Charles Delescluze

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles Delescluze

Fotografia de Charles Delescluze
Naixement Louis Charles Delescluze
2 d'octubre de 1809
Dreux, Eure i Loir
Defunció 25 de maig de 1871 (als 61 anys)
París, Illa de França
Nacionalitat França França
Ocupació Periodista
Conegut per El cas Baudin

Charles Delescluze (Dreux, Eure i Loir, 2 d'octubre de 1809 - París, Illa de França, 25 de maig de 1871) fou un periodista i membre molt actiu de la Comuna de París.

Des de la seva joventut destacà com a periodista radical. Després de la Revolució de febrer fundà a París el diari La Revolution démocratique et la Liberté republicaine, però a causa dels seus articles revolucionaris fou condemnat a divuit mesos de presó i a una munta de 10.000 francs; el 1849 fou condemnat a la deportació, però va poder fugir, refugiant-se a Anglaterra. Tornat a París el 1853, als dos mesos del seu retorn fou condemnat de nou a quatre anys de presó per pertànyer a societats secretes, i després d'haver passat uns anys en diferents presons, fou transportat a Caiena, on va romandre fins al 1859.

En el seu escrit De París à Cayenne, jornal d'un déporté (1867), va descriure els patiments soferts. En la seva tornada a París es va mantenir alguns anys tranquil, fins que el 1868 fundà el diari Réveil, en el que defensà les idees de la Primera Internacional, el que li comportà noves condemnes. Després de la caiguda de l'Imperi (1870) va creure que era l'ocasió oportuna per a realitzar les seves idees comunistes, i contribuí a les revoltes del poble de París contra el govern de la Defensa Nacional, pels dies 13 d'octubre de 1870 i 22 de gener de 1871.

Després de la revolta del 18 de març fou elegit membre de la Comuna de París (26 de març) en la direcció de la qual desplegà una energia salvatge. Al preveure la caiguda d'aquella, proposà, el 20 de maig incendiar amb petroli els edificis públics i afusellar els hostes, abans que entressin les tropes. Al penetrar les forces de Versalles, cercà i trobà la mort en l'última barricada dels revoltats.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]