Charles Étienne Brasseur de Bourbourg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Charles Étienne Brasseur de Bourbourg (8 de setembre del 1814, Bourbourg, França - 8 de gener del 1874, Niça, França) fou un sacerdot francès considerat un dels pioners a l'estudi de l'arqueologia, l'etnologia i la història precolombina de Mesoamèrica.

Va ser ordenat sacerdot a Roma el 1845, viatjà al Canadà, on fou professor d'història eclesiàstica al Seminari de Quebec. Entre el 1848 i el 1863 viatjà com a missioner a Mèxic i a l'Amèrica Central. Als seus viatges s'interessà per les antigues civilitzacions desaparegudes i emprén el seu estudi. Publica una història de la civilització azteca el 1857. Del 1861 al 1864 prepara i fa publicar diversos documents redactats en llengües locals indígenes. Anuncia el 1863 haver descobert la clau de la transcripció de l'escriptura maia i publica el que creu que és la traducció del Popol Vuh, el llibre sagrat del poble maia quitxé. Publica també una gramàtica de l'idioma quitxé. L'estudi de l'escriptura maia va fer que l'obra pogués apropar-se al missioner espanyol fra Diego de Landa. A partir del 1869 revela els seus principis de desxifrat dels antics codis maies, en particular, del Manuscrit Troà, que pretén traduir. Tot i així, cal esperar gairebé un segle perquè les vertaderes claus de la transcripció siguin descobertes i alguns texts comencin a revelar llurs secrets, com ho faria el rus Iuri Knorozov. Fou arqueòleg oficial de l'expedició francesa de Mèxic el 1864, i el govern francès publicà el 1866 la seva obra Monuments antics de Mèxic. El 1856, Charles Étienne traduí el drama-ballet Rabinal Atxí, segons la narració en idioma maia-atxí, que sentí el nadiu Bartolo Sis. El 1871 s'edita la seva Biblioteca Mexicoguatemalenca. Si els seus estudis dels monuments poden guardar un interès relatiu i si es pot reconèixer-li un talent per haver reunit tal informació, les seves traduccions, basades en una incomprensió del sistema d'escriptura, no tenen cap valor.