Cesari de Nazianze

sant Cesari de Nazianze

confessor
Nom secular	Καισάρειος (Kaisáreios Nazianzos), Caesarius Nazianzenus
Naixement	ca. 331 Arianzum, prop de Nazianzum (actual Nenizi, prop d'Aksaray, Capadòcia, Turquia)
Defunció	ca. 368 Arianzum
Enterrament	Nazianze (tomba no localitzada)
Commemoració en	Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme
Canonització	Antiga
Festivitat	25 de febrer
Fets destacables	Metge i germà de Gregori de Nazianze

Sant Cesari de Nazianze (Caesarius, Καισάρειος) fou un metge grec més conegut com a germà de Gregori Nazianzè el teòleg. Fill de pares cristians (el seu pare Gregori era bisbe de Nazianzus) fou educat en la religió cristiana i enviat a Alexandria per seguir els seus estudis progressant en geometria, astronomia, aritmètica i medicina.

Va prendre la professió de metge i es va establir a Constantinoble on va gaudir de gran reputació i va acabar com a metge de l'emperador Constanci II (337-361). En pujar al tron Julià l'Apòstata, Cesari fou invitat a fer apostasia, però va refusar i va retornar al seu país. El 364 fou cridat altre cop a la cort per Jovià, i va ser força estimat per aquest, Valent i Valentinià I, i un d'aquestos el va nomenar qüestor a Bitínia. Es va salvar de manera miraculosa al terratrèmol de Nicea.

Va morir el 369. El seu germà va pronunciar la seva oració funerària.

Sota el seu nom es conserva una obra curta titulada Πεύσεις, Quaestiones Theologicae et Philosophicae, però la seva autoria és discutida.

Fou declarat sant i la seva memòria es commemora el 25 de febrer.