Chogha Zanbil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Choqa Zanbil)
Infotaula de geografia físicaChogha Zanbil
Imatge
TipusCiutat antiga i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia del Khuzestan (Iran) Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 00′ 30″ N, 48° 31′ 15″ E / 32.0083°N,48.5208°E / 32.0083; 48.5208
Format per
Dades i xifres
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data1979 (3a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador113
Patrimoni nacional de l'Iran
Data26 gener 1970
Identificador895
Lloc webchoghazanbil.ir Modifica el valor a Wikidata

Chogha Zanbil (persa: چغازنبيل; elamita: Dur Untash) és un antic complex elamita a la província de Khuzestan de l'Iran. És un dels pocs zigurats[1] existents fora de Mesopotàmia. Es troba aproximadament 30 km al sud-est de Susa i 80 km al nord d'Ahvaz. Les ruïnes de Choga Zanbil van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1979.[2]

Etimologia[modifica]

Chogha Zanbil és un nom en luri bakhtiari[3][4][5] que s'acostuma a traduir com ‘túmul del cistell’.[6] El seu nom original era Dur Untash, que significa ‘Ciutat d'Untash’ en assiri,[7][8] tot i que és poc probable que hi visqués mai gaire gent, a part de sacerdots i servents.

Història[modifica]

El recinte va ser construït al voltant de 1250 aC pel rei Untash-Napirisha,[9] en la ruta entre Anshan i Susa, principalment per honorar el gran déu nacional de Susa, Inshushinak.[10] El complex està protegit per tres murs concèntrics que defineixen les àrees principals de la «ciutat». L'àrea interior està ocupada amb un gran ziggurat dedicat al déu principal, que va ser construït sobre un temple quadrat anterior amb sales d'emmagatzematge també construïdes per Untash-Napirisha.[11]

Chogha Zanbil Zigurat (model)

Descripció[modifica]

El monument més important és un extraordinari zigurat, construït segons un mètode únic: en lloc d'estar format per terrasses superposades, els quatre pisos estan encaixats verticalment. El zigurat ocupa completament el recinte interior, i va ser construït sobre un temple quadrat anterior, també erigit per Untash-Naprisha. És un dels dos únics zigurats que s'han conservat fins als nostres dies fora de Mesopotàmia, i un dels millor conservats.

A la zona intermèdia es troben onze temples dedicats a déus menors. Es creu que originàriament es van planificar vint-i-dos temples, però el rei va morir abans que poguessin estar acabats, i els seus successors van interrompre les obres de construcció. A la zona exterior hi ha els palaus reials, un palau funerari que conté cinc tombes reials subterrànies.[12]

A la zona exterior, al sud-est, es va construir un barri real amb palaus; les cinc tombes reals subterrànies descobertes baix un dels palaus contenen restes incinerades segons una pràctica similar a les dels hitites i hurritas, però que no es troba en la tradició elamita. És possible que es tractés d'una dinastia d'origen estranger, potser en relació amb grups primitius indoeuropeus. Prop dels palaus s'ha descobert un temple dedicat a Nusku, déu mesopotàmic del foc.

Figurilla de caolí del segon mil·lenni adC.

Aparentment, la ciutat pròpiament aquesta no va arribar a ser construïda ni habitada; el lloc va ser abandonat ràpidament, potser a causa de l'extinció de la dinastia d'Untash-Naprisha. La major part de les obres d'art realitzades per a la ciutat van ser transportades a Susa. El zigurat, no obstant això, es va mantenir actiu durant diversos segles, fins a la seva destrucció pel rei assiri Asurbanipal el 640 aC. Alguns historiadors opinen que el gran nombre de temples i santuaris construïts en Choga Zanbil significa que Untash-Naprisha pretenia crear un nou centre religiós per reemplaçar a Susa i unificar els déus de l'alt i el baix Elam.

El zigurat originalment mesurava 105,2 m a cada costat i uns 53 m d'alçada, en cinc nivells, i estava coronat amb un temple. El maó de fang era el material bàsic de tot el conjunt. El zigurat va rebre un parament de maons cuits, alguns dels quals tenen caràcters cuneïformes que donen noms de divinitats en les llengües elamita i acadia. Tot i que el zigurat ara només fa 24,75 m d'alt, menys de la meitat de la seva alçada original estimada, el seu estat de conservació és insuperable. [2]

El zigurat és considerat per la UNESCO com l'exemple millor conservat del monument piramidal esglaonat.[13] El 1979, Chogha Zanbil es va convertir en el primer lloc iranià inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Arqueologia[modifica]

Destral que porta el nom del rei Untash-Napirisha.

