Chiusi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chiusi
Localització
Chiusi situat respecte Itàlia
Chiusi
Localització de Chiusi a Itàlia
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Toscana
Siena
Superfície 58,06 km²
Altitud 398 msnm
Població (2001)
  • Densitat
8.612 hab.
148,33 hab/km²
Coordenades 43° 1′ N, 11° 57′ E / 43.017,11.950Coord.: 43° 1′ N, 11° 57′ E / 43.017,11.950
Codi postal 53043, 53044 i 53040
Codi ISTAT 052011
Web

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Els orígens de la ciutat[modifica | modifica el codi]

L'antiga Camars fou una ciutat úmbrica, que va caure en mans dels etruscs que la van anomenar Clusium i fou de les ciutat etrusques més importants i una de les dotze de la Lliga Etrusca. Era a uns 35 km. al sud de Cortona d'Etrúria, prop d'un llac anomenat avui Lago di Chiusi.

El seu període de màxima potència conegut, sota l'hegemonia etrusca, fou en temps del rei Porsena. Dionís esmenta Clusium aliada a altres ciutats etrusques (Arretium, Volaterrae, Rusellae i Vetulònia) contra Tarquí Prisc el vell. El llegendari cap Lars Porsena va arribar a assetjat Roma segon les narracions i fins i tot va poder-la ocupar; després va enviar al seu fill Àruns a atacar Arícia però el príncep fou derrotat i mort.

Després no torna a ser esmentada fins al temps de la invasió dels sènons gals el 391 aC que la llegenda diu que foren cridats per un ciutadà de Clusium per venjar el seu honor privat; però la realitat fou que els gals van atacar en primer lloc Clusium i que els seus habitants els van induir a marxar a Roma per escapar de la pròpia destrucció.

La ciutat romana[modifica | modifica el codi]

Quasi cent anys després Clusium fou envaïda pels mateixos sènons el 295 aC i una legió romana establerta a la regió fou destruïda. No se sap quan va passar a domini romà; el 225 aC no és esmentada durant la gran guerra dels gals, que va culminar amb la decisiva batalla de Telamon. A la segona guerra púnica van proveir de moresc i altres subministraments als romans al que foren fidels.

A la guerra civil entre Mari i Sul·la la ciutat com quasi tota l'Etrúria fou partidària de Gai Mari, i a la seva rodalia es van lliurar dues successives batalles que foren guanyades ambdues per Sul·la.

Va ser municipi romà que va subsistir durant l'Imperi. Al segle V fou seu d'un bisbe. La ciutat va continuar essent habitada i va arribar fins a l'època actual.

Vestigis en la ciutat actual[modifica | modifica el codi]

Les ruïnes que es conserven no són nombroses; es tracta sobretot de les muralles i algunes restes d'edificis; els nombrosos sepulcres excavats a les rodalies han aportat molt de material etrusc. Les tombes més conegudes són les de Scimnia, Granduca i del Colle datades del segle VI a IV aC, amb nombroses estàtues funeràries que són ara al museu local i al de Florència. A més de les escultures s'han trobat pots de tota mena, bronzes i altres objectes com joies, decoracions, eines i similars. A uns 5 km hi ha Poggio Gajella, un turó cònic que fou usat com a lloc d'enterrament i que té nombrosos passatges laberíntics.

El territori de la ciutat va incloure diverses ciutats menors i restes etrusques s'han trobat a les viles actuals de Cetona, Sarteano, Chiancian i Montepulciano (no es coneixen els seus noms antics).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chiusi