Charles de Freycinet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles de Freycinet

Charles Louis de Saulces de Freycinet fou un enginyer i un polític francès que va néixer a Foix el 14 de novembre 1828 i morí a París el 14 de maig 1923.

Fou senador del 1876 fins al 1920 i ministre de foment del 1877 al 1879. En aquest període va contribuir a l'expansió de la xarxa ferroviària i a la modernització de les vies navegables. Va decretar una classificació per a les rescloses, coneguda avui com la norma de Freycinet.

Va ser primer ministre i ministre d'afers estrangers del 1879 al 1880 i del 1885 al 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia laïcitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatòria. Es presentà com a candidat a la presidència el 1885, sense èxit.

El 1886 expulsà els Pretendents a la corona de França. Es presentà altra vegada debades a les eleccions presidencials del 1887.

El 1889 va esdevenir el primer ministre francès de la guerra que no era un militar. Portà el servei obligatori a tres anys i modernitzà l'equipament de l'exèrcit. Va ser apartat del poder en voler ofegar l'escàndol de Panamà, però tornà aviat com ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclatà, va prendre posició en contra d'ell.

Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1882 i de l'Académie française des del 1890.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Traité de mécanique rationnelle (1858)
  • De l'analyse infinitesimale (1860; 1881)
  • Des pentes économiques en chemin de fer (1861)
  • Emploi des eaux d'égout en agriculture (1869)
  • Principes de l'assainissement des villes (1870)
  • Traité d'assainissement industriel (1870)
  • Essai sur la philosophie des sciences (1896)
  • La Question d'Égypte (1905)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles de Freycinet Modifica l'enllaç a Wikidata