Ciclisme de carretera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ciclisme en ruta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ciclistes al Gran Premi de Frankfurt de 2005.

El ciclisme de carretera[1] és un esport, una de les disciplines del ciclisme. Es disputa tant a nivell amateur com professional. Els participants, ciclistes, disputen les competicions per les carreteres, en contraposició al ciclisme en pista, que ho fa en un espai preparat per a tal fi, el velòdrom; o al ciclocrós, que ho per camins. El ciclisme en ruta és un esport molt exigent i que no s'ha de confondre amb el cicloturisme.

Històricament han estat els països europeus els que ha dominat el panorama ciclista internacional: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Espanya o Suïssa, però, amb els anys s'ha anat popularitzat en altres països, com ara Austràlia, Colòmbia, Veneçuela, Sud-àfrica, Nova Zelanda i els Estats Units.

Història[modifica | modifica el codi]

Paul Masson i Léon Flameng, medallistes als primers Jocs Olímpics.

La primera cursa ciclista de la història es va disputar el 31 maig de 1868 al parc de Saint-Cloud, a París, sent guanyada pel britànic James Moore [2] El 7 de novembre de 1869 tingué lloc la primera cursa ciclista entre dues ciutats, París i Rouen. Van prendre la sortida un centenar de ciclistes per tal de recórrer els 123 km que les separen. 33 d'ells van creuar la línia d'arribada. El britànic James Moore guanyà la cursa en recórrer la distància en 10 hores i 45 minuts amb una bicicleta equipada a pedals fixs a la roda davantera.

L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es cria la Union vélocipédique de France'. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.

El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Henri Desgrange amb un recorregut de 2.428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins l'any 1927. No és fins el 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol.

El 1965 l'UCI se separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. L'UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992 FIAC i FICP es reunificaren de nou dins l'UCI que es traslladà a Lausana.

Les proves[modifica | modifica el codi]

Sector de pavé al Tour de Flandes, clàssica disputada al mes d'abril a Bèlgica.

El ciclisme en ruta proposa diferents tipus de prova: les clàssiques, les carreres per etapes i les proves contrarellotge, ja sigui en format individual o per equips.

Curses d'un dia[modifica | modifica el codi]

Les proves d'un dia són sovint anomenades curses en línia, sent les més prestigioses les que prenen el nom de clàssiques. Entre aquestes, les més destacades i que també reben l'apelatiu de monument, són la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la París-Roubaix, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia. L'antiga Copa del Món de ciclisme, organitzada per l'UCI estava constituïda per curses d'un dia. A més d'aquestes, hi ha d'altres proves, que sense arribar la tradició de les anteriors, també gaudeixen d'un enorme prestigi: la Gant-Wevelgem, l'Amstel Gold Race, la Fletxa Valona, la HEW Cyclassics, la París-Tours, la Clàssica de Sant Sebastià o, el ja desaparegut Gran Premi de Zuric.

Les curses per etapes[modifica | modifica el codi]

Les curses que es disputen en diversos dies, i que compten amb diverses parts, són curses per etapes. Els temps obtinguts en el decurs de cada etapa se sumen per donar lloc a una classificació final per temps. Moltes d'aquestes proves compten amb altres classificacions secundàries: classificació per punts, classificació de la muntanya, classificació de les metes volants, dels joves, per equips o d'altres.

El Tour de França, el Giro d'Itàlia i la Volta a Espanya són les més importants, amb una durada de tres setmanes. Se les conoix també com a Grans voltes. Altres curses per etapes poden durat des de quatre fins a quinze dies, i la seva importancia ve determinada per la seva classificació UCI.

Eddy Merckx és el ciclista que ha guanyat més grans voltes, amb 11 victòries. El segueixen en el palmarès Bernard Hinault, amb deu, Jacques Anquetil vuit; Fausto Coppi, Miguel Indurain i Lance Armstrong set i Alberto Contador, i Alfredo Binda amb sis.

El doblet Tour de França/Giro d'Itàlia en un mateix any l'han aconseguit Eddy Merckx (tres vegades), Fausto Coppi, Bernard Hinault i Miguel Indurain (dues vegades), Jacques Anquetil, Stephen Roche i Marco Pantani. El doblet Tour de França/Volta a Espanya en un mateix any l'han aconseguit Jacques Anquetil i Bernard Hinault. Giovanni Battaglin aconseguí el 1981 el doblet Giro d'Itàlia/ Volta a Espanya, y Alberto Contador ho repetí el 2008.

Bernard Hinault té el rècord dhaver guanyat en les tres grans voltes en la seva primera participació. Al marge de les grans voltes cal destacar el prestigi que tenen altres curses per etapes com ara la Volta a Catalunya, la París-Niça, la Tirrena-Adriàtica, la Volta a Suïssa, el Tour de Romandia, el Dauphiné Liberé o la Volta al País Basc.

Les curses contrarellotge[modifica | modifica el codi]

Ivan Basso a la 20a etapa del Tour de França de 2005.

Les contrarellotges poden ser individuals o per equips. En elles els ciclistes han de recórrer la distància estipulada en el menor temps possible, sortint cada ciclista o equip a intervals de temps determinats. Aquestes curses poden formar part d'una cursa per etapes o constituir per elles mateixes una cursa independent. Un exemple de cursa contrarellotge era el Gran Premi de les Nacions, que durant molts anys va actuar com a campionat del món oficiós de la modalitat. Un altre exemple seria la Chrono des Herbiers, que cada any tanca el calendari professional a França. Actualment les grans voltes sols tenen dues o tres etapes contrarellotges, mentre que anys enrere havien estat més nombroses.

En una contrarellotge individual el ciclista no pot posar-se al darrere d'un altre ciclista que t'hagi superat ni tampoc de cap vehicle de la cursa per reduir la resistència de l'aire.

En les contrarellotges per equips cada equip pren la sortida al mateix temps, fent relleus entre ells per tal d'aconseguir grans velocitats. El temps atribuït a l'equip és el que realitza el quart o cinquè ciclista de l'equip, segons la cursa, en passar per meta.

Des de 1994 s'organitza un campionat del món contrarellotge individual. Alguns especialistes en les curses contrarellotge han atacat el rècord de l'hora de ciclisme, com ara Eddy Merckx o Miguel Indurain.

Campionats internacionals[modifica | modifica el codi]

Mallot arc iris

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ciclisme als Jocs Olímpics

El ciclisme en ruta forma part dels esports olímpics des de la celebració dels primers Jocs Olímpics moders, el 1896, a Atenes. Fins el 1996, a Atlanta, les curses olímpiques estaven reservades a ciclistes amateurs.

Campionat del món[modifica | modifica el codi]

Els Campionat del món de ciclisme en ruta es disputen de manera regular des de 1927 pels homes i des de 1958 per les dones. El 1994 s'introduí la prova contrarellotge. El campió del món duu el mallot de l'arc de Sant Martí fins a la celebració d'una nova edició.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclisme de carretera
  1. ciclisme de carretera
  2. «Histoire du cyclisme sur route» (en francès). uci.ch. [Consulta: 1 d'octubre de 2011].