Charles Simon Catel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles-Simon Catel

Charles Simon Catel (L'Aigle, Orne, 10 de juliol de 1773 - París, 29 de novembre de 1830) fou un compositor musical francès.

Molt jove encara, marxà a París, on, degut a la protecció de Sacchini, entrà com professor en la Reial Escola de cant i declamació, fundada per Papillon el 1783. En aquell temps escriví nombrosos pasdobles per a banda militar que adoptaren els regiments francesos, i en fundar-se el Conservatori (1795) ocupà la càtedra d'harmonia, encarregant-li la direcció d'aquell centre que estudiés un nou sistema d'ensenyant-se per la música, sent fruit d'aquells estudis el seu famós Tractat d'Harmonia (París, 1802), que introduí una vertadera revolució en la matèria i que per espai de trenta anys es considerà com una autoritat, a despit dels seguidors de Rameau.

Nomenat inspector del Conservatori dimití del seu càrrec el 1814 i es dedicà a l'ensenyament particular fins la seva mort. Des de 1815 figurà entre els membres de l'Institut. Més que com a compositor descolla com a teòric en l'historia de la música en els primers anys del segle XIX, sent després de Rameau el primer musicògraf que donà regles sistemàtiques envers l'harmonia. Entre les seves obres citarem les òperes:

Entre les seves obres simfòniques en Do i en Fa:

  • la Symphonie militaire, marche et hymne à la victoire sur la bataille de Fleurus (1794), amb lletra de Lebrun;
  • Hymne à l'egalité, amb lletra d'Andrea Chénier;
  • la instrumentació del Chant du départ i un De profundis (1792), estrenat en els funerals del major general Gouvion. En les seves composicions s'hi nota la influencia de Mozart, Méhul i Gluck.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]