China Crisis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
China Crisis
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Kirkby, Merseyside, Liverpool (Anglaterra)
Gènere(s) Pop, synthpop, New wave
Anys en actiu 1979-Actualitat
Discogràfiques Inevitable Records, Virgin Records, A&M Records
Membres
Gary Daly
Eddie Lundon
Gary "Gazza" Johnson
Brian McNeil
Membres anteriors
Dave Reilly
Walter Becker
Kevin Wilkinson
Instruments destacats
E-mu Emulator

China Crisis és un grup anglès de música pop, format per Gary Daly (veu, teclista, baixista) i Edward Lundon (veu, guitarrista i teclista), tots dos originaris de Kirkby (Liverpool, Merseyside). Al llarg de la seva existència han estat acompanyats per altres músics, però el seu nucli sempre ha estat el duet Daly/Lundon.

El seu estil musical és proper a la New wave, amb lletres que ocasionalment incloïen comentaris sociopolítics. Les seves cançons més conegudes són "Christian", "Wishful thinking" i "Black Man Ray", aparegudes entre 1982 i 1985. Durant la gira de reunió dels Orchestral Manoeuvres in the Dark, també de Liverpool, China Crisis van fer de teloners.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Daly i Lundon es coneixien des de la seva època escolar, en què ja estaven influïts pel glam-rock de David Bowie, el funk de Stevie Wonder i l'experimentació electrònica de Brian Eno. Després de participar a diverses bandes locals i insatisfets amb els resultats, decidiren de formar el seu propi grup, centrant-se en els instruments electrònics; Daly i Lundon compongueren les seves primeres cançons amb un magnetòfon, una caixa de ritmes i diversos teclats. Poc després conegueren el bateria Dave Reilly —que posseïa un kit de bateria electrònica— i el convidaren a formar part del grup.

Primers senzills i primer disc[modifica | modifica el codi]

Amb aquesta formació editaren els seus dos primers senzills, "African and White" el 1981 (amb una lletra que denunciava els prejudicis racistes) i, el 1982, "Scream down at me", que mostrava un so més dur i electrònic. Tots dos llançaments aparegueren al segell discogràfic independent "Inevitable Records", també de Liverpool. Tot i que cap d'aquests senzills no tingué un impacte considerable, atragueren l'atenció de Virgin Records, que reedità "African and White" en una versió especial remesclada; en aquesta ocasió el senzill pujà al número 45 britànic. Poc després aparegué el seu primer àlbum, Difficult Shapes & Passive Rhythms, Some People Think It's Fun To Entertain, també al segell Virgin Records, un disc eclèctic on el trio mostrava les seves diverses influències (funk, reggae, fins i tot New Age), i que els donà el seu primer gran èxit: la balada "Christian", que arribà al número 12 a les llistes britàniques mentre feien una gira com a teloners del grup Simple Minds.

Etapa clàssica[modifica | modifica el codi]

Ja abans de l'edició del seu senzill "Christian" el percussionista David Reilly havia deixat el grup; Daly i Lundon el substituïren amb una secció rítmica completa, el baixista Gary "Gazza" Johnson i el bateria Kevin Wilkinson. Amb aquesta formació China Crisis editaren el 1983 una sèrie de singles ("Tragedy and Mystery", "Working with Fire and Steel"; tots dos foren èxits moderats al Regne Unit, si bé el segon arribà al número 27 de les llistes dance nord-americanes) i el seu segon disc, Working with Fire and Steel - Possible Pop Songs Volume Two. L'àlbum, en què China Crisis experimentaren amb noves sonoritats (saxòfon, oboe i fins i tot arranjaments orquestrals), millorà els resultats del seu disc de debut, preparant el seu gran èxit: el senzill "Wishful Thinking", editat el mes de gener de 1984; "Wishful Thinking" aconseguí arribar al número 9 britànic, entrà al top 20 alemany i fou considerablement popular a Suècia.

El 1985 China Crisis continuaren amb la seva ratxa d'èxits, amb dos senzills al Top 10 britànic ("Black Man Ray" i "King in a Catholic Style") i un nou àlbum, Flaunt the Imperfection, produït per Walter Becker (ex-membre de Steely Dan, una altra de les grans influències de China Crisis). En la gira posterior de presentació, China Crisis comptaren amb el suport de Brian McNeil als teclats, que posteriorment s'integraria a la disciplina del grup. També en aquesta època China Crisis editaren una recopilació de vídeoclips anomenada Showbiz Absurd.

Esdeveniments diversos[modifica | modifica el codi]

El 1986 i el 1989 China Crisis editaren dos nous discos, What Price Paradise i Diary of a Hollow Horse (aquest últim, produït novament per Walter Becker). Tots dos tingueren més èxit entre la crítica que en l'àmbit comercial; aquesta tendència continuà al seu disc de 1994, Warped by Success. Un any més tard, China Crisis editaren un disc acústic en concert, Acoustically Yours; després d'aquest llançament, les activitats del grup quedaren en suspens. El 1999, després d'haver col·laborat amb diversos artistes, Kevin Wilkinson se suïcidà a l'edat de 41 anys.

Gary Daly formà un nou grup, Muddyhead, amb el qual edità el disc Land and Sea[1] el 2005, el mateix any en què China Crisis es reuniren per fer un concert a Liverpool.

El 2007 la banda es tornà a reunir per a una gira britànica que durà els mesos de gener i febrer; el 2008 actuaren com a teloners d'OMD. De cara al 2009 hi ha una sèrie d'actuacions previstes, per recaptar fons per a la fundació "The Friends of Meons Park".

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: China Crisis Modifica l'enllaç a Wikidata