Chelsea-Hackney Line

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chelsea-Hackney line (projecte)
Epping 2007 ruta;
Theydon Bois ramal Epping
Debden de la Central Line
Loughton al nord de Leytonstone
Buckhurst Hill
Woodford Central roundel1.PNG
South Woodford
Snaresbrook
Central Line a Woodford via Hainault
Leytonstone Central roundel1.PNG
Central Line
Homerton Overground notextroundel.svg
Hackney Central Overground notextroundel.svg
Dalston Junction Overground notextroundel.svg(en construcció)
Essex Road National Rail logo.svg
Angel Northern roundel1.PNG
King's Cross St. Pancras National Rail logo.svg Victoria roundel1.PNG Northern roundel1.PNG Piccadilly roundel1.PNG Metropolitan roundel1.PNG Circle roundel1.PNG H&c roundel.PNG
Tottenham Court Road Central roundel1.PNG Northern roundel1.PNG
Piccadilly Circus Bakerloo roundel1.PNG Piccadilly roundel1.PNG
Victoria National Rail logo.svg District roundel1.PNG Circle roundel1.PNG Victoria roundel1.PNG
Sloane SquareDistrict roundel1.PNG Circle roundel1.PNG (a reintroduir)
Chelsea(nova estació)
Ramal a Battersea i Clapham
District Line
Parsons Green District roundel1.PNG
Putney Bridge
East Putney District Line
Southfields south of Parsons Green
Wimbledon Park
Wimbledon National Rail logo.svg Tramlink no-text roundel.svg

Chelsea-Hackney Line o "Chelney" Line, és un projecte de línia de ferrocarril soterrat que circularia de sud-oest de Londres al nord-est. El 2008 el pla s'està desenvolupant per Cross London Rail Links Ltd., que també porten a terme el Crossrail,[1] per això Chelsea-Hackney Line és coneguda com a Crossrail 2.

Història[modifica | modifica el codi]

Pla original[modifica | modifica el codi]

El 1901 es va fer un projecte de línia de metro de sud-oest a nord-est[2] i el 1904 va arribar el projecte de llei al Parlament.[3] Però maniobres polítiques dutes a terme per Charles Yekes, el magnat del metro, va fer acabar tal porjecte.[2]

Plans posteriors[modifica | modifica el codi]

El pla va tornar a sortir a la llum el 1970 per London Transport Board (l'operadora de l'època) abans d'acabar completament la Victoria Line i Fleet Line (actual Jubilee). Dissenyada per disminuir la pressió de passatgers a District, Central i Victoria Line, i per enllaçar dos àrees sense serveis de metro, la ruta sortiria de Wimbledon ramal de District Line fins a Leytonstone, on després enllaçaria ramals de la Central Line.[4] Per raons financeres la línia finalment no es construí.

Estudi de Central London Rail de 1989, ruta que salvaguarda Central London:

  • Parsons Green
  • Chelsea, King's Road
  • Sloane Square
  • Victoria
  • Piccadilly Circus
  • Tottenham Court Road
  • King's Cross St. Pancras
  • Angel
  • Essex Road
  • Dalston Junction
  • Hackney Central
  • Homerton
  • Leytonstone[2]

Com que en el projecte de línia la ruta passava a través de les línies King's Cross i King's Road es va proposar el nom "King's Line". Però es va decidir que Jubilee Line era prioritària i el projecte es va posposar.

El 1995, va sorgir una alternativa, l'Express Metro que utilitzaria més vies existents, tindria menys estacions i en via estàndard. La ruta havia d'ésser de East Putney de District Line a l'estació de Victoria; de Putney bridge, Parsons Green i Kings Road; o de Wandsworth Town i Clapham Junction i via Chelsea Harbour i Kings Road o via Battersea.

Una altra versió del projecte va sorgir el 2001 amb menys estacions.[2]

Projecte actual[modifica | modifica el codi]

El 2007, la ruta de 1991 s'ha posat al dia -l'estació de Sloane Square es va treure del projecte i es va decidir prendre el ramal d'Epping des de Leytonstone de la Central Line.[3] Actualment està considerada com el tercer major projecte a la capital després de l'extensió de la East London Line i de Crossrail. I està projectat que l'estació de Sloane Square sigui reincorporada a la ruta.

De les tres rutes al sud-oest de Londres, el districte Londinenc de Kensigton and Chelsea estava a favor de la primera i actualment de la segona ruta.[5] En els projectes actuals, només una estació es construirà sencera, l'estació de Chelsea.

Operadora[modifica | modifica el codi]

Tot i que el projecte l'està desenvolupant Cross London Rail Ltd, la decisió de qui en serà l'operadora no està clar i no se sap si formarà part de la National Rail o del Metro de Londres. Hi ha avantatges i desavantatges en ambdós companyies. El sistema de National Rail, ferrocarril convencional, permet trens més llargs i per tant més capacitat de passatgers, però això significaria que la majoria de enllaços amb altres estacions s'haurien d'abandonar, sobretot a Piccadilly Circus, i el cost seria major. Com a línia del metro de Londres necessitaria túnels menors i per tant trens més petits, però millors enllaços a Central London i el projecte seria més barat.

Altres propostes[modifica | modifica el codi]

També s'ha proposat una extenció a Northwars que implica reutilitzar la secció de Heights de la Northern Line cap a l'estació d'Alexandra Palace que havia estat projectada com a part de la Northern Line.[6] Un enllaç de Clapham Junction a Victoria via Chelsea Harbour també s'està plantejant. També podria estendre's cap al sud fins a Wimbledon, però això caldria recosntruir l'estació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chelsea-Hackney Line». Crossrail, 4 de setembre de 2007. [Consulta: 2007-10-18].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Feather, Clive. «Informació tècnica de la Chelsea-Hackney Line». [Consulta: 2008-03-07].
  3. 3,0 3,1 «Consulta i revisió de la Chelsea-Hackney line». Department de Transport. [Consulta: 2007-10-18].
  4. «London Transport tercera tub Line». The Times [London], 1970-01-02.
  5. «Chelsea-Hackney Line: primer a l'agenda». Royal Borough of Kensington and Chelsea, Octubre 2003. [Consulta: 2007-10-18].
  6. «Crossrail 2». Always Touch Out. [Consulta: 2008-03-07].