Cerverí de Girona

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.

De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.

Obra

Vegeu també: Pastorel·la

Obra popular

Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en cançons populars com la "Viadeyra" (cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d'alleugerir les fatigues del viatge. Són composicions similars a les "càntigues d'amic" galaicoportugueses).

Obra amorosa

Inclou des d'una pastorel·la a cançons que es poden dividir en diferents cicles segons la dama o la temàtica (pèrdua del cordó...). La seva poesia va dedicada a una dama que ell anomena Sobrepretz, "excés de mèrit". Segueix les normes tradicionals de l'amor cortès trobadoresc. Però una característica de la seva poesia és la misogínia, en la qual treballa la repetició de tòpics amb originalitat.

Obra moral

La seva obra moral parla sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de diferents estaments socials, etc. Molt sovint la crítica als costums de determinats cavallers fa que puguem considerar les composicions morals com a crítica política.

Obra religiosa

La composició religiosa de Cerverí consta bàsicament d'una alba religiosa, composicions en lloança a la Verge.

Obra narrativa

Està formada per cinc obres de temàtica diversa: Oració de tot dia, Maldit ben-dit, Testament, La faula del rossinyol, Sermó.

Els proverbis

Els proverbis consten de 1197 quartetes de versos hexasíl·labs. Aquesta llarga composició també se sol anomenar Versos proverbials. És un poema dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells, sovint a partir d'exemples de la realitat quotidiana o històrica. En la dotzena quarteta, després d'algunes estrofes introductòries, concreta la finalitat de l'obra: "Fills, per vosaltres dic / aquestes paraules planament, / perquè voldria que fóssiu rics / de saber i de seny".

A més de la magnitud que té l'obra, és interessant la preocupació de l'autor per l'estil i per la investigació poètica. Un tret, entre d'altres, en el qual destaca aquest autor és l'originalitat formal.

A continuació podeu veure un exemple de "viadeyra". Es tracta d'una poesia de procedència popular, com es pot veure fàcilment per la mètrica i pel contingut. Aquesta és l'única viadeyra que es conserva.

VIADEYRA No'l prenatz lo fals marit, Jana delgada! I No'l prenatz lo fals jurat, que pes es mal ensenyat, Jana delgada! II No'l prenatz lo fals marit, que pes es ez adormit, Jana delgada! III Que pec es mal ensenyat, no sia per vos amat, Jana delgada! IV Que pec es ez adormit, no jaga amb vos el llit, Jana delgada! V No sia per vos amat, mes val cel c'avetz privat, Jana delgada! VI No jaga ab vos el lit; mes vos y valra l'amich, Jana delgada!

VIADEYRA No el prengueu el fals marit, Joana delicada! I No el prengueu el fals jurat, que és ruc mal educat, Joana delicada! II No el prengueu el mal marit, que és ruc que és ensopit, Joana delicada! III Que és ruc mal educat, no sigui per vós amat, Joana delicada! IV Que és ruc, és adormit, no jegui amb vós al llit, Joana delicada! V No sigui per vós amat, més val aquell que teniu d'amagat, Joana delicada! VI No jegui amb vós al llit, més us hi valdrà l'amic, Joana delicada!

En la següent peça, davant d'algun cortesà que ha gosat comparar els joglars amb els botxins, Cerverí destaca els mèrits dels primers i els demèrits dels segons, encara que davant d'una possible confusió entre joglars i trobadors deixa ben clar que ell és un trobador i que el seu ofici és el mateix que el del rei, i que si això li reconeixen ja el poden anomenar joglar, si pensen que trobar i joglaria és "enllaçar mots". Observeu que, com en altres ocasions, a la tornada el trobador elogia la vescomtessa de Cardona i la seva estimada "Sobrepretz".

