Christopher A. Pissarides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:19, 4 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaChristopher A. Pissarides

Retrat oficial de la LSE del professor Sir Christopher Pissarides
Nom original(el) Χριστόφορος Αντωνίου Πισσαρίδης boit Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 de febrer de 1948 (1948-02-20) (76 anys)
Nicosia, Xipre
Membre de l'Acadèmia d'Atenes
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Cyprus Xipre
FormacióLondon School of Economics
Universitat d'Essex
Pancyprian Gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMichio Morishima (en) Tradueix i Dale T. Mortensen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia laboral Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomia
OcupadorUniversitat de Southampton (1974–1976)
London School of Economics
Universitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGuglielmo Weber (en) Tradueix, Joep Konings, Étienne Wasmer, Régis Barnichon (en) Tradueix, Luca Fornaro (en) Tradueix, Christoph Ungerer (en) Tradueix i Gunes Asık (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKnight Bachelor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel d'Economia
(2010)

Sir Christopher Antoniou Pissarides (Nicosia, 20 de febrer de 1948) és un economista especialitzat en la macroeconomia del mercat de treball, canvi estructural i creixement econòmic. És conegut pel seu treball pioner en la "teoria de la cerca" aplicada al mercat de treball. Li fou atorgat el Premi Nobel d'Economia el 2010, juntament amb Peter A. Diamond i Dale T. Mortensen, "per les seves anàlisis dels mercats amb friccions de cerca"'.[1]

Biografia

Nasqué a Nicosia, el 20 de febrer de 1948. Es graduà en economia per la University of Essex el 1970 i es doctorà en economia el 1973 per la London School of Economics.[2] El febrer 1974 començà a treballar en el departament de recerca econòmica del Banc Central de Xipre. El juliol d’aquell any els militars grecs enderrocaren el govern xipriota i els militars turcs invadiren i dividiren l'illa. Aquests fets empenyeren Pissarides a buscar feina a Anglaterra, on començà a treballar de professor a la University of Southampton.[3] Romangé en aquesta universitat dos anys i, des de 1976, és professor de la London School of Economics.[2]

Ha estat president de la European Economic Association i és Research Fellow del Centre for Economic Policy Research i del Institute for the Study of Labor (IZA). És Board Chairman de Economica, membre del consell editorial de AEJ Macroeconomics, de la Review of Middle East Economics and Finance, de Labour i de 1983 a 1992 de la Review of Economic Studies. Ha estat editor associat del Economic Journal.

Contribució a la recerca econòmica

Pissarides ha introduït les friccions de cerca als models macroeconòmics dels mercat de treball. La idea en què es basen els seus models és que l'atur no només existeix quan la demanda de treball és insuficient. El fet que simultàniament s'estiguin creant i destruint llocs de treball fa que els treballadors hagin d'estar un cert període a l'atur quan perden el seu lloc de treball. A més, cada treballador té característiques diferents, així com cada feina té requisits diferents. Per tant, els treballadors necessiten un cert temps fins a trobar la feina adequada, encara que hi hagi llocs de treball disponibles en el moment de perdre la feina. Aquests impediments a que el treballador pugui trobar feina immediatament s'anomenen friccions de cerca.[4] Les aportacions de Pissarides en aquest camp, així com les de Mortensen i Diamond, contribuïren al desenvolupament de la teoria de la cerca, i a l'establiment d’un model, conegut com a “model DMP”, que s’utilitza actualment per a l'anàlisi del mercat de treball.[5] En el seu article més conegut,[6] Job creation and job destruction in the theory of unemployment, realitzat conjuntament amb Mortensen, utilitza aquest model per analitzar l'evolució dels fluxos d'entrada i sortida de l'atur durant el cicle econòmic.

Premis i reconeixements

Ha estat elegit Fellow of the Econometric Society el 1997, Fellow of The British Academy el 2002, Fellow of the European Economic Association el 2005, Fellow of the Society of Labor Economists el 2008, Fellow of Academia Europaea el 2011 i Fellow of the Academy of Athens el 2011.

Fou guardonat amb el IZA Labor Economics Prize el 2005, el Premi Nobel d'Economia el 2010, la Gran Creu de la República de Xipre el 2011.

Publicacions destacades

Referències

  1. «The Prize in Economic Sciences 2010» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 18 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 «Curriculum Vitae de Pissarides» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2014].
  3. «Christopher A. Pissarides - Biographical» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 26 maig 2014].
  4. Mortensen, 2010, p. 360-361.
  5. Economic Sciencies Prize Committee, 2010, p. 11.
  6. «Searh and employ» (en anglès). The Economist, 14 d'octubre de 2010. [Consulta: 8 març 2014].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher A. Pissarides