Cevenes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de les Cevenes al Massís central

Les Cevenes, (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els Departaments francesos de la Losera i de Gard. Una part del territori (15.000 ha) constitueix el Parc nacional de les Cevenes creat el 1969. El punt més alt és el Pic de Finiels a 1699 metres (al mont Losera).

El precursor del turisme modern l'escriptor Robert Louis Stevenson, visità la zona, a peu i amb un ase, el 1878 i escriví un relat titulat Viatge a peu i amb un ase a les Cevenes. La rebel·lió contra Lluís XIV dels camisards (hugonots de les Cevenes) és l'episodi històric més cèlebre ocorregut a les Cevenes.[1]

El nom de Cevenes inclou generalment una part de la plana meridional als contraforts sud-est i especialment la conca d'Alès.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situació[modifica | modifica el codi]

Les Cévennes al mapa de França.
Paisatge a les Cévennes

Originalment el terme geogràfic Cévennes es feia servir per designar tot el costat sud-oest, sud, sud-est i est del Massís central. Actualment en sentit estricte, la regió de les Cévennes està constituïda essencialment de massissos esquistosos i granítics des del mont Losera al nord i el mont Aigoual al sud-oest.[2]

Les Cévennes des del mont Aigoual

La regió constitueix un marc territorial tant a nivell socioeconòmic com ecoclimàtic. També, a nivell biogeogràfic, la caracteritza el fort gradient altitudinal.[2]

Les principals poblacions de la regió són: Alès, Le Vigan, Valleraugue, Ganges, Saint-Hippolyte-du-Fort, Sauve, Lasalle, Saint-André-de-Valborgne, Saint-Jean-du-Gard, Anduze, Florac, Saint-Germain-de-Calberte, le Pont-de-Montvert, Vilafòrt, Génolhac, Bessèges, Saint-Ambroix, Les Vans.

Geologia[modifica | modifica el codi]

El massís de les Cevenes està constituït per una geologia diversa:

Al sud hi ha la molt coneguda falla de les Cévennes.

Clima[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un clima mediterrani que progressivament passa a ser un clima de muntanya, a mesura que es puja en altitud. A la tardor hi ha fortes precipitacions i en canvi hi ha una sequedat estiuenca notable. A Alès hi ha una pluviometria anual d'uns 1.000 litres mentre que al cim del mont Aigoual o als contraforts del mont Losera, que només es troben a uns 30 km d'Arlès, s'arriba als 2.000 litres. De vegades la pluja és molt intensa, principalment per la trobada de l'aire fred de l'Atlàntic amb l'humit i calent del Mediterrani que ascendeix per la serralada. A l'hivern pot caure un metre de neu en 24 hores. Hi ha hagut inundacions amb víctimes entre altres els anys 1890, 1907, 1958 i 2002.

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

És un antic territori de caça que actualment està estrictament regulada. A més de les espècies comunes en la conca del Mediterrani hi ha muflons.

Són famosos els castanyers de les Cevenes, a menor altitud hi ha alzinars i maquis.S'hi cultiven vinyes i oliveres. A la localitat de Cazebonne hi ha un arboretum dedicat a la introducció d'espècies exòtiques d'arbres entre ells Araucaria.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 (francès) S. Souchay, Du paysage à sa dénomination, une contrée cévenole, maîtrise de géographie Toulouse Mirail, 2005

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cevenes