Channa argus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Channa argus
Snakehead - Channa argus.jpg
Il·lustració del 1933
Il·lustració del 1933
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Channoidei
Família: Channidae
[1]
Gènere: Channa
Scopoli, 1777 [2][3]
Espècie: C. argus
Nom binomial
Channa argus
Cantor, 1842 [4][5][6]
Distribució geogràfica a Àsia (autòctona i introduïda)
Distribució geogràfica a Àsia (autòctona i introduïda)
subespècies

Channa argus argus (Cantor, 1842) (la Xina i la península de Corea).
Channa argus warpachowskii (Berg, 1909)[7][5] (el riu Amur a Rússia i la Xina)[8][9]

Channa argus és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[10] És l'espècie de cànnid més criada a la Xina (en estanys, arrossars i embassaments)[11][12] i la més present en els mercats d'aliments vius de Nord-amèrica. En canvi, té una importància modesta en el comerç de peixos ornamentals al Japó, Europa i, en menor mesura, els Estats Units.[13]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Cos en forma de torpede (estrenyent-se cap a la cua), cilíndric, amb el cap petit, la boca grossa (va més enllà dels ulls), les dents esmolades, cua no arrodonida i taques irregulars i fosques als flancs (és capaç d'enfosquir el seu color general fins al punt de gairebé fer desaparèixer aquestes taques), el qual pot créixer fins als 85 cm de llargària[14] (encara que hi ha observacions, a Rússia, d'espècimens de fins a 1,5 m de longitud).[13] Presenta una banda fosca des de darrere dels ulls fins a la vora superior de l'opercle i una altra des de darrere de l'òrbita ocular fins al quadrant inferior de l'opercle. La coloració dels juvenils és pràcticament igual a la dels adults. Posició dels ulls per sobre de la part central de la mandíbula superior. Absència d'escates a la regió gular del cap. Dents vil·liformes i amb algunes dents semblants a les canines a la mandíbula inferior. Una única, i allargada, aleta dorsal amb 49-50 radis. Aleta anal també allargada i amb 31-32 radis. L'origen de les aletes pelvianeses troba per sota del quart radi de l'aleta dorsal. Les pectorals s'estenen més enllà de la base de les pelvianes. 60-67 escates a la línia lateral. 8 fileres d'escates des de la línia lateral fins a l'origen de l'aleta dorsal i de 12 a 13 des de la mateixa línia fins a l'origen de l'aleta anal. Posseeix un òrgan suprabranquial i una aorta ventral bifurcada, els quals li permeten respirar de forma subaquàtica i aèria.[15][16] Emet com una mena d'espetecs quan puja a la superfície de l'aigua per respirar aire[17] i d'esgüells porquins quan menja.[13][9]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça (entre 0 i 30ºC de temperatura),[14] el qual viu, preferentment, a les aigües estancades i poc fondes de llacunes i pantans amb substrat de fang i vegetació, i, en menor mesura, els corrents lents i fangosos de rierols, canals, embassaments, llacs i rius[18][19] de Rússia,[20][21][22] la Xina[23][24][25][26][27] i la península de Corea.[28][9] Ha estat introduït[29] al Japó (Hokkaido, Honshu, Kyushu i Shikoku),[30][31][32][33][34][35][36] el Kazakhstan, el Turkmenistan, l'Uzbekistan,[37][38][39][40] l'antiga Txecoslovàquia,[41][42] els Estats Units (hi ha establert poblacions reproductores a Virgínia, Maryland, Pennsylvània i Nova York, encara que la seua presència al país s'estén a altres estats com, per exemple, Florida)[43][44][45][46][47][48][49] i algunes àrees de la Xina[50] i de Rússia on no era autòcton.[9][51][52]

Aconsegueix la maduresa sexual als 2 o 3 anys de vida (quan fa, aproximadament, entre 30 i 35 cm de longitud). Les femelles produeixen ous entre una i cinc vegades a l'any, en dipositen 22.000-51.000 per posta[53][54] i en poden pondre fins a 100.000 en un any. La fecundació és externa i té lloc a la matinada en aigües poc fondes. Els ous són pelàgics, esfèrics, no adhesius, fan al voltant de 2 mm de diàmetre, suren a l'aigua i triguen, si fa no fa, 28 hores per a descloure a una temperatura de 31ºC i 45 hores a 25ºC (l'eclosió és més tardana a temperatures més baixes). Els progenitors custodien les larves al niu fins que fan aproximadament 8 mm de llargada. Hom creu que el temps mínim de duplicació de qualsevol població d'aquesta espècie és de menys de 15 mesos.[13]

