Cerdanyola del Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cerdanyola del Vallès
Bandera de Cerdanyola del Vallès Escut de Cerdanyola del Vallès
(En detall) (En detall)
Localització

Cerdanyola del Vallès situat respecte Catalunya
Cerdanyola del Vallès situat respecte Catalunya

Localització de Cerdanyola del Vallès respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Monument a Lluís Companys (o la "C" de Cerdanyola, 1994). Obra de Salvador Mañosa i Jané (Cerdanyola, 1945).[1]
Monument a Lluís Companys (o la "C" de Cerdanyola, 1994).
Obra de Salvador Mañosa i Jané (Cerdanyola, 1945).[1]
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Cerdanyolenc, cerdanyolenca
Superfície 30,6 km²
Altitud 32 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
57.642 hab.
1.883,73 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 428114 4593734Coord.: 41° 29′ 31″ N, 2° 8′ 20″ E / 41.49194°N,2.13889°E / 41.49194; 2.13889
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Carme Carmona Pascual (PSC)
Codi postal 08290
Codi territorial 082665
Agermanament Collegno (Itàlia)
Web

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental a uns 6 km al nord-est de Barcelona. Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona. Compta amb un sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Topònim[modifica | modifica el codi]

El Ripoll, entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet el 1991
riu Sec
Plaça Joan Pau II amb l'església
Parc Tecnològic del Vallès, Edifici Centre d'Empreses de Noves Tecnologies
Ermita de Santa Maria de les Feixes
Aqüeducte de Canaletes

El topònim de Cerdanyola està documentat per primera vegada l'any 954, amb la forma llatinitzada Cerdaniola, en una cessió de terres al Monestir de Sant Cugat. Al segle xii es va formar la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola i amb l'abolició de les jurisdiccions senyorials l'ajuntament va prendre el nom de Cerdanyola. Inicialment alternant de forma esporàdica amb la grafia Sardanyola, als segles XVIII i XIX van aparèixer diverses variacions amb grafia castellanitzada: Serdañola, Sardañola i Cerdañola. El 1934 es va fixar el nom amb el complement de la comarca per diferenciar-lo d'altres nuclis de població homònims, tot i que entre 1939 i 1977 el nom oficial va ser l'arcaic Sardanyola.

El 1899, Josep Balari i Jovany va proposar l'origen relacionat amb el llatí quercus o cercus amb el significat de «alzinar». Està més acceptada la hipòtesi de ser un diminutiu de Cerdanya, recolzada per motius lingüístics per Joan Coromines, geogràfics per Pau Vila i històrics per l'expansió del comtat de Cerdanya que actuà conjuntament amb el comtat de Barcelona durant el segon quart del segle X. L'origen és el mateix que altres topònims homònims existents en la Catalunya Vella entre els quals destaquen actualment Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), Cal Cerdanyola (Gisclareny), Serra de Cerdanyola (Sagàs), barri de Cerdanyola (Mataró).[3][4][5][6]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Cerdanyola és a la part meridional de plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. Els dos cursos d'aigua més importants són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.

El terme municipal està separat en dues grans unitats geomorfològiques. La meitat nord, pertany a la depressió del Vallès i la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.

Barris de Cerdanyola:

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes de cinquanta persones inhumades.[Quan?]

Durant l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.

Amb l'arribada de l'imperi romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975,[7] en un document del Monestir de Sant Cugat.

Des del segle IX forma part del Comtat de Barcelona, englobat dins de la Marca Hispànica, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura. Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi ha haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals.

Durant el segle XVIII moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.

El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l'activitat econòmica principal continua sent l'explotació i producció del vi, tot i la crisis que va produir l'arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.

A principis del segle XX el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l'electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.

Però no va ser fins als anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòvila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d'immigrants procedents d'altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.

En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s'està creant el nou Centre Direccional, entre l'AP-7 i Sant Cugat.

Política[modifica | modifica el codi]

Mandats en el període democràtic[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Celestino Sánchez PSC
1983 - 1987 Celestino Sánchez PSC
1987 - 1991 Celestino Sánchez PSC
1991 - 1995 Celestino Sánchez PSC
1995 - 1999 Celestino Sánchez PSC
1999 - 2003 Celestino Sánchez (fins al 1997) i Cristina Real Masdeu (des del 1999) PSC
2003 - 2007 Antoni Morral Berenguer ICV
2007 - 2011 Antoni Morral Berenguer (moció de censura 16/2009) / Carme Carmona Pascual ICV / PSC
Des del 2011 Carme Carmona Pascual PSC

Eleccions municipals del 2011[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Cerdanyola del Vallès, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
PSC-PM Carme Carmona Pascual 5.003 7 22,42
Partit Popular Manuel Buenaño García 3.916 4 17,55
ICV-EUiA-E Antoni Morral Berenguer 3.852 5 17,26
Convergència i Unió Alfons Escoda i Arbulo 2.806 4 12,58
Compromís per Cerdanyola-CAV Carles Escolà Sànchez 1.875 2 8,4
ERC-AM Helena Solà Tàrraga 1.486 2 6,66
No adscrit Manuela Ortuño Hernández X 1 X
Altres 4.100 -
Total 21.163 25

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Cerdanyola del Vallès, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 6.247 20,97
PSC Pere Navarro 5.348 17,95
PPC Alicia Sánchez-Camacho 4.317 14,49
ICV-EUiA Joan Herrera 4.051 13,59
C's Albert Rivera 3.515 11,8
ERC Oriol Junqueras 3.123 10,48
CUP David Fernández 1.319 4,42
Altres 1.867 6,26
Total 29.787

