Chichén Itzá
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ciutat antiga, jaciment arqueològic i atracció turística  | |||
| Construcció | 455 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1178 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Yucatán (Mèxic) | |||
| Localització | Chichén-Itzá (en)  | |||
| ||||
| Bé cultural sota protecció especial | ||||
| Data | 30 març 2015 | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 1989 (13a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iii) | |||
| Identificador | 483 | |||
Chichén Itzá (grafia castellana del maia Chich'en Itza, literalment 'vora el pou dels itzàs') és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán. Una de les ciutats més importants de la civilització maia, Chichén Itzá, és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Des del 07 de juliol de 2007, és considerada una de les set noves meravelles del món.
Història[modifica]
La presència d'una ciutat maia en aquest indret és deguda a l'existència de dos pous naturals (cenotes), que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia chi significa 'boca' i ch'en 'pou'. Itzà (Itza) és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys 435 i 455 i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del segle x, Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i tolteca i, probablement, era un lloc d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren enviats a la resta de la península de Yucatán.
L'elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulkan ('la serp emplomallada'), l'equivalent al Quetzalcóatl de l'altiplà mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del déu ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el monument anomenat la Plataforma de les Calaveres, on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics.[1]
La ciutat, que al principi era tan sols un petit poblat de barraques de fusta i palla, va prosperar amb els anys i els seus habitants van començar a erigir edificacions monumentals prop del cenote anomenat Xtoloc. Pel que sembla, va créixer de manera dispersa en els primers temps, per a posteriorment ser dissenyada curosament deixant grans espais entre els temples. Les distàncies entre els edificis es cobrien d'àmplies calçades o vies principals, elevades sobre el terra, anomenades sacbeob (en singular sacbe, 'camí blanc' en maia). El temple dels Guerrers, l'observatori (el Caracol), el Cenote Sagrat dedicat al déu Chaac, el temple de Las Monjas o el Joc de Pilota són tan sols una part de la grandesa d'aquesta civilització, antiga metròpoli dels maies.
L'any 1900, el cònsol nord-americà al Yucatán Edward H. Thompson va adquirir l'hacienda on s'aixecava Chichén Itzá per 75 dòlars; un cop identificada la zona arqueològica, hi va dur a terme alguns estudis i, al mateix temps, va saquejar una gran quantitat d'objectes en el decurs de les seves exploracions, incloent-ne d'or i de jade, alguns dels quals posteriorment van ser lliurats al govern mexicà. Els espanyols Francisco de Montejo i Diego de Landa foren els primers europeus que, a mitjan segle xvi, van visitar la zona i van adonar-se de l'existència de la ciutat.
Cenote sagrat[modifica]
És un cenote a cel obert de 60 m de diàmetre, amb parets verticals d'aproximadament 15 m des del nivell de l'accés a la superfície de l'aigua, i de 13 m de profunditat, que és aproximadament el primer pis freàtic en aquesta zona de la península del Yucatán.
En aquest cenote anomenat sagrat, s'hi realitzaven ofrenes al déu Chaac, senyor de les pluges, que consistien en objectes valuosos i la tradició diu que també s'hi realitzaven sacrificis humans, generalment de donzelles nobles, abillades amb robes cerimonials i enjoiades. Al cenote, també se sacrificaven presoners d'alt rang, també com a ofrena religiosa.
A principis del segle xx, un cònsol nord-americà, Edward Herbert Thompson (1857-1935), la cobdícia del qual va ser despertada per aquestes referències tradicionals, va fer dragar el cenote i en va extreure nombrosos objectes que va enviar al seu país, venent-los principalment al Museu Peabody de Massachusetts. Aquest museu, després de diverses gestions del govern mexicà, va retornar a Mèxic, el 1970 i el 2008, una bona quantitat de les inavaluables peces arqueològiques.
Altres cenotes coneguts propers a les ruïnes són l'Ik Kil i el de Yokdznonot.
La piràmide de Kukulkan[modifica]
Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la piràmide de Kukulkan, també anomenada el Castillo, un dels edificis més alts i notables de l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular.
S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i té una alçada de 24 metres. Cada costat de la piràmide té una gran escalinata que porta al temple superior. Balustrades de pedra flanquegen cada escala, i a la base de l'escalinata nord s'assenten dos colossals caps de serps emplomallades, efígies del déu Kukulkan.
La piràmide és objecte d'un curiós fenomen que té lloc al capvespre dels dies 21 de març i 22 de setembre, els equinoccis de primavera i de tardor respectivament: és l'anomenat descens de Kukulkan, una projecció solar de forma serpentina que s'observa a l'escala nord, consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l'ombra que projecten les nou plataformes d'aquest edifici, en pondre's el sol.
Més enllà del cenote sagrat prèviament explicat, l'any 2015 la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) va descobrir mitjançant una tècnica no invasiva un altre pou subterrani de 25 metres de profunditat. Està situat just a sota de la piràmide de Kukulkan i no es troba exposat a la superfície. Els investigadors de la descoberta van predir que, a molt llarg termini, podria donar-se el cas que la cavitat anés en augment, la qual cosa podria provocar un enderrocament del conjunt maia.[2][3]
Arquitectura[modifica]
Les edificacions de Chichén Itzá mostren un gran nombre d'elements arquitectònics i iconogràfics que alguns historiadors han volgut anomenar mexicanitzats.
És visible la influència de les cultures provinents de l'altiplà mexicà, i la barreja de l'estil Puuc, provinent de la zona alta de la península, de l'arquitectura clàssica maia. La presència d'aquests elements procedents de les cultures de l'altiplà va ser concebuda, fins fa uns anys, com un producte d'una migració massiva o conquesta de la ciutat maia per part de grups tolteques. Tot i això, els estudis més recents suggereixen que podien haver estat expressió cultural d'un sistema polític molt extens i prestigiós durant el postclàssic primerenc en tota Mesoamèrica.
Referències[modifica]
- ↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.32. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].
- ↑ «Descubren un pozo bajo la principal pirámide de Chichen Itzá» (web) (en castellà). La Vanguardia, 14-08-2015. [Consulta: 16 agost 2015].
- ↑ «Un depósito subterráneo de agua debajo de la pirámide de Kukulkán» (web) (en castellà). El Mundo, 14-08-2015. [Consulta: 16 agost 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chichén Itzá |
- «Chichén Itzá». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Chichén Itzá Arxivat 2007-04-07 a Wayback Machine. (castellà) (anglès) (alemany) (francès) (italià).
- Chichén Itzá, dins l'Instituto Nacional de Antropología e Historia Arxivat 2005-06-19 a Wayback Machine. (castellà).
