Charles Lamoureux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Charles Lamoureux

Charles Lamoureux (Bordeus, 24 de setembre de 1834 - París, 21 de desembre de 1899) fou un violinista i director d'orquestra francès.

Estudià violí en la seva ciutat nadiua amb Baudoiin i als dotze anys ingressà en l'orquestra del teatre local.

Des de 1856 estudià violí, harmonia, contrapunt i composició en el Conservatori de París i de 1853 a 1859 fou primer violí del Teatre de l'Òpera. El 1860 fundà, amb Édouard Colonne, Adolphe Adam i Pilet, una societat de música de cambra, Séances Populaires de Musique de Chambre.

El 1873 fundà la Société de l'Harmonie Sacrée, creada, com la seva homònima londinenca, amb la fi de divulgar la música antiga.

El 1876 fou nomenat director de l'Opéra-Comique i l'any següent de l'Òpera de París, càrrec que ostentà fins al 1881. Aquest any fundà la Société des Nouveaux Concerts (els anomenats Concerts Lamoureux).

El seu wagnerisme[modifica | modifica el codi]

Wagnerisme entusiasta, destaca la seva tasca com a divulgador de la música alemanya, molt especialment de l'obra de Wagner, i de la nova música francesa.

En una època en què el públic i gran part de la critica eren hostils al gran mestre alemany, creà, el 1881, la Societat de Nouveaux Concerts, els quals programes no es componien solament de fragments wagnerians, sinó també d'obres de compositors moderns francesos i estrangers. El 1887 organitzà en l'Edén Théatre la memorable representació de Lohengrin, i poc temps abans de la seva mort tingué el plaer de dirigir, davant un públic entusiasta, les primeres representacions de Tristany é Iseo, donades en l'Òpera de París.

Lamoureux era un director de primer orde, curós de l'execució fins als seus menors detalls i ple d'entusiasme i calor que sabia comunicar als seus músics. El 1898 el succeí en la direcció dels concerts el seu gendre Camille Chevillard.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Lamoureux Modifica l'enllaç a Wikidata
  • AUDITORIUM Cinco Siglos de Música Inmortal, Volum II, pàg. 315. Editorial Planeta (ISBN 84-08-46525-2)
  1. Enciclopèdia Espasa Volum nº. 29, pàg. 667 (ISBN 84 239-4529-4)