Ch'ol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ch'ol
Altres denominacions: Chol
Parlat a: Mèxic Mèxic
Regió: Chiapas, Tabasco
Parlants: 212.117 (2010)[1]
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Ch'ol-tzetzal
    Cholan
     Ch'ol

estatus oficial
Llengua oficial de: a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Regulat per: SEP
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 ctu
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El ch'ol, és una llengua maia parlada pels chols, que habiten principalment en l'estat mexicà de Chiapas (sobretot en els municipis de Palenque, Tila, Tumbalá, Sabanilla, Salto de Agua, Playas de Catazajá i Yajalón) encara que existeix una comunitat important en el municipi de Balancán a Tabasco.

El grup cholan de la família maia és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ortí, estaria relacionada amb el maia clàssic.[2] S'estan emetent programes de ràdio en ch'ol des de l'emissora XEXPUJ-AM des de Xpujil a Campeche, patrocinada per la CDI.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

  • Ch'ol de Tila, parlat per gairebé 44 mil persones, amb un índex de 25% de monolingüisme. Aquesta varietat es parla principalment en el municipi de Tila, a Chiapas.
  • Ch'ol de Tumbalá, parlat per 90 mil persones en el municipi de Tumbalá, també a Chiapas. L'índex de monolingüisme dels parlants d'aquesta varietat és de 30% aproximadament.

Morfologia i sintaxi[modifica | modifica el codi]

El ch'ol, com les altres llengües maies, és una llengua aglutinant, és a dir, que aglutina a un radical (verb, substantiu o adjectiu), marques d'agent (el que realitza l'acció verbal), de subjecte (el posseïdor de l'objecte o relació personal), a través d'un sistema de sufixos i prefixos.

Numerals[modifica | modifica el codi]

El sistema de numeració ch'ol és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües mesoamericanes. La raó obee al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà. Els vint primers nombres són:

1 jump'ej
2 cha'p'ej
3 uxp'ej
4 chänp'ej
5 jo'p'ej
6 wäkp'ej
7 wukp'ej
8 waxäkp'ej
9 bolomp'ej
10 lujump'ej
11 junlujump'ej
12 cha'lujump'ej
13 uxläjump'e
14 chänlujump'ej
15 jo'lujump'ej
16 wäklujump'ej
17 wuklujump'ej
18 waxäklujump'ej
19 bolomlujump'ej
20 junk'al

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  2. Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Aulie, H. Wilbur; and Evelyn W. de Aulie (eds.). Diccionario Ch'ol de Tumbalá, Chiapas, con variaciones dialectales de Tila y Sabanilla (PDF online reproduction). 2005a ed.. Coyoacán, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano, 1998. ISBN 968-31-0291-3. OCLC 42692322.  (castellà)
Coon, Jessica. «Complementation in Chol (Mayan): A Theory of Split Ergativity» (electronic version). Massachusetts Institute of Technology, 2010. [Consulta: 2010-07-15]. [includes a grammatical sketch of the language]
Schumann, Otto Gálvez. La lengua Chol de Tila (Chiapas). UNAM, 1973. .
Warkentin, Viola; and Ruby Scott. Gramática Ch'ol. Summer Institute of Linguistics, 1980. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]