Charles Tournemire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Charles Tournemire
Charles Tournemire, 1910
Charles Tournemire, 1910
Nom real: Charles Arnoldo Tournemire
Estil: Neoclàssic
Naixença: 22 d'agost de 1870
Bordeus - Gironda
Defunció: 4 de novembre de 1939 (als 69 anys)
Arcachon - Gironda
Nacionalitat: França França
Activitat principal: Organista
Altres activitats: Compositor - improvisador

Charles Tournemire (Bordeus - Gironda, 22 d'agost de 1870 - Arcachon, Gironda, 4 de novembre de 1939) fou un organista, improvisador i compositor francès.

El 1887 ingressà en el conservatori de París, com alumne d'harmonia i piano. Estudià amb Cèsar Franck i amb Charles-Marie Widor, el seu successor, va obtenir el primer premi d'orgue.

El 1889 succeí en Gabriel Pierné com a organista de l'església de Santa Clotilde de París, orgue que va restaurar el 1933 i càrrec en el que hi va romandre més 40 anys. Amo d'una prodigiosa tècnica, emprengué una extraordinària carrera com a concertista d'orgue, amb gires per tota Europa.

Des del 1921 fou professor en el Conservatori de París. Tot sovint innovador com a compositor, llur llegat, a finals segle XX, entrà en vies de recuperació, inclou les obres següents.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Vuit Simfonies
  • Sonata-Poema: per a violí i piano (1934-1935)
  • 12 Preludis-Poemes: (1931-1932)
  • Estudis de cada dia: (1935-1936)
  • Els Oratoris Trilogia, Faust-Don Quixot-Sant Francesc d'Assis: (1916-1929)
  • L'Apocalipsi de Sant Joan: Oratori (1932-1936)

I quatre òperes, nombroses peces per a piano. Del seu important llegat organistic mereix especial atenció el seu gegantesc cicle L'orgue místic (1927-1932).

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • L'Orgue mystique, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle de Noël, op. 55, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle de Pâques, op. 56, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle Après La Pentecôte, op. 57 per Georges Delvallée (orgue)
  • Rhapsodie, op. 29, per Georges Delvallée (piano).
  • Poème mystique, op. 33 per Georges Delvallée (piano).
  • Cloches de Châteauneuf-du-Faou, op. 62, per Georges Delvallée (piano).
  • Etudes de chaque jour, op. 70, per Georges Delvallée (piano).
  • Douze Préludes-Poèmes op. 58, per Georges Delvallée (piano).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]