castell (en construcció)
• Sant Ramon
• Serraparera
• Terranova
• Turonet
• Can Xarau
• Turó de Sant Pau

Història

Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. Poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes de 50 persones inhumades.

Durant l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.

Amb l'arribada de l'imperi romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.

Des del segle IX forma part del Comtat de Barcelona, englobat dins de la Marca Hispànica, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura. Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi ha haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals.

Durant el segle XVIII moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.

El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l'activitat econòmica principal continua sent l'explotació i producció del vi, tot i la crisis que va produir l'arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. Poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.

A principis del segle XX el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l'electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.

Però no va ser fins els anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòvila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d'immigrants procedents d'altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.

En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s'està creant el nou Centre Direccional, entre l'AP-7 i Sant Cugat.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Celestino Sánchez	PSC
1983 - 1987	Celestino Sánchez	PSC
1987 - 1991	Celestino Sánchez	PSC
1991 - 1995	Celestino Sánchez	PSC
1995 - 1999	Celestino Sánchez	PSC
1999 - 2003	Celestino Sánchez (fins el 1997) i Cristina Real Masdeu (des del 1999)	PSC
2003 - 2007	Antoni Morral Berenguer	ICV
2007 - 2011	Antoni Morral Berenguer (moció de censura 16/2009) / Carme Carmona Pascual	ICV / PSC
Des del 2011	Carme Carmona Pascual	PSC

Comunicacions

Es pot arribar a Cerdanyola:

• En cotxe:
  • per les autopistes AP-7 i C-58
  • per la carretera N-150 i per la carretera d'Horta BV-1415

• En tren:
  • Renfe Operadora- línies R4 i R7
  • Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya- amb parades a Bellaterra i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

• En autobús:
  • Línia e3: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Línia A4: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat del Vallès.
  • Línia A7: Barcelona (Plaça Lesseps) - Cerdanyola del Vallès (Per Carretera d'Horta).
  • Línia B2: Sabadell - Barberà del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Ripollet.
  • Línia B4: Universitat Autònoma de Barcelona / Montflorit - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès.
  • Línia B6: Universitat Autònoma de Barcelona - Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell.
  • Línia B7: Cerdanyola - Sant Cugat del Vallès - Rubí.
  • Línia 648: Montcada - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Bellaterra.
  • Línia N62: Barcelona - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Sant Cugat del Vallès. (Autobús nocturn)
  • Línia N64: Barcelona - Cerdanyola - Sabadell. (Autobús nocturn)

• Línies urbanes d'autobús:
  • Línia 1: Can Coll - Canaletes
  • Línia 2: Can Cerdà - Ajuntament - Bellaterra
  • Línia 3: Canaletes - Estació Cerdanyola Universitat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 42 42 45 188 284 574 722 948 928 1.032

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.351 3.026 3.496 4.007 6.455 19.945 51.173 56.497 56.932 59.263

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 50.503 51.305 52.778 54.404 56.065 57.959 58.493 58.407 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

La Torre Vermella

A la ciutat destaca el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí i el castell de Sant Marçal, com també un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrícola.

La ciutat de Cerdanyola posseeix un ric patrimoni arquitectònic de finals del segle XIX i del primer quart del segle XX degut al caràcter de població d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urbà. Aquestes construccions seguien els estils arquitectònics dominants en aquell moment, especialment el modernisme català i el noucentisme, com és el cas de Can Domènec, la Torre Vermella, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del Carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la Casa Mañà.

Al terme també hi trobem la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Tecnològic del Vallès, on hi ha el sincrotró ALBA, inaugurat el 22 de març del 2010.

També, com a part del municipi de Cerdanyola tenim la serra de Collserola (amb un total de més 8.000 ha); bona part de la seva superfície pertany al terme municipal de Cerdanyola.

Serveis

Emblema oficial del municipi, basat en l'escultura "Monument a Lluís Companys" (també coneguda com la "C" de Cerdanyola, 1994), de Salvador Mañosa i Jané (Cerdanyola, 1945). La C originalment significava 'Companys', 'Catalunya', 'Cerdanyola' i 'confraternitat'.

• Biblioteques: Biblioteca de Ca n'Altimira, amb 900 m2 d'espais de lectura i zona wi-fi
• Comerç: Hi ha dos mercats municipals, un al barri de les Fontetes i l'altre a Serraparera. Els divendres es fa mercadal al costat d'ambdós mercats.
• Cultura:
  • Arxiu Municipal- Inaugurat el 2000.
  • Ateneu de Cerdanyola- Espai cultural polivalent.
  • Espai Enric Granados – Sala d'exposicions de 170 m² dedicada a l'art i a la cultura inaugurada el 2004.
  • Museu de Cerdanyola- Inaugurat el 1998, és un museu d'història local ubicat en una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista, Ca n'Ortadó, creada per l'arquitecte Joaquim Lloret el 1929.
  • Museu d'Art de Cerdanyola, Can Domènech.
  • Centre Cívics- Existeixen diferents centres cívics a la ciutat a Banús-Bonasort, Bellaterra, Fontetes, Montflorit, Quatre Cantons, Sant Ramón, Serraparera, Turó de Sant Pau i Turonet.
  • Poblat Ibèric del Turó de Ca n'Oliver – Jaciment arqueològic situat en un turó del barri de Montflorit, data del segle VI aC.
  • Festival internacional de Blues de Cerdanyola
  • Biennal de Poesia Còdols
• Esport:
  • Camps de futbol (Montflorit, La Bòbila, Santa Anna, Els Pinetons, Serraparera)
  • Circuit Municipal de Radiocontrol de Cerdanyola del Vallès
  • Piscina Municipal de Montflorit
  • Zones esportives de Can Xarau, Guiera i Fontetes
• Fires: S'organitzen diferents fires anuals, com el Firestoc i Firauto.
• Salut: Hi ha tres centres d'atenció primària, un a Fontetes, un altre a Serraparera -tots dos al costat dels respectius mercats municipals- i un tercer centre al barri de Canaletes.

Festes locals

• Roser de Maig. Primer diumenge de maig. La festa apareix documentada per primer cop el 1419, quan es va celebrar amb la presència del rei Alfons IV.
• Sant Martí. Patró de la ciutat. 11 de novembre. Aquesta festa a Cerdanyola és molt antiga, la devoció pel seu sant era molt important, antigament se celebraven dos dies de festa, el poder eclesiàstic era molt important a principis del segle XX, poc a poc i a mesura que anava passant el temps la festivitat es convertia en un acte més socialitzat i dirigit per entitats de barris. La festivitat es va interrompre a l'any 1962, degut als aiguats.
• Aplec de Sant Iscle. Tercer diumenge de novembre.

Fills il·lustres i fills adoptius

Vegeu la categoria Cerdanyolencs

• Fills il·lustres
  • Josep de Togores i Llach (1893-1970), pintor
  • Jaume Mimó i Llobet (1893-1964), historiador

• Fills adoptius:
  • Josep Maria Roviralta, fundador d'Indústries Uralita
  • Gaietà Buïgas i Monravà, arquitecte autor del monument a Colom a Barcelona i pare de Carles Buïgas.
  • Carles Buïgas i Sans, enginyer luminotècnic
  • Josep Viladomat,(1899-1989), escultor
  • Víctor Català, escriptora
  • Sebastià Garriga i Morera, escultor i músic

Bibliografia

• SANCHEZ i GONZÁLEZ, Miquel Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint ISBN 84-95705-40-0

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerdanyola del Vallès

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya