Channa bleheri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Channa bleheri
Channa bleheri 2391.jpg
Channa bleheri.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Channoidei
Família: Channidae
[2]
Gènere: Channa
(Scopoli, 1777)[3][4]
Espècie: C. bleheri
Nom binomial
Channa bleheri
(Vierke, 1991)[5][6][7]

Channa bleheri és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[8]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El seu nom científic honora la figura del col·leccionista alemany Heiko Bleher, el qual va descobrir aquesta espècie el 1987 (tot i que no va ésser descrita per a la ciència fins al 1991).[9]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • L'adult viu fa 13,5 cm de llargària màxima i té taques grans i irregulars de color vermell o taronja (blanques en el cas d'exemplars preservats), les quals, de vegades, s'uneixen.[10] És l'espècie més acolorida de tots els cànnids, encara que les larves acabades de descloure són incolores. Quan assoleixen una longitud d'1 cm, el dors i els flancs del cos esdevenen de color groc canari, amb una franja fosca al cap i el ventre de gris fum a negre. Com a juvenil, el seu color es torna més clar i un ocel li apareix a la part posterior de l'aleta dorsal.
  • Absència d'escates a la regió gular del cap i d'aletes pèlviques.
  • 36-37 radis a l'aleta dorsal i 24 a l'anal.
  • Aleta caudal arrodonida.
  • 6-7 escates predorsals, 45-46 a la línia lateral i 1 o 2 grans a la superfície inferior de la mandíbula inferior.
  • Aquesta espècie és la més estretament relacionada amb Channa burmanica, tot i que aquesta darrera té 51 escates a la línia lateral, 28 radis a l'aleta anal, 8 escates predorsals i un peduncle caudal més curt que el de C. bleheri.[11][5][12][13][14][15][16]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

No n'hi ha informació sobre les poblacions silvestres, però en captivitat és el mascle qui tria el lloc per a fer-hi el niu (tot i que és la femella qui comença el ritual d'aparellament). Dos dies abans de la fresa (a prop de la superfície i de 30 segons de durada) es produeix un intens contacte físic entre el mascle i la femella, el qual augmenta en el moment de la posta. Els ous alliberats i formant com una bromera són transparents, petits (0,9-1,1 mm de diàmetre), rodons, suren a la superfície i contenen una mena de glòbul d'oli d'aproximadament 0,6-0,7 mm de grandària. Tant el mascle com la femella custodien els ous, se'ls emporten a la cavitat bucal i els expulsen a través de les brànquies per eliminar, presumiblement, les impureses que es puguin dipositar sobre llur superfície. Les larves acostumen a romandre al voltant dels pares (sovint amb contacte corporal) i sembla que es nodreixen d'una secreció mucosa expel·lida pels caps dels progenitors[11][13] (no necessiten aquesta mucositat per a sobreviure, però creixen més ràpidament si ho fan).[17]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Hom creu que, com a adult, és un depredador carnívor.[13]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça (pH 6-7,5),[9] bentopelàgic, no migratori[1] i de clima tropical, el qual viu a Àsia: els rierols de muntanya, llacunes i pantans[10] de les conques del riu Brahmaputra a Assam i del riu Dikrong a Arunachal Pradesh (l'Índia).[1][15][18][19][6][14][20]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la degradació del seu hàbitat a causa de la sedimentació provocada per la desforestació i les pràctiques agrícoles gens sostenibles, la construcció de preses a Arunachal Pradesh i la sobrepesca amb destinació al mercat de peixos ornamentals.[1]

Vida en captivitat[modifica | modifica el codi]

A causa de la seua mida, és una de les espècies de cànnids més adients per a viure en un aquari. Les seues necessitats bàsiques dins d'una peixera passen per tindre àrees amb vegetació aquàtica, espais oberts per nedar-hi, amagatalls, lliure accés a la superfície per a respirar-hi aire (altrament, podria asfixiar-se)[17] i una coberta a la part superior del recipient perquè no es faci escàpol.[21]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 UICN (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat. . i-x + 1-506. «Enllaç».
  4. uBio (anglès)
  5. 5,0 5,1 Vierke, J., 1991. Ein farbenfroher neuer Schlangenkopffische aus Assam: Channa bleheri spec. nov. Das Aquarium, v. 25 (núm. 259): 20-24. «Enllaç».
  6. 6,0 6,1 Catalogue of Life (anglès)
  7. uBio (anglès)
  8. The Taxonomicon (anglès)
  9. 9,0 9,1 2012 Seriously Fish (anglès)
  10. 10,0 10,1 Musikasinthorn, P., 2000. Channa aurantimaculata, a new channid fish from Assam (Brahmaputra River basin), India, with designation of a neotype for Channa amphibeus (McClelland, 1845). Ichthyological Research, v. 47 (núm. 1): 27-37.
  11. 11,0 11,1 Vierke, J., 1991. Der Regenbogen-Channa: Das Aquarium, v. 266, p. 15-19.
  12. Zhang, C.-G., P. Musikasinthon i K. Watanabe, 2002. Channa nox, a new channid fish lacking a pelvic fin from Guangxi, China. Ichthyol. Res. 49(2):140-146.
  13. 13,0 13,1 13,2 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «PDF».
  14. 14,0 14,1 14,2 FishBase (anglès)
  15. 15,0 15,1 Vishwanath, W. i Kh. Geetakumari, 2009. Diagnosis and interrelationships of fishes of the genus Channa (Scopoli) (Teleostei: Channidae) of northeastern India. Journal of Threatened Taxa, v. 1 (núm. 2): 97-105.
  16. Southeast Ecological Science Center - USGS (anglès)
  17. 17,0 17,1 2004-6 Aquaticcommunity.com (anglès)
  18. India Endemic Freshwater Fish Checklist (anglès)
  19. Checklist of Endemic Freshwater Fish Species of India (anglès)
  20. GBIF (anglès)
  21. Tropical Fish - 2007-2012 (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Benziger, A., S. Philip, R. Raghavan, P. H. Anvar Ali, M. Sukumaran, J. C. Tharian, et al., 2011. Unraveling a 146 years old taxonomic puzzle: validation of Malabar snakehead, species-status and its relevance for channid systematics and evolution. PLoS ONE, v. 6 (núm. 6): 1-12.
  • Herder, F., J. Huykebrouck i K. Busse, 2010. Catalogue of type specimens of fishes in the Zoologisches Forschungsmuseum Alexander Koenig, Bonn. Bonn zoological Bulletin, v. 59: 109-136.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Channa bleheri
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.