Cesare Ripa
_-_nella_quale_si_descriuono_diuerse_imagini_di_virtu,_vitij,_affetti,_passioni_humane,_(14767093413).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1555 (Gregorià) Perusa (Itàlia) |
| Mort | 22 gener 1622 (66/67 anys) Roma |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma (1575 (Gregorià)–1622) Perusa |
| Ocupació | escriptor, erudit, literat, polímata, filòsof, teòric de l'art, científic, cuiner, historiador de l'art, teòric, acadèmic |
| Gènere | Emblema |
Cesare Ripa Virgola (Perusa 1555[1] o 1560[2] - Roma 22 de gener de 1622[3] va ser un acadèmic i escriptor italià.
Biografia[modifica]
De jove entrà a la cort del cardenal Anton Maria Salviati, com «trinciante», o sigui per trinxar la carn de la taula del cardenal. El 30 de març de 1598 va rebre el prestigiós títol de l'Cavaliere de' Santi Mauritio et Lazaro conferit pel Papa Climent VIII.[4] Va ser membre de l'Accademia degli Intronati de Siena, dedicada a l'estudi de les obres clàssiques i de les medalles antigues.
El 1593 va escriureIconologia overo Descrittione Dell'imagini Universali cavate dall'Antichità et da altri luoghi, publicada a Roma i dedicada al cardenal Salviati.
L'obra "necessaria à Poeti, Pittori, et Scultori, per rappresentare le virtù, vitij, affetti et passioni humane", és una enciclopèdia on descriu la personificació de conceptes abstractes, com la Pau, la Llibertat, l'Art, etc.
El 1613 es va reeditar a Siena, amb el títol Nuova Iconologia, dedicada a Filippo d'Averardo Salviati e con l'aggiunta di 200 nuove immagini dell'autore.
L'any 1992 es va publicar una edició comentada de la 'Iconologia.[5] El 2006 es va tornar a imprimir l'edició romana del 1593.[6]
La Iconologia de Ripa va ser el repertori o col·lecció d’al·legories més utilitzat pels artistes dels segles XVII i XVIII.
Referències[modifica]
- ↑ Grove Art artists database, Oxford University Press, ad vocem "Cesare Ripa".
- ↑ Enciclopedia Treccani, Istituto della Enciclopedia italiana, ad vocem "Cesare Ripa".
- ↑ Cesare Ripa (um 1555-1622), arthistoricum.net
- ↑ Christopher Witcombe, Cesare Ripa and the Sala Clementina, «Journal of the Warburg and Courtauld Institutes», 55, 1992, pp. 277-2
- ↑ ISBN 88-7819-269-4
- ↑ ISBN 978-88-89662-09-0
Bibliografia[modifica]
- Iconologia (L') di Cesare Ripa. Fonti letterarie e figurative dall'antichità al Rinascimento, a cura di Mino Gabriele, Cristina Galassi, Roberto Guerrini, Firenze, Olschki, 2013, ISBN 978-88-222-6276-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Ripa |
- La Biblioteca Virtuale On-Line Arxivat 2012-01-02 a Wayback Machine. riporta le trascrizioni integrali delle edizioni dell'Iconologia del 1593 (Roma), 1603 (Roma) e 1611 (Padova)[Enllaç no actiu].
- La Biblioteca Nazionale Francese rende disponibili le pagine digitalizzate dell'edizione del 1593 (Roma) e dell'edizione del 1643 (Parigi).
- Il sito Liber Liber dà la possibilità di scaricare la trascrizione dell'edizione del 1593 (Roma) Arxivat 2006-02-12 a Wayback Machine..
- Sul sito Delfico.it pagina dedicata a Cesare Ripa (con le varianti dell'allegoria dell'Abruzzo, la bibliografia delle edizioni dell'Iconologia e i collegamenti a numerose edizioni disponibili online.)
- Sul sito Iconologia.archivi.info si può consultare un database dell'iconologia di Cesare Ripa, tratto dal volume "Iconologia del Cavaliere Cesare Ripa Perugino Notabilmente Accresciuta d'Immagini, di Annotazioni, e di Fatti dall'Abate Cesare Orlandi... 5 vols. Perugia: Stamperia di Piergiovanni Costantini, 1764-1767.