Cicle de l'oxigen
El cicle de l'oxigen és la cadena de reaccions i processos que descriuen la circulació de l'oxigen a la biosfera terrestre. En respirar, els animals i els éssers humans prenem de l'aire l'oxigen que les plantes produeixen i després exhalem gas carbònic. Les plantes, al seu torn, prenen el gas carbònic que els animals i els éssers humans exhalem, per utilitzar-lo en el procés de la fotosíntesi. Plantes, animals i éssers humans intercanvien oxigen i gas carbònic tot el temps, els tornen a utilitzar i els reciclen. D'això se'n diu el 'cicle de l'oxigen'.
Atmosfera[modifica]
L'O₂ li confereix un caràcter oxidant a l'atmosfera. Es va formar per fotòlisi d'H₂O, formant-se H₂ i O₂:
- H₂O + hν → 1/2O₂.
L'oxigen molecular present en l'atmosfera i el dissolt en l'aigua intervé en moltes reaccions dels éssers vius. En la respiració cel·lular es redueix oxigen per a la producció d'energia i generant diòxid de carboni, i en el procés de fotosíntesi s'origina oxigen i glucosa a partir d'aigua, diòxid de carboni (CO₂) i radiació solar.
Escorça terrestre[modifica]
El caràcter oxidant de l'oxigen provoca que alguns elements estiguin més o menys disponibles. L'oxidació de sulfurs per donar sulfats els fa més solubles, igual que l'oxidació de ions amoni a nitrats. Així mateix disminueix la solubilitat d'alguns elements metàl·lics com el ferro al formar-se òxids insolubles.
Hidrosfera i atmosfera química bàsica estructuralítica[modifica]
L'oxigen és lleugerament soluble en aigua, disminuint la seva solubilitat amb la temperatura. Condiciona les propietats redox dels sistemes aquàtics. Oxida matèria inorgànica donant el diòxid de carboni i aigua.
El diòxid de carboni també és lleugerament soluble en aigua donant carbonats; condiciona les propietats àcid-base dels sistemes aquàtics. Una part important del diòxid de carboni atmosfèric és captat pels oceans quedant en el fons marí com carbonat de calci.