Charles Dupuy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles Dupuy

Charles Alexandre Dupuy (Le Puy-en-Velay, 5 de novembre de 1851 - 23 de juliol de 1923) fou un polític francès, tres vegades primer ministre de la República Francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Le Puy-en-Velay, Alvèrnia, el seu pare era un funcionari de menor importància. Després d'un període com a professor de filosofia a les províncies, va ser nomenat inspector d'escola, obtenint així un coneixement pràctic de les necessitats de l'educació francesa. El 1885 va ser elegit membre de la càmera com un republicà oportunista (Partit polític). Després d'actuar com a "periodista" del pressupost per a la instrucció pública, es va convertir en ministre per al departament, en el gabinet d'Alexandre Ribot, el 1892. L'abril de 1893 va formar un ministeri propi, prenent com a la seva oficina de ministre de l'Interior, però va renunciar a finals de novembre i el 5 de desembre va ser elegit president de la cambra. Durant la seva primera setmana a l'oficina un anarquista, Vaillant, que havia aconseguit tenir accés a la cambra, va llançar una bomba contra el president, i la resposta d'ell fou calma - "Senyors, la sessió continua" - amb aquest jest guanya molt crèdit.

El maig de 1894 va tornar a ser primer ministre i ministre de l'Interior, i estava al costat del president Carnot quan va ser apunyalat a mort a Lió al juny. Ell es va posar dret a la presidència, però va ser derrotat, i el seu gabinet es va mantenir en el càrrec fins al gener de 1895, en virtut d'aquest govern, Alfred Dreyfus va ser arrestat i condemnat (23 de desembre de 1894). El progrés del cas Dreyfus va projectar la seva ombra sobre Dupuy, juntament amb altres francesos "ministres", però el novembre de 1898, després de Henri Brisson per fi havia tramès el cas a la sentència del Tribunal de Cassació, que va formar un gabinet de concentració republicana.

En vista de la probabilitat manifesta que els magistrats de la sala penal del tribunal de cassació –que formaven el tribunal ordinari per a aquest recurs– es pronunciés a favor de Dreyfus, es pensava que el nou gabinet de Dupuy seria prou fort per a conciliar l'opinió pública, però, per sorpresa dels observadors externs, Dupuy, va proposar una llei a la cambra de transferència de la decisió d'un tribunal complet de totes les divisions del Tribunal de Cassació. Aquest acte arbitrari, si bé va ser aprovat per la Cambra, va ser interpretat com un nou intent de mantenir la sentència de la Cort Primera de guerra. En l'interí, el president Félix Faure (un anti-Dreyfus) va morir, i l'adhesió de Émile Loubet va ajudar a aplacar a l'opinió pública. De tota la cort de Cassació va decidir que havia d'haver-hi un nou tribunal de guerra, i Dupuy al mateix temps va renunciar (juny de 1899). El juny de 1900 va ser elegit senador de la Haute Saône. Encara que cap de les ofertes presidencials de Dupuy van ser un èxit, va servir, a causa de la seva posició com a Primer Ministre, com a President interí de la República Francesa durant tres ocasions durant les vacants.

Aquest article incorpora text de l'Enciclopèdia Britànica, onzena edició, una publicació de domini públic.


Precedit per:
Félix Faure últim mandat.
President de la República francesa
1894-1895-1899
Succeït per:
Émile Loubet últim mandat.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Dupuy Modifica l'enllaç a Wikidata