Christine Lagarde
Christine Madeleine Odette Lagarde, coneguda simplement com a Christine Lagarde (9è districte de París, 1 de gener de 1956), és una política i advocada francesa, que ha estat directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) des del 5 de juliol de 2011 fins a 2019, i presidenta del Banc Central Europeu des de 2019.[1] Anteriorment havia estat ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria, ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el governs de Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.
Després dels estudis secundaris, estudià a la Universitat de Bethesda (Maryland), on obtingué un diploma en dret social. En tornar a França, es diplomà en anglès i en dret social a la Universitat de París X-Nanterre. L'any 1981 s'integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie. La seva activitat política s'inicià el 1995.[1]
Destacada advocada, Lagarde va fer història com la primera dona presidenta de la firma internacional d'advocats Baker & McKenzie que assessora grans empreses. El 16 de novembre de 2009, el «Financial Times» la va classificar com la millor ministra de finances de l'Eurozona per la seva actuació d'acord amb les polítiques econòmiques que defensa aquest diari.[2] I, al 2009, Lagarde va ser classificada com la 17a dona més poderosa del món per la revista Forbes.[3]
El 25 de maig de 2011, Christine Lagarde va anunciar oficialment la seva candidatura com a cap del Fons Monetari Internacional (FMI) per a reemplaçar Dominique Strauss-Kahn, que hi va renunciar després de ser acusat d'agressió sexual. Ella seria la primera dona a dirigir l'FMI.[4]
Lagarde, directora de l'FMI[modifica]
El 28 de juny, Lagarde va ser elegida com a nova directora gerenta del Fons Monetari Internacional,[5] des d'on propugnà polítiques d'austeritat i retallades per a superar la crisi financera iniciada el 2008.[1] Durant el seu mandat l'FMI destacà per la seva gestió política del deute, dictant, conjuntament amb el Banc Central Europeu dures mesures d'austeritat, retallades socials, privatitzacions, desmantellament de serveis públics i de pensions a països com Grècia, al mateix temps que sorgien informacions de les seves irregularitats fiscals.[6]
El 25 de maig de 2012, va declarar durant una entrevista al diari britànic The Guardian que "els grecs haurien de començar a ajudar-se mútuament i col·lectiva pagant tots els seus impostos" establint a més una comparança amb la situació dels infants a Níger. Es desfermà aleshores una polèmica considerable als mitjans de comunicació a Grècia i en altres països europeus. Alhora rebé més de 18.000 missatges irats a la seva pàgina de Facebook.[7] Més endavant es feu públic que Lagarde, com a directora general de l'FMI, es beneficiava d'un estatus fiscal de funcionària internacional que li permetia de no haver de pagar impostos sobre el seu salari de 380.989 euros anuals.[8][9][10] L'octubre del 2019 fou rellevada al capdavant de l'FMI per Kristalina Gueorguieva.[1]
El desembre del 2016, el Tribunal de Justícia de la República declarà Lagarde culpable de negligència i d'ús inapropiat de fons públics amb motiu d'una compensació de més de 400 milions d'euros que el govern francès concedí el 2008 a l'empresari Bernard Tapie, amic de Sarkozy, per danys i prejudicis en la venda d'una de les seves empreses quan Lagarde era ministra d'Economia, però aquesta sentència no anava acompanyada de cap sanció ni condemna penal.[1][11][12]
L'1 de novembre de 2019 assumí la presidència del Banc Central Europeu.[1]
Reconeixements[modifica]
L'any 2004 se li concedí la Legió d'Honor en el grau de cavaller.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Christine Lagarde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Lagarde confirma la seva candidatura a l'FMI». emporda.info. [Consulta: 27 maig 2011].
- ↑ « The 100 Most Powerful Women », forbes.com. (anglès)
- ↑ «Christine Lagarde confirma que opta a dirigir l'FMI». eldebat.cat, 25-05-2011. [Consulta: 27 maig 2011].
- ↑ «Christine Lagarde, nova cap del Fons Monetari Internacional». VilaWeb, 29-06-2011. [Consulta: 29 juny 2011].
- ↑ «Lagarde, culpable de desviament de fons públics, però sense pena ni sanció». Canal 324, 19-12-2016. [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ Article a Vilaweb del 25 de maig de 2012
- ↑ (anglès) It's payback time: don't expect sympathy – Lagarde to Greeks Al web guardian.co.uk
- ↑ Christine Lagarde, elle non plus, ne paie pas d'impôts ! Sur le site letelegramme.com
- ↑ Exoneració d'impostos sobre el salari anual de 380.989 euros de Christine Lagarde ak FMI Arxivat 2012-05-29 a Wayback Machine. al web francès toutsurlesimpots.com
- ↑ «Christine Lagarde, directora de l'FMI, a judici pel cas Tapie». El Punt-Avui, 23-07-2016. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Cañas, Gabriela «El FMI respalda a Lagarde tras ser declarada culpable por el ‘caso Tapie’» (en castellà). El País [Madrid], 19-12-2016. ISSN: 1134-6582.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine Lagarde |
- Persones vives
- Advocats parisencs
- Membres de la UMP
- Oficials de la Legió d'Honor
- Polítics parisencs
- Ministres de Finances de França
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París
- Alumnes de la Universitat de París X Nanterre
- Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics d'Ais de Provença
- Doctors honoris causa per la Universitat de Mont-real
- Ministres de Comerç de França
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Naixements del 1956
- Time 100 de 2022
- Directors generals del Fons Monetari Internacional