Christian Friedrich Daniel Schubart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christian Friedrich Daniel Schubart

Gravat de Christian Friedrich Daniel Schubart
Naixement 26 de març, 1739
Obersontheim, Baden-Württemberg
Defunció 10 d'octubre, 1791
Stuttgart, Baden-Württemberg

Christian Friedrich Daniel Schubart (Obersontheim, Baden-Württemberg, 26 de març de 1739 - Stuttgart, Baden-Württemberg, 10 d'octubre de 1791) fou un poeta i músic alemany.

Era fill d'un modest mestre d'escola i assistí al Col·legi de Nördlingen i a l'Escola del Esperit Sant, a Nuremberg, ja llavors donà proves del seu talent musical i poètic; però portà una vida molt desarreglada, la que prosseguí més borrascosa encara, a Erlangen, on estudià des del 1758. La seva conducta li comportà malaltia i deutes. En vista d'això, els pares el cridaren el 1760. Després d'una breu estada a Königsbronn, el 1762 tornà a la casa paterna (el pare va viure des de 1740 a Aalen), des d'on ajudava com a predicador als rectors veïns, fins que a finals de la tardor de 1763 aconseguí la feina de preceptor i organista a Geislingen.

Allà es casà, el gener de 1764, amb la filla del recaptador general Bühler; l'exigüitat de la seva retribució li ocasionà problemes domèstics, que tractà d'oblidar dedicant-se a treballs literaris i musicals i donant-se una vida de dissipació. Una oda a la mort de l'emperador Francesc I li valgué el diploma de poeta imperial. A Geislingen van veure la llum els Todesgesänge (Ulm, 1767) i les Zaubereien (Ulm, 1766), els primers sota la influència de Klopstock, i les segones de la de Wieland.

El 1769 fou nomenat organista i director de música a Ludwigsburg. El seu enginy i les seves dots poètiques i musicals li guanyaren valuoses relacions d'amistat; però la seva indomable condició i la disbauxa de la seva vida torbaren la pau de casa seva i moltes vegades es perjudicava a si mateix per desatinades manifestacions satíriques.

Unes relacions amoroses, conegudes per tota la ciutat, amb una paisana seva, d'Aalen, motivaren el que se separés de la seva esposa i el seu empresonament, i com que l'escàndol perdurava, i la seva conducta excità el duc, aquest decretà el 1773 la destitució de Schubart i el seu desterrament. Després de parar poc temps en diferents llocs de l'Alemanya Meridional i després a Mannheim, on també va perdre el favor del elector del Palatinat, per imprudents mofes a l'Acadèmia d'aquella ciutat, es traslladà a Munic, on concebi un moment el pla de convertir-se al catolicisme per al llaurar la seva felicitat. Però el pla se n'anà en orris. La seva intenció era traslladar-se a Estocolm, però només arriba a Augsburg. Allí començà a publicar un diari: Deutsche Chronik, que tingué gran ressonància, a causa del seu exaltat patriotisme i animada narració. Schubart obrava des del punt de vista dels poetes del període impetuós i agressiu de la literatura alemanya. Però quan al cap de poc el magistrat d'Augsburg prohibí la publicació del diari, Schubart que havia estat expulsat d'Augsburg, s'establí des de 1775 a Ulm.

Més, ben aviat fou objecte d'un parany. El duc Carles Eugeni, al qual també havia irritat mitjan iròniques manifestacions, el va atreure amb afalacs a territori württembergués, el 1777, l'arrestà i el portà al Hohenasperg per acabar amb els seus <insults desaforats a quasi totes les testes coronades de la terra>. Allà es consumi durant deu anys Schubart, al principi en rigorosa presó, privat de llibres i impossibilitat d'escriure, i després dedicat a les feines més baixes; fins que el 1785 no se li va permetre veure la seva esposa i els seus fills, i el maig de 1787, aquell home de cos arruïnat, fou posat en llibertat, mercès a la mediació de Prússia, i després, per a reparar la insensatesa d'aquella despòtica disposició, fou nomenat poeta de cort i director del teatre de Stuttgart.

Edició d'un llibre de Schubart

La Deutsche Chronik, que mentrestant l'havia continuat el seu fidel amic J. Martin Miller, poeta del Siegwart, a Ulm, per a mantenir la família de Schubart, aquest la torna a prendre, publicant-la amb el nom de Vaterlandschronik. Les poesies de Schubart i totes les seves obres literàries són un fidel reflex de la seva personalitat. La veritat és que ofereixen poca perfecció artística; però la força poètica popular de molts dels seus sonors himnes denuncien un extraordinari temperament líric. Són dignes de major lloança: Die Fürstengruft i l'himne Friedrich d. Gr., així com alguns imitant magistralment en Volkston, entre ells el Kaplied.

Vers la seva vida intima i pública va llegar una nota escrita a la presó en el seu Schubarts Leben und Gesinnungen (Stuttgart, 1791-93; reimpresa a Meyers Volksbüchern), que, malgrat, l'ambient opressor ambient de la presó, denuncien que les seves manifestacions mereixen sencera confiança històrica.

Les Sämtliche Gedichte de Schubart aparegueren durant el seu captiveri a Stuttgart el 1785-86 (la millor edició de G. Hauff a Reclams Universal Bibliothek; selecció de Sauer en la Deutscher National Literatur de Kurschner); les seves Geammelten Schriften, a Stuttgart (1839-40). La desgraciada esposa del poeta el va sobreviure vint-i-vuit anys i morí el 1819 en un hospici de Stuttgart. El 1891 erigiren a Schubart un monument a Aalen (un bust de bronze fet per Kurfess.

El seu fill[modifica | modifica el codi]

El seu fill Ludwig, (Geislingen, 1776 - Stuttgart, 1812) va viure a Nuremberg sent conseller de la legació prussiana. Va traduir del seu pare molt de l'anglès (per exemple, Yahreisseiten de Thomson i edità Ideen zur Astketik der Tonkunst (Viena, 1806) i Vermische Schriften, (Zuric, 1812.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian Friedrich Daniel Schubart