Chōsokabe Motochika

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Chosokabe Motochika)
En aquest nom japonès, el cognom és Chōsokabe.
Infotaula de personaChōsokabe Motochika

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 長宗我部元親 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1539 Modifica el valor a Wikidata
Japó Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1599 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Japó Modifica el valor a Wikidata
Dàimio
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósamurai Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDàimio Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKoshōshō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsChōsokabe Yasutoyo (en) Tradueix, Chōsokabe Morichika, Chōsokabe Ukontaifu (en) Tradueix, Chōsokabe Chikatada (en) Tradueix, Chōsokabe Nobuchika (en) Tradueix, Kagawa Chikakazu (en) Tradueix, Akohime (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesChōsokabe Kunichika (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Shoho Genyo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Chōsokabe Motochika (en japonès: 長宗我部元親) (castell d'Okōjō, Província de Tosa (avui Nankoku, Prefectura de Kōchi) 1538 - 11 de juliol de 1599) va ser un dàimio, una mena de senyor feudal del període Sengoku del Japó. Va ser el líder del clan Chōsokabe, localitzat a la Província de Tosa.

El 1575, Motochika resultà victoriós durant la batalla de Watarigawa amb el qual va guanyar el control de la província de Tosa i al llarg d'una dècada va estendre la seva influència a Shikoku. El 1585 però, Hideyoshi Toyotomi va envair l'illa amb una força de cent mil homes comandats per Ukita Hideie, Kobayakawa Takakage, Kikkawa Motonaga, Toyotomi Hidenaga i Toyotomi Hidetsugu. Motochika es va rendir per la qual cosa li va ser concedit conservar Tosa.

Sota les ordres de Hideyoshi, Motoshika i el seu fill Nobuchika van participar durant el setge d'Odawara així com les invasions japoneses de Corea.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chōsokabe Motochika
  • 新井政義(編集者)『日本史事典』。東京:旺文社 1987 (p. 263)