Chinook jargon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chinook jargon
chinuk wawa, wawa, chinook lelang, lelang
Parlat a: Estats Units
Regió: Oregon, Washington
Parlants: 30 en 2000[1]640 en 2010[2]
Classificació genètica: pidgin format per chinook, wakash, anglès i castellà
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-3 chn
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El chinook jargon (argot chinook), també conegut com a chinuk wawa, és un pidgin que fou utilitzat com a llengua comercial durant el segle XIX des de la part inferior del riu Columbia fins a altres zones del modern Oregon i Washington, Columbia Britànica i part d'Alaska i del territori de Yukon, tenint de vegades característiques d'una llengua criolla.[3] Es relaciona amb la llengua aborigen dels chinook, però no el mateix, ja que s'hi basa gran part del seu vocabulari.[4]

Moltes paraules del chinook jargon romanen en ús comú a l'Oest dels Estats Units, Columbia Britànica i Yukon, tant en les llengües ameríndies com en l'anglès regional,[5] El nombre total de paraules de l'argot als lèxics publicats és numerat només en centenars, pel que era fàcil d'aprendre.[6] Té el seu propi sistema gramatical tant simple que, igual que la llista de paraules, era fàcil d'aprendre. La consonant «r» és rara encara que existeix, així com préstecs de l'anglès i francès, com "rice" (arròs) i "merci", que han canviat en la seva adopció a l'argot, a 'lice' i 'mahsie', respectivament.

Informació general i història[modifica | modifica el codi]

L'argot es va construir originalment d'una gran varietat de paraules de llengües ameríndies del nord-oest del Pacífic, sorgint com a pidgin intra-indígena en una regió marcada per la geografia divisiva i intensa diversitat lingüística. Els pobles participants procedien d'una dotzena de llengües de molt diferents famílies lingüístiques.[7] Va assolir el seu punt màxim d'úsen el període 1858-1900, i es va reduir com a resultat de la grip espanyola, la Primera Guerra Mundial i les escoles internats.[8]

Alguns europeus i asiàtics adoptaren l'argot com una forma altament eficient i accessible de comunicació. Aquest ús va continuar en alguns sectors econpomics fins ben entrat el segle XX[9][10] i algunes de les seves paraules segueixen figurant en els noms d'empreses i d'organitzacions, així com en la toponímia regional.

A la Diòcesi catòlica de Kamloops, Columbia Britànica, centenars de parlants també van aprendre a llegir i escriure l'argot usant la taquigrafia Duployan a través de la publicació Kamloops Wawa. Com a resultat, l'argot va començar a tenir la seva pròpia literatura, en la seva major part traduccions de la Bíblia i dels clàssics, així com noticiaris episcopals, esdeveniments comunitaris i locals i diaris personals.[7] L'activista i novel·lista ameríndia Marah Ellis Ryan (1860?-1934) usà paraules i frases chinook en les seves obres.[11]

Segons Nard Jones, el chinook jargon encara es feia servir a Seattle fins poc abans de la Segona Guerra Mundial, especialment entre els membres de l'Arctic Club, fent de Seattle la darrera ciutat on fou usat àmpliament. En 1972 va comentar que en aquesta data "Només uns pocs poden parlar en la seva totalitat, els homes de noranta o cent anys d'edat, com Henry Broderick, l'immobiliari, i Joshua Green, el banquer."[12]

Nom[modifica | modifica el codi]

La majoria dels llibres escrits en anglès encara utilitzen el terme chinook jargon, però alguns lingüistes que treballen amb la preservació d'una forma criollitzada de la llengua utilitzada a Grand Ronde prefereixen el terme Chinuk Wawa (amb l'ortografia 'Chinuk' en comptes de 'Chinook'). Però els parlants històrics no van usar el nom chinook wawa, sinó més aviat Wawa o Lelang (del fr. la langue) i lelang també fa referència a la part física del cos, la llengua.[13]

El nom per a l'argot va variar al llarg del territori en el que es va utilitzar. Per exemple: skokum hiyu a l'àrea Boston Bar-Lytton de Fraser Canyon, o en moltes altres àrees només "la vella llengua comercial".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cens dels EUA del 2000
  2. Ethnologue
  3. Lang, George. Making Wawa: The Genesis of Chinook Jargon. Vancouver: UBC Press, 2008, p. especially 127–128. ISBN 978-0-7748-1526-0. 
  4. «Chinook Jargon». Yinka Dene Language Institute. [Consulta: 2009-12-02].
  5. Dillard, Joey Lee. 1985. Toward a social history of American English, pp. 146-147
  6. Abridged Chinook Dictionary
  7. 7,0 7,1 Holton, Jim. 1999. Chinook Jargon: The Hidden Language of the Pacific Northwest.
  8. The Tyee – Can We Still Speak Chinook?
  9. Early Vancouver, Maj. J.S. "Skit" Matthews, City of Vancouver, 1936.
  10. Lillard, Charles. A Voice Great Within Us. Vancouver: New Star Books, 1998. ISBN 0-921586-56-6. 
  11. Squaw Elouise, Chicago; New York: Rand, McNally, 1892; Told in the Hills, Chicago; New York: Rand, McNally, 1891, 1905.
  12. Jones, Nard. Seattle. Doubleday, 1972, p. 94 et. seq.. ISBN 0-385-01875-4. . Cita de la p. 97.
  13. Chinuk Wawa Dictionary Project. Chinuk Wawa / kakwa nsayka ulman-tili̩xam ɬaska munk-kəmtəks nsayka / as Our Elders Teach Us to Speak it. University of Washington Press, 2012. ISBN 0295991860. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Diccionaris online[modifica | modifica el codi]

E-books lliures[modifica | modifica el codi]

Notícies[modifica | modifica el codi]