Lo vers del saig e del joglar I Si cel que ditz entre saig e jutglar no sab ne ve ne coneix partimen, dic que be sap que qui no ver, men, que gran vertutz volc Deus per juglars far; e juglar van / siguen los bos tot dia, e saig cercan / los avols tota via. II Sans Genis ac offici de juglar ez amet Deus e servic leyalmen, e Deus det li lo compayno viven q'en paradis devi'ab luy estar; e juglar, can / c'obs li fos, li daria, e saigs ab gran / gaug lo pe li tolria. III La candela d'Arraz fo de juglar, per qui Deus fay miracles a presen; e juglars vol que tuit sion valen, e saig a gaug de tolr'e de raubar; juglars, celan, / a mort lo deffendria, e saigs, lian / pel col, lo penjaria. IV Tebes sabem qu'estorcet per jutglar can volc aucir Alexandris la gen; mantas patz fan juglar bels ditz dizen, per que no fan ab saig a comparar; juglars denan / totz l'escuzaria, e saigs, doblan / lo mal, l'acuzaria. V Daurels ac nom eixamen de jutglar qui pel senyor det son fyll a turmen. D'aytals jutglars comrera mays de cen, si non duptes del vers trop alonjar; car juglar dan / alegre cortezia, e saig tot l'an / tristor, ir'e feunia. VI Eu no razo per mi meteus juglar, ne suy juglars ne.n fau captenimen, carço qu'eu fatz fan l'aut rey entenden; mas mans noms aug a mans amans carjar: c'om vay nomnan / tal clerc on es falsia ez ab aytan / d'enjan con de clercia. VII Sobreptz blan, / e leys de Cartz volria ab d'onor tan / con eu deziraria. VIII Si motz laçan / trobars es juglaria, eu e.l rei chan: / n'em juglar d'una guia.

El vers del botxí i del joglar I A aquell qui diu que entre botxí i joglar no sap ni veu ni coneix diferència dic que bé sap que no diu veritat, menteix, perquè grans miracles ha volgut fer Déu a través dels joglars; i els joglars van / seguint els bons tot el dia, i els botxins cercant / els dolents sempre. II Sant Genís tingué ofici de joglar i estimà Déu i el serví lleialment, i Déu li va donar vivint company que en el paradís havia d'estar amb ell; i el joglar qualsevol cosa / que li fos necessària li donaria i el botxí amb gran / goig el peu li tallaria. III La candela d'Arràs fou d'un joglar, per la qual Déu fa miracles actualment; i el joglar vol que tots siguin honorables, i el botxí té goig de prendre i de robar; el joglar, amagant-lo / de la mort el defensaria, i el botxí, lligant-lo / pel coll el penjaria. IV Sabem que Tebes se salvà per un joglar quan Alexandre volgué matar la gent: moltes paus fan els joglars dient bells mots, per tant no han de ser comparats amb els botxí; el joglar davant / de tots l'excusaria, i el botxí, doblant / el mal, l'acusaria. V Igualment tingué fama de joglar Daurel qui pel seu senyor lliurà son fill al turment. De tals joglars en comptaria més de cent, si no temés allargar massa el vers, perquè els joglars donen / alegre cortesia, i els botxins tot l'any / tristor, ira i indiganació. VI Jo no defenso per mi mateix els joglars, ni sóc joglar ni en tinc els seus costums, perquè això que jo faig, fan els alts; reis entesos; però molts noms sento a molts enamorats atribuir: perquè es va anomenant / a tal, clergue, on hi ha la falsedat, i hi ha tant / d'engany com de clercia. VII Sobrepretz serveixo, / i per aquella dels Cards voldria tant d'honor / com jo desitjaria. VIII Si enllaçant mots / trobar és joglaria, jo i el rei cantem: / som joglars del mateix tipus.