És un depredador que es nodreix principalment d'altres espècies de peixos i, en menor mesura, de crancs de riu, larves de libèl·lules, escarabats, granotes, gripaus, petits rèptils i, fins i tot, mamífers i ocells petits.[44][9][14][13] Al riu Potomac[55][56][57] (Maryland i districte de Colúmbia, Estats Units), on va ésser introduït, la seua dieta és formada per Fundulus diaphanous, Morone americana, Lepomis macrochirus, Lepomis gibbosus, carpins daurats (Carassius auratus), Dorosoma petenense, anguiles americanes (Anguilla rostrata), perques grogues (Perca flavescens), perques americanes (Micropterus salmoides), Notropis hudsonias, Hybognathus regius, Fundulus heteroclitus, peixos gats americans (Ictalurus punctatus), Lepomis cyanellus, Etheostoma olmstedi, granotes i crancs de riu.[58][59]

És parasitat per Mysosoma acuta, Henneguya zschokkei, Cysticercus gryporhynchus cheilancristrotus, Clinostomum complanatum i Paracanthocephalus cutus.[9][13]

Fora de la seua àrea de distribució original, la seua alta fertilitat, àmplia tolerància a una extensa gamma de condicions i manca d'enemics naturals fan que sigui una espècie invasora pertorbadora, ja que pot alterar l'equilibri dels ecosistemes aquàtics (com ara, la conca del riu Mississipí).[60] A Espanya està catalogat com una espècie invasora.[61]

És conegut per la seua capacitat de tolerar la manca d'aigua durant un màxim de quatre dies i de supervivència sota el gel (les temperatures baixes reduixen el seu metabolisme i la demanda d'oxigen), consumit com a aliment i té, a causa de la seua forma de torpede, limitada la seua mobilitat per terra (excepte durant la seua etapa juvenil i només durant períodes d'inundacions).[13][9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Scopoli J. A., 1777. Praga. Introd. Hist. Nat. . i-x + 1-506. «Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae».
  3. uBio (anglès)
  4. Cantor, T. E., 1842. General features of Chusan, with remarks on the flora and fauna of that island. Annals and Magazine of Natural History (New Series). V. 9 (núms. 58, 59, 60): 265-278, 361-370, 481-493.
  5. 5,0 5,1 Catalogue of Life (anglès)
  6. uBio (anglès)
  7. Berg, L. S., 1909. Fishes of the Amur River basin. Zapiski Imperatorskoi Akademii Nauk de St.-Petersbourg (Ser. 8), v. 24 (núm. 9): 1-270, Pls. 1-3.
  8. Bogutskaya, N. G. i A. M. Naseka, 1996. Cyclostomata and fishes of Khanka Lake drainage area (Amur River Basin) an annotated check-list with comments on taxonomy and zoogeography of the region. GosNIORKu i Zin Ran. St. Petersburg. 1-89.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 The Global Invasive Species Database (anglès)
  10. The Taxonomicon (anglès)
  11. Atkinson, C. E., 1977. People's Republic of China. A: Brown, E. E., ed., World Fish Farming: Cultivation and Economics: Westport, Connecticut, AVI Publishing Co., p. 321-344.
  12. Sifa, Li i Senlin, Xu, 1995. Culture and capture of fish in Chinese reservoirs: Ottawa, el Canadà, International Development Research Centre, 128 p.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment».
  14. 14,0 14,1 14,2 Okada, Y., 1960. Studies of the freshwater fishes of Japan, II. Special part: Prefectural University of Mie, Journal of the Faculty of Fisheries. V. 4, núm. 3, p. 1-860.
  15. Ishimatsu, A. i Y. Itazaw, 1981. "Ventilation of the air-breathing organ in the snakehead Channa argus." — Japanese Journal of Ichthyology 28(3): 276–282.
  16. Graham, J. B., 1997. Air-breathing fishes: evolution, diversity, and adaptation. Academic Press, San Diego, Califòrnia, xi + 299 pp.
  17. Soin, S. G., 1960. (Reproducció i desenvolupament del cap de serp Ophiocephalus argus warpachowskii (Berg): Issues in Ichthyology 15): USSR Academy of Science, pàgs. 127-137 (rus)
  18. Dukravets, G. M. i Machulin, A. I., 1978. The morphology and ecology of the Amur snakehead, Ophiocephalus argus warpachowskii, acclimatized in the Syr Dar’ya basin: Journal of Ichthyology, v. 18, núm. 2, p. 203-208.
  19. Dukravets, G. M., 1992. The Amur snakehead, Channa argus warpachowskii, in the Talas and Chu River drainages: Journal of Ichthyology, v. 31, núm. 5, p. 147-151.
  20. Berg, L. S., 1949. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. Quarta edició. Vol. 3. Guide to the Fauna of the U.S.S.R. Núm. 30: 927-1382 (en rus, traducció a l'anglès disponible a Israel Prog. Sci. Transl., Jerusalem, 1965, pp. i-vii + 1-510, 1 map).
  21. Reshetnikov, Y. S., N. G. Bogutskaya, E. D. Vasil'eva, E. A. Dorofeeva, A. M. Naseka, O. A. Popova, K. A. Savvaitova, V. G. Sideleva i L. I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  22. Reshetnikov, Yu. S., 1998. Various family accounts. A: Annotated Check-List of Cyclotomata and Fishes of the continental waters of Russia. Nauka Publishers, Moscou.
  23. Wang, S.-A. , Z.-M. Wang, G.-L. Li, Y.-P. Cao, et al., 2001. The fauna of Hebei, China. Pisces. Hebei Science and Technology Publishing House. 2001: 1-366. (En xinès).
  24. Pan, J.-H., L. Zhong, C.-Y. Zheng, H.-L. Wu i J.-H. Liu (eds.), 1991. The freshwater fishes of Guangdong Province. Guangdong Science and Technology Press. frontmatter + 1-589.
  25. Yang, J.-X. i Y.-R. Chen, 1995. The biology and resource utilization of the fishes of Fuxian Lake, Yunnan. Yunnan Science and Technology Press, Kunming, la Xina. Preface + 1-224.
  26. Chen, Y.-Y. i et al. (eds), 1998. The fishes of the Hengduan Mountains region. The series of the scientific expedition to the Hengduan Mountains of the Qinghai-Xizang Plateau. 1-364.
  27. Tang, W.-Q., Y.-Y. Chen i H.-L. Wu, 2001. Fish species diversity of Wulin Mountains region and its zoogeographic analyses. Journal of Shanghai Fisheries University. V. 10 (núm. 1): 6-15 (en xinès i amb resum en anglès).
  28. Kim, I.-S., 1997. Illustrated encyclopedia of fauna and flora of Korea. Vol. 37. Freshwater fishes. Ministry of Education: 1-629.
  29. Courtenay, Walter R. Jr., 2007. Introduced species: What species do you have and how do you know? Transactions of the American Fisheries Society. 136(4). Juliol del 2007. 1160-1164.
  30. Toshikazu Mito i Tetsuro Uesugi, 2004. Invasive Alien Species in Japan: The Status Quo and the New Regulation for Prevention of their Adverse Effects. Global Environmental Research, 8(2)/2004: 171-191.
  31. Han M., Fukushima M. & Fukushima T., 2008. A spatial linkage between dams and non-native fish species in Hokkaido, Japan. Ecology of Freshwater Fish 17: 416–424.
  32. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p.
  33. Kawanabe, H. i N. Mizuno, 1989. Freshwater fishes of Japan. Yama-Kei Publishers: Tòquio. 1-719 (en japonès).
