Charles Depéret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estela funerària de Charles Depéret, al campus de Doua a Villeurbanne

Charles Depéret, o Carles [1] en la forma catalana, (Perpinyà, 25 de juny del 1854 - Lió, 18 de maig del 1929) [2] va ser un geòleg i paleontòleg rossellonès.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Després d'estudiar al liceu François Arago de Perpinyà, es treslladà a París, on es doctorà en ciències naturals (1885). Treballà de metge militar del 1877 al 1888; de primer, a Algèria, aleshores colònia francesa, i posteriorment a Grenoble [3] i a la caserna de Sathonay [4] a les afores de Lió. Al 1888 va esdevenir professor adjunt de minerologia i geologia a la universitat de Marsella [4] i al 1889 obtingué la plaça de professor de geologia [5] de la facultat de ciències de la universitat de Lió, d'on més endavant (hi ensenyà durant 33 anys [4] en total) en seria professor de paleontologia (1924-1929), catedràtic de geologia [6] i degà. Quan era a la universitat lionesa [4] reemprengué i completà les obres de Charles-François Fontannes, sobre el Terciari de la vall del Ròdan i edità un important estudi que Claude Jourdan havia deixat inacabat sobre els mamífers del Terciari i el Quaternari.

Va fer prospeccions a diversos indrets dels Països Catalans, estudiant-hi els lignits i els mamífers fòssils, i publicà una memòria sobre els vertebrats de l'oligocè inferior a Tàrrega i a Calaf, un estudi sobre Sineu i analitzà les troballes del metge perpinyanenc Donnezan al serrat d'en Vaquer [7] a les afores de Perpinyà. De la seva producció intel·lectual destaquen els estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l'eustatisme, i la defensa que va fer [8] dels controvertits artefactes prehistòrics trobats a Glozel. Se li atribueix [4] la introducció dels conceptes burdigalià i vindobonienc (dos nivells estratigràfics del Miocè) a la literatura científica. Establí el gènere Protragocerus (un antílop del Miocè) al 1887, i al 1927 descobrí al nord de l'Àfrica, juntament amb J.Savornin, els primers fòssils de carcarodontosaure. Fundà la Societat de paleontologia Humana de Lió. Es dedicà també a la cartografia [4] i confegí dos fulls de la Cartografia Geològica de França.

Va ser membre [9] de l'Acadèmia Francesa de Ciències (correspondent a partir de 1898 [10] i titular al 1913, el primer membre [11] de l'Acadèmia que no vivia a París), de la Société géologique de France[5] i membre correspondent de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (altres societats que el tingueren per membre foren l'Acadèmia de Ciències de Nova York, la Societat geològica de Londres i l'Acadèmia Russa de les Ciències). Té un carrer a Tassin-la-Demi-Lune, població on visqué, una plaça a Lió [6] i una avinguda a Perpinyà dedicades al seu nom. El Museu d'Història Natural de Perpinyà té una sala dedicada al seu nom [11] on s'exposen animals desapareguts o gairebé extints dels Pirineus Orientals.

Espècies descrites [modifica]

Obres [modifica]

[12]

  • Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon Paris: G. Masson, 1885 (tesi doctoral)
  • Recherches sur la succession des faunes de vertébreés miocènes de de la vallée du Rhone Lyon; H. Georg, 1887
  • Notes stratigraphiques sur le bassin tertiaire de Marseille 1889
  • Francisque Fontannes; C.Depéret Études stratigraphiques et paléontologiques pour servir à l'histoire de la période tertiaire dans le bassin du Rhône / IX, Les terrains tertiaires marins de la côte de Provence. Première partie, Les Faluns de la côte de Carry, étages aquitanien et langhien. Le Rouet. Carry. Sausset. Paris: Société géologique de France, 1889
  • C.Depéret; Albert Donnezan Animaux pliocènes du Roussillon Paris: Librairie polytechnique Baudry et cie, 1890 (reedició Canet de Rosselló: Llibres del Trabucaire, 1995 ISBN 9782905828637)
  • La faune de mammifères miocènes de la Grive-Saint-Alban (Isère) et de quelques autres localités du bassin du Rhone : documents nouveaux et revision générale Lyon: H. Georg, 1892
  • Note sur la classification et le parallélisme du système Miocène, al Bulletin de la Société géologique de France 3e série, vol. 20 (1892), p. CXLV-CLVI
  • Sur la classification & le parallélisme du système miocène Paris: Société géologique de France, 1893
  • Frédéric Delafond Les terrains tertiaires de la Bresse et leur gîtes de lignites et de minerais de fer Paris: Imprimerie nationale, 1893
  • Aperçu général sur la bordure nummulitique du massif ancien de Barcelone et étude de la fauna oligocène de Calaf, a Bulletin de la Société géologique de France 3, 26 (1898) p. 713-724
  • Observations sur les terrains néogènes de la région de Barcelone, a Bulletin de la Société géologique de France 3e série, t. XXVI (1898) p. 853-858
  • D.Depéret; Henri Douxami Les Vertébrés oligocènes de Pyrimont-Challonges (Savoie) Basel: Birkhäuser, 1902
  • C.Depéret; Fréderic Román Monographie des pectinides neogènes de l'Europe et des régions voisines Paris, au siège de la Société Géologique de France, 1902-05
  • Lluís Marià Vidal, C.Depéret Contribución al estudio del oligoceno en Cataluña = Contribution a l'étude de l'oligocene de Catalogne, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona 116 (1906)
  • C.Depéret; L.Vidal Sur le bassin oligocène de l'Ebre et l'histoire tertiaire de l'Espagne Paris: Gauthier-Villars, 1906
  • C.Depéret; L.Vidal Los Vertebrados del Oligoceno inferior de Tárrega (prov. de Lérida) = Les vertébrés de l'Oligocéne inférieur de Tárrega (province de Lérida), a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona vol. 5, núm.. 21 (1906) 27, 25 pàg. 4 làm.
  • Les transformations du monde animal Paris: Flammarion, 1908 (diverses reedicions: 1929 «Enllaç».)
    • The transformations of the animal world London: K. Paul,1909 [1]
  • Monographie de la faune de mammifères fossiles du Ludien inférieur d'Euzet-les-Bains (Gard) Lyon: A. Rey, 1917 [1]
  • C.Depéret; F.Román Le Felsinotherium Serresi des sables pliocènes de Montpellier et les rameaux phylétiques des sireéniens fossiles de l'ancien monde Lyon: Henri Georg, 1920
  • C.Depéret; Paul Fallot Sur l'âge des formations a lignite de l'île de Majorque, a Comptes rendus des séances de l'Académie des sciences t. 172 (1921)
  • Études géographiques sur Lyon et sa région Lyon: Impressions de M. Audin et Cie, 1922
  • Lucien Mayet; C. Depéret; F.Roman Les éléphants pliocènes Lyon: A. Rey, 1923
  • Bartolomé Darder Pericas; C. Depéret; P. Fallot Estudio geológico de los alrededores de Sineu y del Puig de Sant Onofre (Región central de Mallorca) Madrid: 1925
  • Dolichopithecus arvernensis Depéret : nouveau singe du Pliocène supérieur de Sénèze (Hte-Loire) Lyon: Faculté des sciences, 1929
  • Carte géologique détaillée. / 177, St-Etienne Paris: Service de la carte géologique de la France, 1938 (2a. edició)

Bibliografia [modifica]

  • Claudius Rous Le Professeur Charles Depéret: (1854-1929) Vienne: Martin et Ternet, 1930
  • Giovanni Pinna La pensée de Charles Depéret dans le courant éviolutionniste, a Annales du Museum d'histoire Naturelle de Perpignan 7 (1997)

Notes [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Charles, Jean Julien de noms de fonts, com consta al seu article a la Biodiversity Heritage Library; en aquest article s'ha adoptat la forma francesa malgrat que la Gran Enciclopèdia Catalana (únicament) opti per traduir-li el nom
  2. ↑ Deperet, Charles, al Complete Dictionary of Scientific Biography 2008 a Encyclopedia.com (consulta 21.11.2010)
  3. ↑ on era metge del 2n. regiment d'artilleria «Notice historique sur Charles Depéret par Pierre Termier, lue lors de ses funérailles le 21 mai 1929 - Membres de l'Académie des sciences depuis sa création».
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Necrològica a Les Études rhodaniennes Vol. 5, 5-2 (1929 p. 342-343 (francès)
  5. ↑ 5,0 5,1 Necrològica als Annales des Mines, revista de la Société géologique de France, on Depéret entrà al 1886 (francès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Fotografia i descripció de la plaça Depéret de Lió, juntament amb una breu biografia al web dels carrers de Lió
  7. ↑ «Le Serrat d'En Vaquer».
  8. ↑ Webpage sobre Charles Depéret al web del museu de Glozel
  9. ↑ Membres difunts de l'Acadèmia Francesa de Ciències
  10. ↑ Pierre Termier Funérailles de Charles Depéret, a l'Académie des Sciences : Notices et discours I-32 (1929), p. 242-249 (francès)
  11. ↑ 11,0 11,1 Plana dedicada a la sala Depéret del Museu de Ciències Naturals de Perpinyà, amb un breu resum biogràfic del científic
  12. ↑ Hom pot trobar una selecció d'obres (i moltíssimes reedicions d'aquestes) de Depéret a la pàgina del Worldcat

Enllaços [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_Depéret&oldid=11621375»