Chogha Zanbil va ser excavada en sis temporades entre 1951 i 1961 per Roman Ghirshman.[14][15][16][17][18]

Amenaces[modifica]

L'exploració de petroli a causa de l'augment de la demanda mundial amenaça els fonaments del lloc, ja que s'han dut a terme diverses proves sísmiques per explorar les reserves de petroli. L'excavació de petroli s'ha dut a terme fins a 300 m lluny del zigurat.[19]

Galeria[modifica]

  • Zigurat de Dur Untash
    Zigurat de Dur Untash
  • Vista de perfil de l'estructura de Dur Untash Zigurat
    Vista de perfil de l'estructura de Dur Untash Zigurat
  • Estructures similars de zigurat a l'Iraq: el zigurat de Dur-Kurigalzu
    Estructures similars de zigurat a l'Iraq: el zigurat de Dur-Kurigalzu
  • Estructures similars de zigurat a l'Iraq: el zigurat d'Ur
    Estructures similars de zigurat a l'Iraq: el zigurat d'Ur
  • El Zigurat de Chogha Zanbil és un dels principals Zigurats
    El Zigurat de Chogha Zanbil és un dels principals Zigurats
  • Placa de porta vidriada (originalment blava) amb capçalera. La inscripció cuneiforme elamita diu Palau d'Untash-Napirisha, rei d'Elam. Segle XIII aC. De Chogha Zanbil, Iran. Museu Britànic.
    Placa de porta vidriada (originalment blava) amb capçalera. La inscripció cuneiforme elamita diu Palau d'Untash-Napirisha, rei d'Elam. Segle XIII aC. De Chogha Zanbil, Iran. Museu Britànic.

Referències[modifica]

  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.309. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  2. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Tchogha Zanbil» (en anglès). [Consulta: 17 març 2021].
  3. ↑ Najm S. Mehdi, al-Fayli, Stockholm 2001.
  4. ↑ «Faylee Archive - الارشيف الفيلي». [Consulta: 27 octubre 2017].
  5. ↑ «An Ethnographic and Ecological Survey of Luristan, Western Persia: Modernization in a Nomadic Pastoral Society. Middle Eastern Studies, 10(2), 210–228». J. Black-Michaud, 1974. [Consulta: 27 octubre 2017].
  6. ↑ Rohl, D: Legend: The Genesis of Civilisation, page 82. Century, 1998.
  7. ↑ «Dur Untash - Inicio - Diccionario Tesauro de Historia Antigua y Mitología». [Consulta: 1r agost 2023].
  8. ↑ «Tchogha Zanbil» (en anglès americà). [Consulta: 1r agost 2023].
  9. ↑ Potts, D. T. The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State. Nova York: Cambridge University Press, 2016, p. 208, 213-216. ISBN 9781107094697. 
  10. ↑ Potts, Daniel T. The archaeology of Elam: formation and transformation of an ancient Iranian state. Cambridge: Cambridge university press, 1999. ISBN 978-0-521-56358-1. 
  11. ↑ R. Ghirshman, The Ziggurat of Tchoga-Zanbil, Scientific American, vol. 204, pàgines 69–76, 1961
  12. ↑ [1]Hosseini, Sara, et al. "Structural analysis of earth construction’s vaults: Case of underground tombs of Chogha Zanbil." Revista de la construcción 19.3 (2020): 366-380
  13. ↑ «It is the largest ziggurat outside of Mesopotamia and the best preserved of this type of stepped pyramidal monument.». UNESCO World Heritage Centre [Consulta: 15 juliol 2017].
  14. ↑ Roman Ghirshman, Travaux de la mission archéologique en Susiane en hiver 1952–1953, Syria, T. 30, Fasc. 3/4, pàgines 222–233, 1953
  15. ↑ Roman Ghirshman, Tchoga Zanbil (Dur-Untash). Vol. I: La Ziggurat, Mémoires de la Délégation Archéologique en Iran, vol. 39, Geuthner, 1966
  16. ↑ R. Ghirshman, Tchoga Zanbil (Dur-Untash) Volume II: Temenos, Temples, Palais, Tombes, Memoires de la Delegation Archeologique en Iran, vol. 40 Geuthner, 1968
  17. ↑ M.J. Steve, Tchoga Zanbil (Dur-Untash) 3: Textes Élamites et Accadiens, Mémoires de la Délégation Archéologique en Iran, vol. 41, Geuthner, 1967
  18. ↑ Edith Porada, Tchoga Zanbil (Dur-Untash). Vol. IV (only): La Glyptique, Memoires de la Delegation Archeologique en Iran, vol. 42, Geuthner, 1970
  19. ↑ Soudabeh Sadigh «Seismographic Tests to be performed on Tchogha Zanbil». Cultural Heritage News Agency, 29-11-2006 [Consulta: 29 setembre 2009].