  34. Sato, Y., H. Takahashi i Y. Suzawa, 1998. Fish fauna of the Katsuura River, Tokushima Prefecture, Shikoku, Japan. Bulletin of the Tokushima Prefectural Museum, núm. 8: 25-66.
  35. Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748.
  36. Matsuura, K., A. Doi i G. Shinohara, 2000. Distribution of freshwater fishes in Japan. Supplement to catalog of the freshwater fish collection in the National Science Museum, Tokyo. National Science Museum, Tòquio. i-x + 1-256.
  37. Borisova, A. T., 1972. Accidental introductions of fishes into the waters of Uzbekistan: Journal of Ichthyology, v. 12, núm. 1, p. 41-45.
  38. Amanov, A. A., 1974. Morphology and mode of life of the Amur snakehead (Ophiocephalus argus warpachowskii) in Chimkurgan Reservoir: Journal of Ichthyology, v. 14, núm. 5, p. 713-717.
  39. Usmanova, R. G., 1982. Variability of characters and some aspects of the biology of young snakehead, Ophicephalus argus warpachowskii (Ophicephalidae), in the Kashkadar’ya basin: Journal of Ichthyology, v. 22, núm. 6, p. 86-90.
  40. Guseva, L. N., 1990. Food and feeding rations of the Amur snakehead, Channa argus warpachowskii, in water bodies in the lower reaches of the Amu Darya: Journal of Ichthyology, v. 30, núm. 3, p. 11-21.
  41. Stanislav Lusk, Věra Lusková i Lubomír Hanel, 2010. . Folia Zool. – 59(1): 57 – 72 (2010). «Alien fish species in the Czech Republic and their impact on the native fish fauna».
  42. Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belius University Proceedings: Journal of Experimental and Theoretical Biology, v. 3 (núm. 1): 41-71.
  43. A Check List of Florida's Freshwater Fishes, with Photos (anglès)
  44. 44,0 44,1 Ontario's Invading Species (anglès)
  45. Rixon C. A. M., I. C. Duggan, N. M. N. Bergeron, A. Ricciardi & H. J. Macisaac, 2005. Invasion risks posed by the aquarium trade and live fish markets on the Laurentian Great Lakes. Biodiversity and Conservation. Vol. 14, núm. 6.
  46. Herborg, L., Mandrak, N. E., Cudmore, B. C. & MacIsaac, H. J., 2007. Comparative distribution and invasion risk of snakehead (Channidae) and Asian carp (Cyprinidae) species in North America. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, vol. 64, núm. 12, pp. 1723-1735(13).
  47. Shafland, L. P., K. B. Gestring & M.S. Stanford, 2007. Florida's Exotic Freshwater Fishes - 2007. Non-Native Fish Laboratory, Florida Fish & Wildlife Conservation Commission.
  48. Scharpf, C., 2009. American Currents, v. 35 (núm. 1): 1-32. «Annotated checklist of North American freshwater fishes, including subspecies and undescribed forms. Part V: Sciaenidae through Achiridae (plus supplemental material)».
  49. Page, L. M. i B. M. Burr, 2011. Peterson field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Segona edició. Houghton Mifflin Harcourt, Boston. xix + 663 pp.
  50. Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
  51. GBIF (anglès)
  52. List of Agnathans and Fishes of the Caspian Sea and Rivers of its Basin (anglès)
  53. Frank, S., 1970. Acclimatization experiments with Amur snakehead, Ophiocephalus argus warparchowskii (Berg, 1909) in Czechoslovakia: Vstník eskoslovenské Spolenosti Zoologické, v. 34, p. 277-283.
  54. Nikol’skiy, G.V., 1956. Ryby basseyna Amura (Peixos de la conca del riu Amur). Moscou, Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (en rus).
  55. Orrell, T. M. i L. Weigh, 2005. The Northern Snakehead Channa argus- (Anabantomorpha: Channidae), a non-indigenous fish species in the Potomac River, USA. Proceedings of the Biological Society of Washington 118:407–415.
  56. Lapointe, N. W. R. i P.L. Angermeier, 2009. Movement, habitat use, nesting, and feeding of Northern Snakehead (Channa argus) in the Potomac River catchment. Project report to the United States Geological Survey, Reston, VA. 7 pp.
  57. Andrew M. Gascho Landis i Nicolas W.R. Lapointe, 2010. Northeastern Naturalist, 17 (2):325–332. «First Record of a Northern Snakehead (Channa argus, Cantor) Nest in North America».
  58. Odenkirk, J. & Owens, S., 2007. Expansion of a northern snakehead population in the Potomac River system. Transactions of the American Fisheries Society. 136(6). 1633-1639.
  59. Odenkirk, J. i S. Owens, 2006. Northern Snakeheads in the Tidal Potomac River System. Transactions of the American Fisheries Society Article: pp. 1605–1609, vol. 134, núm. 6.
  60. Environmental Assessment for Northern Snakehead Eradication and Restoration of Native Fishery to the Piney Creek Drainage, Lee County and Monroe County, Arkansas (anglès)
  61. Reial Decret 1628/2011, del 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores annex (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jiao, Y., N. W. R. Lapointe, P. A. Angermeier i B.R. Murphy, 2009. Hierarchical demographic approaches for assessing invasion dynamics of a non-indigenous species: An example using Northern Snakehead (Channa argus). Ecological Modeling 220:1681–1689.
  • Lazur, A., Early, S. & Jacobs, J. M., 2006. Acute toxicity of 5% rotenone to northern snakeheads. North American Journal of Fisheries Management. 26(3). 628-630.
  • Popova, O. A., 2002. Channa argus (Cantor, 1842). A: Reshetnikov, Yu. S., ed., Vol. 2 of Atlas of Russian Freshwater Fishes: Nauka, Moscou, Rússia, p. 141-144.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]