Chitimacha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chitimacha
Població total uns 1.900
Regions amb població significativa Luisiana
Llengua l'original s'ha perdut
Religió religió pròpia

Els chitimacha són una tribu índia tunican (grup hoka-sioux), el nom de la qual prové del choctaw Chuti Masha "couen recipients". Tanmateix, ells s'anomenen Pantch-pinunkansh "homes vermells junts". Es dividien en tres grups: washa, chawasha i chitimacha. Originàriament ocupaven la costa est de Florida i Grand Lake (Louisiana). Actualment viuen a la reserva de Charenton (Louisiana), on són 350 a 509 hectàrees.

Alguns calculen que eren 20.000 el 1600 però el 1650 eren uns 3.000 individus, que augmentaren a 4.000 el 1700, malgrat que el 1881 només en restaven 35. El 1930 eren 100 i el 1960 en restaven 260, d'ells 128 a Luisiana; i el 1995 eren 850. La seva llengua s'ha perdut, però està molt ben documentada mercè el lingüista Morris Swadesh, que va gravar dues-centes hores de converses en cilindres de cera.[1] Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi havia 1.001 purs, 409 barrejats amb altres tribus, 410 barrejats amb altres races i 58 amb altres races i tribus. En total 1.878 individus.

Situació dels Chitimacha
Bandera dels Chitimacha de Louisiana

Costums[modifica | modifica el codi]

Es regien per castes endogàmiques, i si algun noble es casava amb un plebeu, havia de viure amb els plebeus, i la prefectura depenia de la descendència. Eren estrictament monògams, i la dona hi tenia considerable autoritat. Adoraven el sol, desenterraven els cossos de llurs morts i els deformaven el cap. Els homes empraven ornaments als nassos i duien el cabell llarg, i també es tatuaven els braços, cames i cara.

Vivien en cabanes similars a les de les altres tribus dels voltants, com els natchez o alibamu. Eren bons teixidors i cistellers, i empraven la doble ona, tècnica resultant de diferents traçades en dues superfícies.

S'alimentaven del conreu del moresc, melons, batates, pèsols, carabasses, baies, fruites silvestres, cérvols, óssos i peixos. També eren coneguts per la seva arma preferida, una sargantana de 60 peus, i pels arcs.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1682 foren visitats pel cavaller de la Salle, i el 1699 per Pierre Le Moyne d'Iberville. El 1706 mataren un missioner francès, Sant Cosme, perquè els esclavitzaren als natchez.

Durant el segle XVIII van fer la guerra durant dotze anys als francesos com a aliats dels natchez, cosa que els va delmar molt. Del 1706 al 1718 van lluitar fins que foren esclavitzats. El 1718 Bienville fundà al seu territori Nova Orleans.

El 1781 els va ser assignada una petita reserva a l'actual Plaquemine (Mississipí). El 1881 llurs supervivents foren duts de Grand River vora Charenton (Louisiana), on encara hi viuen i tenen fama de bons cistellers. Durant el segle XIX va viure el darrer xamà, Postiyu, qui donà informació sobre llurs costums. El 1910 el seu cap era Benjamin Paul, establit al delta del Mississippi. A finals dels anys vuitanta van construir a la reserva el casino de Cypress Bayou.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chitimacha Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Goldsmith, Sarah Sue; Mueller, Risa; Mueller, Tim. Nations within: the four sovereign tribes of Louisiana (en anglès). LSU Press, 2003, p.9. ISBN 0807128864. 
  2. Fogelson, Raymond. Handbook of North American Indians: Southeast (en anglès). Government Printing Office, 2004, p.642-652. ISBN 0160723000. 

Coord.: 29° 53′ 02″ N, 91° 31′ 52″ O / 29.88388889,-91.53111111