Bibliografia[modifica]

  • D. T. Potts, The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State, Cambridge University Press. The Archaeology of Elam, 1999. ISBN 978-0-521-56496-0. 
  • Roman Ghirshman, La ziggourat de Tchoga-Zanbil (Susiane), Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 98 lien Issue 2, pàgines 233–238, 1954
  • Roman Ghirshman, Campagne de fouilles à Tchoga-Zanbil, près de Suse, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 99, iss. 1, pàgines 112–113, 1955
  • Roman Ghirshman, Cinquième campagne de fouilles à Tchoga-Zanbil, près Suse, rapport préliminaire (1955–1956), Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 100, iss. 3, pàgines 335–345, 1956
  • Roman Ghirshman, Les fouilles de Tchoga-Zanbil, près de Suse (1956), Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 100, iss. 2, pàgines 137–138, 1956
  • Roman Ghirshman, VIe campagne de fouilles à Tchoga-Zanbil près de Suse (1956–1957), rapport préliminaire, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 101, iss. 3, pàgines 231–241, 1957
  • Roman Ghirshman, FouiIles de Tchoga-Zanbil près de Suse, complexe de quatre temples, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 103, iss. 1, pàgines 74–76, 1959
  • Roman Ghirshman, VIIe campagne de fouilles à Tchoga-Zanbil, près de Suse (1958–1959), rapport préliminaire, Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 103, iss. 2, pàgines 287–297, 1959
  • P. Amiet, Marlik et Tchoga Zanbil, Revue d'Assyriologie et d'Archéologie Orientale, vol. 84, no. 1, pàgines 44–47, 1990
  • Crüsemann, Nicola; Ess, Margarete van; Hilgert, Markus; Salje, Beate; Potts, Timothy. Uruk: Nom City of the Ancient World (en anglès). Getty Publications, 2019, p. 325. ISBN 978-1-60606-444-3. 
  • «Search Entry». www.assyrianlanguages.org. [Consulta: 30 juliol 2020].
  • «The Ziggurat of Ur». British Museum. [Consulta: 24 novembre 2017].
  • «Tchogha Zanbil». UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 15 juliol 2017]. «It is the largest ziggurat outside of Mesopotamia and the best preserved of this type of stepped pyramidal monument.»
  • The Neolithisation of Iran: the formation of new societies. Oxford: British Association for Near Eastern Archaeology and Oxbow Books, 2013, p. 272. 
  • «The Neolithic to Chalcolithic Transition in the Qazvin Plain, Iran: Chronology and Subsistence Strategies». Archäologische Mitteilungen aus Iran and Turan, 41, 2010, pàg. 1–17.
  • George, Andrew R. «The Tower of Babel: Archaeology, history, and cuneiform texts». Archiv für Orientforschung, 2005/2006, 51, 2007, pàg. 75–95.
  • Harris, Stephen L. Understanding the Bible. McGraw-Hill, 2002, p. 50–51. ISBN 9780767429160. 
  • «MS 2063 - The Schoyen Collection» (en anglès britànic). www.schoyencollection.com. [Consulta: 30 juliol 2020].
  • Held, Colbert C. (University of Nebraska). Middle East Patterns, Student Economy Edition: Places, People, and Politics (en anglès). Routledge, 2018, p. 63. ISBN 978-0-429-96199-1 [Consulta: 17 març 2021]. 
  • Booth, Charlotte. How to Survive in Ancient Egypt (en anglès). Pen and Sword History, 29 abril 2020, p. 13. ISBN 978-1-5267-5352-6. 
  • Oppenheimer, A. Leo. Ancient Mesopotamia. Chicago: University of Chicago Press, 1977. ISBN 0-226-63187-7. 
  • Tillison, Malachi. Sumer and the Sumerians. Nova York: Cambridge University Press, 1993. ISBN 0-521-38850-3. 
  • Crawford, Harriet. Sumer and the Sumerians. Nova York: Cambridge University Press, 1993. ISBN 0-521-38850-3. 
  • Black, J.A.; Green, A. «Ziggurat». A: Dictionary of the Ancient Near East. Londres: British Museum, p. 327–328. 
  • Beck, Roger B.; Black, Linda; Krieger, Larry S.; Naylor, Phillip C.; Dahia Ibo Shabaka World History: Patterns of Interaction. Evanston, IL: McDougal Littell, 1999. ISBN 0-395-87274-X. 
  • Busink, T. «L´origine et évolution de la ziggurat babylonienne». Jaarbericht van het Vooraziatisch-Egyptisch Genootschap Ex Oriente Lux, 21, 1970, pàg. 91–141.
  • Chadwick, R. «Calendars, Ziggurats, and the Stars». The Canadian Society for Mesopotamian Studies Bulletin [Toronto], 24, Novembre 1992, pàg. 7–24.
  • Killick, R.G.. «Ziggurat». A: The Dictionary of Art. 33. New York & London: Macmillan, p. 675–676. 
  • Leick, Gwendolyn. Mesopotamia: The Invention of the City. Penguin Books, 2002. ISBN 0-14-026574-0. 
  • Lenzen, H.J.. Die Entwicklung der Zikurrat von ihren Anfängen bis zur Zeit der III. Dynastie von Ur, 1942. 
  • Roaf, M. Cultural Atlas of Mesopotamia and the Ancient Near East, 1990, p. 104–107. 
  • Stone, E.C.. «Ziggurat». A: The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East. 5. New York & Oxford: Oxford, 1997, p. 390–391. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chogha Zanbil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chogha_Zanbil&oldid=32394970»