Chelidonichthys kumu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Chelidonichthys kumu
Chelidonichthys kumu.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Triglidae
Gènere: Chelidonichthys
(Kaup, 1873)[1][2]
Espècie: C. kumu
Nom binomial
Chelidonichthys kumu
(Cuvier, 1829)[3]
Sinònims

Chelidonichthys kumu és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa 60 cm de llargària màxima (normalment, en fa 40) i 1.500 g de pes.
  • Nombre de vèrtebres: 33-35.
  • És de color oliva o marronós, tot i que esdevé vermell quan es troba estressat.
  • La meitat inferior de la part interior de l'aleta pectoral presenta una gran taca negra envoltada per nombrosos punts blancs.
  • L'espina dorsal és verinosa.[5][6][7][8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí (encara que també freqüenta rius i estuaris), demersal i de clima subtropical (34°N-43°S) que viu entre 1-200 m de fondària (normalment, entre 75 i 150).[5][9]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de la badia Delagoa (Moçambic) fins al Cap de Bona Esperança (Sud-àfrica). També és present a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Corea i Hong Kong.[5][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Costums[modifica | modifica el codi]

És bentònic.[32]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida és de 15 anys.[33][34]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

La seua carn és excel·lent per al consum humà: és venut fresc i congelat, i menjat fregit o rostit al forn i al microones.[35][36]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És verinós per als humans.[5][35][37]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaup J. J., 1873. Ueber die Familie Triglidae, nebst einigen Worten über die Classification. Arch. Naturgeschichte v. 39 (núm. 1). 71-93.
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome quatrième. Livre quatrième. Des acanthoptérygiens à joue cuirassée. Histoire naturelle des poissons. v. 4: i-xxvi + 2 pp. + 1-518, Pls. 72-99, 97 bis.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  7. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  8. Richards, W.J., 1999. Triglidae. Gurnards, sea robins, armored gurnards, and armored sea robins. p. 2359-2363. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  9. Neira, F.J., A.G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p.
  10. Morton, B., 1979. The ecology of the Hong Kong seashore. p. 99-123. A: B.S. Morton (ed.). The future of the Hong Kong seashore Oxford University Press, News Building, Nort Point, Hong Kong.
  11. Booth, A.J., 1997. On the life history of the lesser gurnard (Scorpaeniformes: Triglidae) inhabiting the Agulhas Bank, South Africa. J. Fish Biol. 51:1155-1173.
  12. Clearwater, S.J. i N.W. Pankhurst, 1994. Reproductive biology and endocrinology of female red gurnard, Chelidonichthys kumu (Lesson & Garnot) (Family Triglidae), from the Hauraki Gulf, New Zealand. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 45(2):131-139.
  13. Coleman, N. i M. Mobley, 1984. Diets of commercially exploited fish from Bass Strait and adjacent Victorian waters, southeastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 35(5):549-560.
  14. Elder, R.D., 1976. Studies on age and growth, reproduction and population dynamics of red gurnard (Chelidonichthys kumu, Lesson and Garnot) in the Hauraki Gulf. N.Z. Fish. Res. Bull. (12):1-77.
  15. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  16. Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.
  17. Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  18. Godfriaux, B.L., 1970. Food of predatory demersal fish in Hauraki Gulf. 3: Feeding relationships. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 4(4):324-336.
  19. Gomon, M.F., C.J.M. Glover i R.H. Kuiter (eds.), 1994. The fishes of Australia's south coast. State Print, Adelaida. 992 p.
  20. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  21. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  22. Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
  23. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  24. Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  25. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  26. Richards, W.J., 1984. Triglidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 5. FAO, Roma. pag. var.
  27. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  28. Robertson, D.A., 1975. A key to the planktonic eggs of some New Zealand marine teleosts. Fish. Res. Div. Occas. Publ. 9:19.
  29. Sokolovskaya, T.G., A.S. Sokolovskii i E.I. Sobolevskii, 1998. A list of fishes of Peter the Great Bay (the Sea of Japan). J. Ichthyol. 38(1):1-11.
  30. Staples, D., 1972. Growth of the red gurnard (Teleostei, Triglidae) from Pegasus Bay, Canterbury, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 6(3):365-374.
  31. Sutton, C.P., 1997. Growth parameters, and estimates of mortality for red gurnard (Chelidonichthys kumu) from off the east and west coasts of the South Island, New Zealand. Draft New Zealand Fisheries Assessment Research Document 07/1. 15 p.
  32. Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  33. Annala, J.H. (comp.), 1994. Report from the Fishery Assessment Plenary, May 1994: stock assessments and yield estimates. MAF Fisheries Greta Point library, Wellington, Nova Zelanda. 242 p.
  34. Yunokawa, Y., 1951. On the age and growth of Chelidonichthys kumu (Lesson and Garnot). Rec. Ocean. Works Japan, (Spec. 5):111-116.
  35. 35,0 35,1 Richards, W.J., 1999.
  36. Frimodt, C., 1995.
  37. Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chelidonichthys kumu Modifica l'enllaç a Wikidata