Channa micropeltes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChanna micropeltes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN172432 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereChanna
EspècieChanna micropeltes Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1831
Nomenclatura
Sinònims
  • Ophicephalus bivittatus (Bleeker, 1845)[1]
  • Ophicephalus micropeltes (Cuvier, 1831)
  • Ophicephalus serpentinus (Cuvier, 1831)
  • Ophicephalus stevensii (Bleeker, 1854)[2]
  • Ophiocephalus micropeltes (Cuvier, 1831)
  • Ophiocephalus studeri (Volz, 1903)[3][4]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Exemplar juvenil
Detall de la part anterior
Exemplars rostits a la graella.
Exemplar en salaó

Channa micropeltes és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[5]

Descripció[modifica]

  • Fa 130 cm de llargària màxima[6] (encara que la seua mida normal és de 50)[7] i 20 kg de pes.[8]
  • Els adults presenten una banda ampla i longitudinal fosca, mentre que els juvenils tenen dues ratlles negres longitudinals amb una àrea intermèdia de color taronja brillant.[9]
  • Cap deprimit, aplanat a dalt, amb escates a la regió gular, la boca grossa i obliqua, el maxil·lar arribant més enllà de la vora posterior dels ulls, la mandíbula inferior amb diverses dents semblants a les canines darrere d'una única filera de dents vil·liformes i canines grosses al prevòmer i les palatines.
  • Escates petites a la part superior del cap. 16-17 fileres d'escates entre l'angle preopercular i la vora posterior de l'òrbita ocular. 22 escates predorsals. 95-110 escates en sèries longitudinals.
  • 43-46 radis a l'aleta dorsal, 27-30 a l'anal, 15 a les pectorals i 6 a les pèlviques.
  • Aleta caudal arrodonida.
  • Les aletes pèlviques fan aproximadament el 50% de la longitud de les aletes pectorals.[10]

Reproducció[modifica]

Té lloc en petits rierols amb vegetació densa[11] i els ous (pelàgics) són ferotgement custodiats pels progenitors (fins al punt d'atacar els humans que s'atansen als nius). Aquesta protecció continua després de l'eclosió[12] (probablement, fins que les larves esdevenen demersals).[13]

Alimentació[modifica]

És un depredador diürn,[14] el qual es nodreix de peixos, granotes, ocells i crustacis.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, potamòdrom[15] i de clima tropical (25 °C-28 °C;[16] 10°N-1°N, 95°E-141°E), el qual viu a Àsia: les masses d'aigües fondes[9] (pantans,[7] grans rius i canals[17] de corrent lent o estancat)[18] de les conques del llac Tonlé Sap i dels rius Mekong[19] i Chao Phraya, la península de Malacca i les illes de Sumatra,[20] Java i Borneo,[21] incloent-hi Cambodja,[18] Indonèsia,[22] Malàisia (incloent-hi la part continental i Sarawak),[8] Laos,[23] Tailàndia,[24] el Vietnam[25] i, possiblement també, Birmània[26] Els informes de la presència d'aquesta espècie a l'Índia (Kerala) podrien pertànyer a una espècie diferent o bé, el més plausible, resultat d'una introducció molt primerenca fora de la seua àrea de distribució original.[13] Ha estat introduït a Singapur (des de l'Àsia Sud-oriental entre 1980 i 1989),[27] els Estats Units (el 1976),[28] la Xina (des de Tailàndia el 1986)[29] i les illes Filipines (el 1989).[30][31][4][32][10][33][34]

Principals amenaces[modifica]

