Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck (1855)

Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck (Reichelsheim, Alemanya, 14 de febrer del 1776 - Breslau, 16 de març del 1858) va ser un prolífic botànic, metge, zoòleg i filòsof naturalista alemany. Contemporani de Goethe -naturalista també- i nascut en vida de Linneu, descrigué vora de 7.000 espècies (gairebé tantes com el propi Linneu). El seu darrer acte en tant que president de la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina (l'Acadèmia Nacional Alemanya de Ciències) va ser ademetre-hi Charles Darwin com a membre. Va ser autor de nombroses publicacions sobre botànica i zoologia; els seus treballs més coneguts tracten dels fongs i les algues d'aigua dolça.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nees von Esenbeck nasqué al Castell Reichenberg, en el districte d'Odenwaldkreis de l'actual estat alemany de Hessen. Ja de jove s'interessà per la ciència, i després d'estudiar a Darmstadt ho féu a la universitat de Jena, on es titulà en medicina el 1800. Treballà de metge durant una temporada però, havent desenvolupat un gran interès en la botànica durant els seus estudis universitaris, tornà a estudiar per a dedicar-s'hi. El 1816 es matriculà a l'Acadèmia Leopoldina, una de les institucions més prestigioses d'Europa, i a l'any següent va ser contractat com a professor de botànica de la universitat d'Erlagen. Tres anys més tard esdevingué professor d'història natural de la de Bonn, i allí hi fundà el Botanische Gärten der Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn, i el 1831 va ser nomenat catedràtic de botànica de la universitat de Breslau. En l'any 1818 havia estat elegit president de l'Acadèmia Leopoldina, càrrec que retindria fins a la mort. Publicà gran nombre d'obres, tant sol (Handbuch der Botanik, Naturgeschichte der europaïschen Lebermoose, Hymenopterorum Ichneumonibus affnium, Monographiae, genera Europaea et species illustrantes) com en col·laboració (per exemple, la Flora brasiliensis o la Bryologia Germanica).

Va participar en la revolució alemanya del 1848-1849 i, el 1851, a causa de conflictes amb el govern, aquest el privà de la seva càtedra i de la pensió. Set anys més tard, virtualment indigent, morí. El seu germà petit, Theodor Friedrich Ludwig Nees von Esenbeck (1787-1837), també va ser botànic.