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Es pot arribar a Cerdanyola:

  • En cotxe:
  • En autobús:
    • Línia e3: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Universitat Autònoma de Barcelona.
    • Línia A4: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat del Vallès.
    • Línia A7: Barcelona (Plaça Lesseps) - Cerdanyola del Vallès (Per Carretera d'Horta).
    • Línia B2: Sabadell - Barberà del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Ripollet.
    • Línia B4: Universitat Autònoma de Barcelona / Montflorit - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès.
    • Línia B6: Universitat Autònoma de Barcelona - Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell.
    • Línia B7: Cerdanyola - Sant Cugat del Vallès - Rubí.
    • Línia 648: Montcada - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Bellaterra.
    • Línia N62: Barcelona - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Sant Cugat del Vallès. (Autobús nocturn)
    • Línia N64: Barcelona - Cerdanyola - Sabadell. (Autobús nocturn)
  • Línies urbanes d'autobús:
    • Línia 1: Can Coll - Canaletes
    • Línia 2: Can Cerdà - Ajuntament - Bellaterra
    • Línia 3: Canaletes - Estació Cerdanyola Universitat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
42 42 45 188 284 574 722 948 928 1.032
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.351 3.026 3.496 4.007 6.455 19.945 51.173 56.497 56.932 59.263
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
50.503 51.305 52.778 54.404 56.065 57.959 58.493 58.407 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La Torre Vermella

A la ciutat destaca el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí i el castell de Sant Marçal, com també un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrícola.

La ciutat de Cerdanyola posseeix un ric patrimoni arquitectònic de finals del segle XIX i del primer quart del segle XX a causa del caràcter de població d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urbà. Aquestes construccions seguien els estils arquitectònics dominants en aquell moment, especialment el modernisme català i el noucentisme, com és el cas de Can Domènec, la Torre Vermella, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del Carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la Casa Mañà.

Al terme també hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Tecnològic del Vallès, on hi ha el sincrotró ALBA, inaugurat el 22 de març del 2010.

També, com a part del municipi de Cerdanyola tenim la serra de Collserola (amb un total de més 8.000 ha); bona part de la seva superfície pertany al terme municipal de Cerdanyola.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Emblema oficial del municipi, basat en l'escultura "Monument a Lluís Companys" (també coneguda com la "C" de Cerdanyola, 1994), de Salvador Mañosa i Jané (Cerdanyola, 1945). La C originalment significava 'Companys', 'Catalunya', 'Cerdanyola' i 'confraternitat'.[1] [8]
  • Biblioteques: Biblioteca de Ca n'Altimira, amb 900 m2 d'espais de lectura i zona wi-fi
  • Comerç: Hi ha dos mercats municipals, un al barri de les Fontetes i l'altre a Serraparera. Els divendres es fa mercadal al costat d'ambdós mercats.
  • Cultura:
  • Esport:
    • Camps de futbol (Montflorit, La Bòbila, Santa Anna, Els Pinetons, Serraparera)
    • Circuit Municipal de Radiocontrol de Cerdanyola del Vallès
    • Piscina Municipal de Montflorit
    • Zones esportives de Can Xarau, Guiera i Fontetes
  • Fires: S'organitzen diferents fires anuals, com el Firestoc i Firauto.
  • Salut: Hi ha tres centres d'atenció primària, un a Fontetes, un altre a Serraparera -tots dos al costat dels respectius mercats municipals- i un tercer centre al barri de Canaletes.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Roser de Maig. Primer diumenge de maig. La festa apareix documentada per primer cop el 1419, quan es va celebrar amb la presència del rei Alfons IV.
  • Sant Martí. Patró de la ciutat. 11 de novembre. Aquesta festa a Cerdanyola és molt antiga, la devoció pel seu sant era molt important, antigament se celebraven dos dies de festa, el poder eclesiàstic era molt important a principis del segle XX, a poc a poc i a mesura que anava passant el temps la festivitat es convertia en un acte més socialitzat i dirigit per entitats de barris. La festivitat es va interrompre l'any 1962, degut als aiguats.
  • Aplec de Sant Iscle. Tercer diumenge de novembre.

Fills il·lustres i fills adoptius[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Cerdanyolencs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Entrevista a Salvador Mañosa i Jané - escultor, per Xavier Poza, Cerdanyola.info, el diari digital de l'Ajuntament, 12/03/2002. Accedit el 7 d'abril del 2013.
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.76. ISBN 84-7304-186-0. 
  4. Vila, Pau. «Sardanyola?... Serdanyola?... Cerdanyola!». Programa Oficial Festes d’Estiu de Cerdanyola del Vallès, 1933 [Consulta: 12 setembre 2013].
  5. Martí, Ramon. «Els Establiments Cerdans en Catalunya Vella: Cavalls de Troia de la Política Comtal?». Revista Internacional d'Humanitats, 2006 [Consulta: 12 setembre 2013].
  6. Sànchez Gonzàlez, Miquel. «Toponímia de Cerdanyola (Vallès)». Butlletí de la Societat d'Onomàstica, 1983 [Consulta: 12 setembre 2013].
  7. Garsaball i Rivasés, Ramon; Martí i Alsina, Jordi. Cerdanyola del Vallès: de la tardoantiguitat al feudalisme. Universitat Autònoma de Barcelona, 2008, p.41. ISBN 8449025362. 
  8. "La C de Cerdanyola. D'escultura a emblema. Pàgina de l'Ajuntament. Accedit el 7 d'abril del 2013.
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • SANCHEZ i GONZÁLEZ, Miquel Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint ISBN 84-95705-40-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]