Jean Baptiste Charles Dancla
  |
||
|---|---|---|
 Retrat de Jean Baptiste Charles Dancla |
||
| Estil: | Romanticisme | |
| Naixença: | 19 de desembre de 1817 Banhèras de Bigòrra, Alt Pirineu |
|
| Defunció: | 9 d'octubre de 1907 (als 89 anys) Tunísia |
|
| Nacionalitat: |  Alemanya |
|
| Activitat principal: | Violinista | |
| Altres activitats: | Compositor | |
Jean Baptiste Charles Dancla (Banhèras de Bigòrra, Alt Pirineu, 19 de desembre de 1817 - Tunísia, 9 d'octubre de 1917) fou un violinista i compositor francès.
Era germà del també violinista i compositor Charles Dancla (1820-1862), a París fou deixeble de Baillot, Halévy i Berton, i el 1837 aconseguí el segon gran premi.
Dedicat quasi exclusivament a donar concerts, ben aviat se'l considerà com un dels violinistes més notables de l'escola francesa, i el 1857 fou nomenat professor del Conservatori de París.
Va escriure més de 140 obres, entre elles les titulades:
L'école de l'expression;
L'école de la mélodie;
Petite école de la mélodie;
L'utile et l'eagréable;
L'art de moduler sur le violon.
Nombroses, sonates, fantasies, concerts, simfonies, obertures, diverses composicions religioses i un Mètode de violí.
A més va escriure:Les compositeurs chefs d’orchestre, résponse à M. Gounod (París, 1873), i Miscellanées musicales (París, 1877).
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 907 (ISBN 84-239-4517-0)
