Charlottenburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ubicació de Charlottenburg a Berlín.
Palau de Charlottenburg.

Charlottenburg és una àrea de Berlín, dins el districte de Charlottenburg-Wilmersdorf. Aquest article es refereix a l'antic barri de Charlottenburg.

Història[modifica | modifica el codi]

Charlottenburg va ser una ciutat independent fundada el 1705 que quedava a l'oest de Berlín, fins que va ser incorporat al "Groß-Berlin" (Gran Berlín) i transformat en un barri.

Durant la Guerra Freda va constituir una àrea central de Berlín Oest; l'estació Berlin Zoologischer Garten es va convertir en estació central d'aquesta meitat de la ciutat dividida.

Després de la reforma administrativa de Berlín de 2001 va ser unit a Wilmersdorf per fer un districte d'un nou barri anomenat Charlottenburg-Wilmersdorf. Més tard, en 2004, els districtes del nou barri es van reordenar, dividint l'antiga Charlottenburg en els districtes Westend, Charlottenburg-Nord i Charlottenburg.

El 2005, Charlottenburg commemorar el seu 300è aniversari.

Charlottenburg està agermanada amb Linz, Trento, i Lewisham al sud-est de Londres, Anglaterra.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Charlottenburg queda a l'est del riu Havel i al sud del riu Spree amb l'excepció de Charlottenburg-Nord, que queda a l'altra riba del riu Spree. La part oriental de Charlottenburg forma part de la vall glacial Berlín-Varsòvia mentre que la major part de la resta està sobre l'altiplà de Teltow.

Palau de Charlottenburg[modifica | modifica el codi]

Article principal: Palau de Charlottenburg

La menció més antiga de la zona és la que consta en un document de 1239 a Lietzow (també escrit Lietze, Lutze (n), Lutze, Lützow, Lusze i Lucene). Aquesta població es trobava en el que avui és el carrer Alt-Lietzow en la part posterior de l'ajuntament de Charlottenburg.

Charlottenburg és conegut, sobretot, pel palau que porta el seu nom. En 1695, Sofia Carlota va rebre Lietzow de part de Frederic I de Prússia a canvi dels seus estats en Caputh i Langerwisch (prop de Potsdam). Allà es va construir ella una residència d'estiu que es va acabar en 1699. Després de la coronació de Federico I de Prusia, ella va ampliar la residència per a fer-ne un palau més representatiu. Poc després de la seva mort, l'assentament que estava enfront del palau i el propi palau van ser anomenats Charlottenburg i Schloss Charlottenburg respectivament. El rei va ser l'alcalde de la ciutat fins a 1720, data en què Lietzow va ser incorporat a Charlottenburg.

Els successors de Federic, Frederic Guillem I de Prússia rarament van residir al palau, el que va tenir una influència negativa en la petita ciutat de Charlottenburg. No va ser fins a 1740 que, amb la coronació de Frederic II de Prússia, la importància de la ciutat va créixer com a conseqüència de les festes que regularment se celebraven al palau. Més endavant, Federico II va preferir el palau de Sanssouci, que en part va ser dissenyat per ell.

Però a finals del segle XVIII, el seu desenvolupament no depenia només dels monarques. La ciutat aviat es va convertir en una àrea recreativa de la creixent ciutat de Berlín. Després que s'obrís una posada apropiada en els anys 1770 al carrer 'Berliner Straße' (avui Otto-Suhr-Allee), van seguir altres, i cerveseries, atraient als hostes especialment en els caps de setmana.

Quan va morir en 1786, el seu nebot Frederic Guillem II va fer del palau la seva residència favorita. I el mateix es pot dir respecte al seu fill i successor, Federic Guillerm III.

Després de la derrota de l'exèrcit rus a Jena and Auerstedt en 1806, Charlottenburg va ser ocupada pels francesos. Napoleó va residir al palau mentre les seves tropes acampaven als afores de Charlottenburg.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 52° 31′ N, 13° 18′ E / 52.517°N,13.300°E / 52.517; 13.300