Charango

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charango.
Diferents afinacions de l'instrument.
Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).

El charango és un instrument musical vigent a les regions altiplàniques de la serralada dels Andes a Amèrica del Sud. Els seus orígens es remunten al segle XVIII a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), però exploracions acústiquess van donar auge a la fusta. Tres són les grandàries més habituals: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o de ebenistes (charangueros). Variacions en grandària van del mitj d'un walaycho fins el d'una guitarra espanyola. A Bolìvia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys que van de l'esvelta forma en 8 fins als models estilitzats i angulars, e inclós han desenvolupat models semblars a la guitarra eléctrica. El charango té una trajectòria centenària en Bolívia i Perú, i té important presencia en la musica de Argentina, Xile i Equador. En temps antics el charango se ejecutaba tan sol dins del folclor andino (boliviano), però la popularitat del instrument se ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees.

En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup 321.321 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de bol.

Exponents del charango[modifica]

Llista d'importants mestres de charango:

enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charango