Hom creu que no es troba en perill en tota la seua àrea de distribució, però és probable que estigui afectat per la pèrdua del seu hàbitat a nivell local.[33]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans,[10] capaç d'efectuar migracions per terra,[13] emprat en aqüicultura[35] i forma part del comerç internacional de peixos ornamentals.[36]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bleeker, P., 1845. Bijdragen tot de geneeskundige Topographie van Batavia. Generisch overzicht der Fauna. Natuur-en Geneeskundig Archief voor Neȇrlandsch Indië, v. 2 (3): 505-528.
  2. ↑ Bleeker, P., 1854. Zevende bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo. Zoetwatervisschen van Sambas, Pontianak en Pangaron (sic, Pengaron). Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië, v. 5: 427-462.
  3. ↑ Volz, W., 1903. Neue Fische aus Sumatra. Zoologischer Anzeiger, v. 26, (núm. 703): 553-559.
  4. ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Baird, I. G., V. Inthaphaisy, P. Kisouvannalath, B. Phylavanh i B. Mounsouphom, 1999. The fishes of southern Lao. Lao Community Fisheries and Dolphin Protection Project. Ministry of Agriculture and Forestry, Laos. 161 p. Pàg. 142.
  7. ↑ 7,0 7,1 Vidthayanon, C., 2002. Peat swamp fishes of Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia, 136 p. Pàg. 120.
  8. ↑ 8,0 8,1 Mohsin, A. K. M. i M. A. Ambak, 1983. Freshwater fishes of Peninsular Malaysia. Penerbit Universiti Pertanian Malaysia, Malàisia. 284 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kottelat, M., 1998. Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1): 1-128. Pàg. 116.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 FishBase (anglès)
  11. ↑ Kottelat, M. i E. Widjanarti, 2005. The fishes of Danau Sentarum National Park and the Kapuas Lakes area, Kalimantan Barat, Indonesia. Raffles Bull. Zool. Supplement (13):139-173. Pàg. 167.
  12. ↑ Lee, P. G. i Ng, P. K. L., 1991. The snakehead fishes of the Indo-Malayan Region: Nature Malaysiana, v. 16, núm. 4, p. 113-129.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «PDF».
  14. ↑ Ng, P. K. L. i Lim, K. K. P., 1990. Snakeheads (Pisces: Channidae): Natural, history, biology and economic importance: Essays in Zoology, Papers Commemorating the 40th Anniversary of the Department of Zoology, National University of Singapore, p. 127-152.
  15. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. ↑ Riehl, R. i H. A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p. Pàg. 827.
  17. ↑ Talwar, P. K. i A. G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A. A. Balkema, Rotterdam. Pàg. 1018.
  18. ↑ 18,0 18,1 Rainboth, W. J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p. Pàg. 220.
  19. ↑ Hill, M. T. i S. A. Hill, 1994. Fisheries ecology and hydropower in the lower Mekong River: an evaluation of run-of-the-river projects. Mekong Secretariat, Bangkok, Tailàndia. 106 p. Pàg. 47.
  20. ↑ Thomas, R., 2005. Fishes and ecological aspects in the southern region of Lake Toba and its associated rivers, Sumatra, Indonesia. Malayan Nature Journal 57(1):81-89. Pàg. 85.
  21. ↑ Roberts, T. R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p. Pàgs. 8, 13, 169 i 170.
  22. ↑ Kottelat, M., A. J. Whitten, S. N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p. Pàg. 166; pl. 80.
  23. ↑ Kottelat, M., 2001. Fishes of Laos. WHT Publications Ltd., Colombo 5, Sri Lanka. 198 p. Pàg. 162.
  24. ↑ Checklist of Freshwater Fishes of Thailand (anglès)
  25. ↑ Nguyen Phuc Bao Hoa, Bui Huu Manh & Tran Thi Anh Dao, 2006. Biodiversity of freshwater fish, amphibians, reptiles and birds in Lang Sen Nature Reserve, Long An Province, Vietnam. MWBP. Vientiane, Laos. «PDF». Arxivat de l'original el 2011-03-04. [Consulta: 8 gener 2013].
  26. ↑ List of Freshwater Fishes for Myanmar (anglès)
  27. ↑ Lee, P. G., P. K. L. Ng i W. K. Chan, 1994. The use of two non-multilative character determination menthods for studying the relationship of snakehead fishes (Teleostei; Channidae) in Singapore & Peninsular Malaysia. Proceedings of the Fourth Indo-Pac. Fish Conference, Bangkok, Tailàndia: 60-75.
  28. ↑ Fuller, P. L., L. G. Nico i J. D. Williams, 1999. Nonindigenous fishes introduced into inland waterways of the United States. American Fisheries Society Special Publication 27: i-x + 1-613, 7 figs.
  29. ↑ Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290. Pàg. 280.
  30. ↑ Invasive alien species (IAS): Concerns and status in the Philippines (anglès)
  31. ↑ FishBase (anglès)
  32. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  33. ↑ 33,0 33,1 UICN (anglès)
  34. ↑ GBIF (anglès)
  35. ↑ Thuok, N. i L. Sina, 1997. Review of the fisheries and aquaculture sector in Cambodia. P. 35-36. CMB\95\003. "Natural Resources-Based Development Strategy for the Tonle Sap Area. Pàg. 35.
  36. ↑ ASAP, Aquarium Science Association of the Philippines, 1996. Aquarium species in the Philippines. ASAP Aquarist Database Report. 9 p. Quezon City, Filipines. Pàg. 2.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Channa_micropeltes&oldid=32886147»