Cesària d'Avinyó
 Castell de Sant Andreu, a Vilanova d'Avinyó, sobre el Mont Andaon on va viure i morir Cesària |
|
| anacoreta i verge | |
|---|---|
| Nom secular | Caesarea |
| Naixement | Segle VI Avinyó (Valclusa) |
| Defunció | 8 de desembre del 586 Mont-Andaon, prop d'Avinyó, actual Vilanova d'Avinyó |
| Enterrament | Abadia de Sant Andreu de Vilanova d'Avinyó |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 8 de desembre |
Cesària d'Avinyó (Avinyó, s. VI - Vilanova d'Avinyó, 586) va ésser una eremita occitana de la diòcesi d'Avinyó (Valclusa), a l'oest del Roine. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
Casada amb un home de bona condició de nom Valent, hi va viure en perfecta continència. Finalment Valent es va ordenar sacerdot i Cesària va optar per fer vida solitària i es va retirar a una cova de la muntanya Andaon, anomenada més tard muntanya de Sant Andreu, on va viure la resta dels seus dies i on va morir en olor de santedat el 8 de desembre del 586.
Veneració [modifica]
Les seves relíquies foren guardades a una capella al cim de la muntanya, on després sorgí, al segle X, l'abadia de Sant Andreu i on hi ha un castell que domina el Roine, enfront de la ciutat d'Avinyó. Al voltant de l'abadia va néixer el poble de Vilanova d'Avinyó.
Referència [modifica]
Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