L'Acadèmia Leopoldina ha dedicat diversos congressos a la seva obra i a la seva època.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Algae, lichenes, hepaticae, al llibre de Carl Friedrich Philipp von Martius Flora Brasiliensis I, pt. 1 Stuttgartiae et Tubingae: Sumptibus J.G. Cottae, 1833
    • Agrostologia Brasiliensis, seu descriptio graminum in imperio Brasiliensi huc usque detectorum, a Flora Brasiliensis II, pt. 1 Stuttgartiae: Sumptibus J. G Cottae, 1833
    • LinkHepaticae Hedw, a Flora Brasiliensis II, pt. 1 (1833)
    • Florae Brasiliensis cyperographia., a Flora Brasiliensis II (1840)
    • Acanthaceae, a Flora Brasiliensis IX (1847-1851)
  • Adjecta est Lepidagathidis, generis ex Acanthacearum ordine, illustratio monographica Vratislaviae ad Viadrum [Breslau]: Grassii, Barthii, 1841
  • Agrostopaphia Capensis Halæ: H. W. Schmidtianis, 1841[2]
  • Archiv für den thierischen magnetisums ... 1 Altenburg-Leipzig, F. A. Brockhaus [...], 1817
  • Beobachtungen und betrachtungen auf dem gebiete des lebens-magnetismus Bremen: C. Schünemann, 1853
  • Christian Friedrich Hornschuch, Jacob Sturm, C.G.Nees Bryologia germanica Nürnberg: J. Sturm, 1823–31 (2 vols.)[3][4]
  • Das Leben der Ehe in der vernünftigen Menschheit und ihr Verhältniss zum Staat und zur Kirche Breslau, 1845
  • Das Leben in der Religion Rastenburg, 1853
  • Das System der Pilze und Schwämme Würzburg, 1816 (reedició, Würzburg 1817)[5]
  • Das System der speculativen Philosophie. Naturphilosophie I Goglau, 1841
  • De Cinnamomo disputatio Bonnæ, 1823
  • Die Algen des süßen Wassers, nach ihren Entwickelungsstufen dargestellt Bamberg: C.F. Kunz, 1814
  • Die allgemeine Formenlehre der Natur als Vorschule der Naturgeschichte Breslau: F. E. C. Leuckart 1852
  • Die demokratische Monarchie. Ein Gesetz-Vorschlag Berlin, 1848
  • Die entwickelung der pflanzensubstanz physiologisch chemisch und mathematisch dargestellt Erlangen: J. J. Palm und E. Enke,1819
  • Die Staatsheilkunde, oder der Kampf gegen die Epidemieen Wiesbaden: Kreidel, 1852
  • Elenchus plantarum horti botanici Bonnensis Bonnae: typ. Kupferbergianis, 1820
  • Entwickelungsgeschichte des magnetischen Schlafs und Traums Bonn, 1820
  • Enumeratio plantarum cryptogamicarum Javae et insularum adiacentium: quas a Blumio et Reinwardtio collectas Vratislaviae: Grassii, Barthii, 1830[6]
  • Florae Africae australioris illustration monographicae Gramineae Glogaviae: sumtibus Prausnitzianis, 1841
  • Florae Brasiliensis Cyperographia... Vindobonae: apud F. Beck, 1842
  • Genera et species asterearum Norimbergae: sumtibus Leonardi Schrag, 1833[7]
  • Handbuck der botanik Néurnberg:J. L. Schrag, 1820-21 (2 vols.)
  • Handbuch der Pflanzen-Pathologie und Pflanzen-Teratologie Berlin: Haude und Spener, 1841-1942
  • Horae physicae berolinenses collectae Bonnae: A. Marcus, 1820[8]
  • Hymenopterorum Ichneumonibus affinium monographiæ, genera Europæa et species illustrantes Stuttgartiæ et Tubingæ: sumptibus J. G. Cottæ, 1834 (2 volums)[9][10]
  • Litterae quibus supremi protectoratus a Friderico Guilelmo IV,... pridie Kalendas octobres a MDCCCXL clementissime recepti, prospera auspicia indicantur: adiecta est lepidagathidis, generis ex Acanthacearum ordine, illustratio monographica Vratislaviae: ad Viadrum, ex officina Grassii, Barthii et Sociorum, 1841
  • Naturgeschichte der europäischen Lebermoose mit besonderer Beziehung auf Schlesien und Oertlichkeiten des Riesengebirgs Berlin, A. Rücker, 1833-38 (4 vols.)[11][12]
  • Plantarum in Horto Medico Bonnensi nutritarum icones selectæ [VI.]. Manip. I. ... cum G. Sinning ... animadversionibus, ad culturam harum plantarum spectantibus Bonnæ, 1824[13]
  • Robert Brown's vermischte botanische Schriften Schmalkalden: Th. G. Fr. Varnhagen, 1825
  • Carl Moritz Gottsche, Johann Lindenberg, C.G. Nees Synopsis hepaticarum Hamburgi: sumtibus Meissnerianis, 1844–1847
  • Synopsis specierum generis asterum herbacearum Erlangae, 1818[14]
  • Systema Laurinarum Berolini: sumptibus Veitii et Sociorum, 1836[15]
  • Über das organische Princip in der Erdatmosphäre und dessen meteorische Erscheinungen Schmalkalden: Varnhagen, 1825
  • Uber die Bartmundigen Enzianarten [Gentiana fauce barbata] Erlangae, 1818.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k96741s.r=Nees%2C+Christian.langEN
  3. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k98442s.r=Nees%2C+Christian.langEN
  4. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k98444g.r=Nees%2C+Christian.langEN
  5. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k98402j.image.r=Nees%2C+Christian.f2.langEN
  6. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k98400v.r=Nees%2C+Christian.langEN
  7. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k96894n.r=Nees%2C+Christian.langEN
  8. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k97854n.r=Nees%2C+Christian.langEN
  9. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k992147.r=Nees%2C+Christian.langEN
  10. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k99215k.r=Nees%2C+Christian.langEN
  11. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k97960v.r=Nees%2C+Christian.langEN
  12. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k979616.r=Nees%2C+Christian.langEN
  13. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k98445t.r=Nees%2C+Christian.langEN
  14. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k98523s.r=Nees%2C+Christian.langEN
  15. [enllaç sense format] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k984465.r=Nees%2C+Christian.langEN

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Daniela Feistauer, editora Christian Gottfried Nees von Esenbeck: die Bedeutung der Botanik als Naturwissenschaft in der ersten Hälfte des 19. Jahrhunderts; Methoden und Entwicklungswege; Leopoldina-Meeting vom 9. bis 11. Juni 2005 in Breslau/Wrocław Stuttgart: Wiss. Verl.-Ges., 2006 ISBN 9783804723658
  • Dietrich von Engelhardt, editor Christian Gottfried Nees von Esenbeck: Politik und Naturwissenschaften in der ersten Hälfte des 19. Jahrhunderts; Leopoldina-Meeting am 20. und 21. Juni 2003 in Halle (Saale) Stuttgart: Wiss. Verl.-Ges., 2004 ISBN 3-8047-2153-2
  • Johanna Bohley Christian Gottfried Nees von Esenbeck: ausgewählter Briefwechsel mit Schriftstellern und Verlegern (Johann Friedrich von Cotta, Johann Georg von Cotta, Therese Huber, Ernst Otto Lindner, Friederike Kempner) Stuttgart : Wiss. Verl.-Ges., 2003 ISBN 3-8047-2002-1
  • Johanna Bohley Christian Gottfried Nees von Esenbeck: ein Lebensbild Stuttgart : Wiss. Verl.-Ges., 2003 ISBN 3-8047-2075-7
  • Johann Wolfgang von Goethe und Christian Gottfried Daniel Nees von Esenbeck - Briefwechsel: Vorabdruck der Texte Halle: Dt. Akademie der Naturforscher Leopoldina, 1997

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]