Com en el cas de la "viadeyra", de la qual només es conserva la de Cerverí de Girona, a continuació una composició que es denomina "espingadura" i que també és única i, a més, té igualment les característiques pròpies de la poesia popular. El primer que observareu és que es tracta d'una composició que porta un títol concret, cosa que no era habitual entre els trobadors ni en la poesia medieval en general, en què normalment es designava el poema amb el primer vers; també observareu que en el títol i al llarg del poema apareix el verb espingar que potser us resultarà estrany i que no hem traduït perquè existeix en el català actual amb el sentit de "sonar un instrument agut com la gralla...". Quant al contingut, fixeu-vos que d'una manera alegre, desenfadada i reiterativa -molt pròpia de la poesia popular- es parla de la preferència de les dames per l'amant en detriment del marit, que estarà sota la pluja o tancat a l'armari. Finalment, en la segona tornada, el trobador concreta aquells de qui depèn amorosament i políticament: la dama a la qual va dedicar algunes cançons i que s'amaga sota el "senhal" de "Sobrepretz" (Excés de mèrit), el vescomte de Cardona, i l'infant Pere, fill de Jaume I.

Espingadura d'en Cerverí A la plug'e al ven iran cels que muyllers an, cels que muyllers an. I Li amic iran espingan, a la plug'e al ven iran, e cil que no espingaran a la plug'e al ven iran, las domnas seran a lor dan, e.ls escarniran e.ls escarniran. A la plug'e al ven iran cels que muyllers an, cels que muyllers an. II L'enfans vey ab joy ez ab xan, a la plug'e al ven iran, al jardi el prat verdeyan, a la plug'e al ven iran, e las flors e.ls auzels chantan, e.ls auzels chantan e.ls auzels chantan. A la plug'e al ven iran cels que muyllers an, cels que muyllers an. III De mon joy me play ço que.y fan, c'un armari an on los maritz van. IV Sobrepretz e Cardona blan e.N Peyre l'enfan, e.N Peyrel'enfan.

Espingadura d'en Cerverí A la pluja i al vent aniran els qui muller tenen, els qui muller tenen. I Els enamorats aniran espingant, a la pluja i al vent aniran, i aquells qui no espingaran a la pluja i al vent aniran, les dames trobaran enutjades, i els escarniran i els escarniran. A la pluja i al vent aniran aquells qui mullers tenen, aquells qui mullers tenen. II Els nois veig amb alegria i cantant, ala pluja i al vent aniran, al jardí i al prat verdejant, a la pluja i al vent aniran, i les flors i els ocells cantant, i els ocells cantant i els ocells cantant. A la pluja i al vent aniran aquells qui mullers tenen, aquells qui mullers tenen. III Per a la meva satisfacció em plau el que fan, perquè un armari tenen on els marits van. IV Sobrepretz i Cardona serveixo i a en Pere l'infant, i a en Pere l'infant.

En els llargues hores del palau, Cerverí de Girona buscava d'entretenir els cortesans amb composicions que s'aparten força del que hem llegit fins ara i anaven més enllà de l'ortodoxia trobadoresca quan, com en el primer text, quan fent gala del seu enginy, presentava a l'infant una estrofa escrita en diverses llengües i el desafiva a escriure'n una de semblant que obtindria com a premi un "esparver de setembre".

En un altre ocasió amagava un desig i un convenciment sota un joc lingüístic que els oïdors havien de descobrir.

I Nunca querria eu achar ric home con mal coraçon, mas volria senyor trobar que'm dones ses deman son do E voldroye touz les jors de ma vie dames trover o pris de tota jan; e si hemna trobava ab enfan pel mim cap, io, micer, la pyllaria. Un esparver daria a l'Enfan de setembre, s'aytal cobla'm fazia.

I Mai no voldria jo trobar ric home amb mal cor, sinó que voldria senyor trobar que em donés sense demanar el seu do. I voldria tots els dies de ma vida dames trobar lluny de tota gent; i si dona trobava amb engany pel meu cap, jo, senyor, la prendria. Un esparver donaria a l'Infant de setembre, si cobla semblant em fes.

Referències

La informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans amb la seua autorització.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerverí de Girona

• Pàgina dedicada als trobadors a lletrA, la literatura a Internet, en català, castellà i anglès.