Ciclogènesi explosiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una ciclogènesi explosiva és una borrasca que s'aprofundeix molt ràpidament, amb una variació de més 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores que pot generar forts vents amb velocitat fins a 140 kilòmetres per hora.[1] Per a les latituds on es troba Catalunya, aquesta definició es relaxa i englova caigudes de pressió d'uns 20 hPa en 24 hores, o fins i tot submúltiples d'ella, per exemple 9-10 hPa en 12h.[2]

El concepte va ser proposat l'any 1980 pels investigadors americans Fred Sanders i John R. Gyakum, que van parlar de "meteorological bomb". L'ús a Catalunya va fer-se popular a partir del gener del 2009[3] amb el pas del cicló Klaus.

A finals de febrer de 2010 la depressió Xynthia,[4] fruit d'una nova ciclogènesi explosiva, va causar destrosses al seu pas per Catalunya[5] i nombroses víctimes a França.[6][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Une «bombe météorologique» déclenche la panique au Canada et aux États-Unis». Service météorologique du Canada: Environnement Canada. [Consulta: 26 décembre 2013].
  2. Martín León, F. «El concepto de ciclogénesis explosiva o “bomba meteorológica”». RAM-Revista del Aficionado a la Meteorología, octubre 2013, 28 octubre 2013 [Consulta: 5 març 2014].
  3. Bernis, M. «Qui s'ha inventat la ciclogènesi explosiva?». Diari Ara, 25 desembre 2013 [Consulta: 5 març 2014].
  4. Servei Meteorològic de Catalunya. «Resum mensual. Febrer 2010». Butlletins climàtics, Març 2010 [Consulta: 5 març 2014].
  5. VilaWeb. «Tempesta 'Xynthia': destrosses i ferits a Catalunya Nord». VilaWeb, 1 març 2010 [Consulta: 5 març 2014].
  6. Portal informatiu de TV3, 3/24. «50 morts i 9 desapareguts a França pel pas de la tempesta "Xynthia"». , 3/3/2010 [Consulta: 5 març 2014].
  7. Libération. «Xynthia, retour sur la tempête». Libération, febrer i març 2010 [Consulta: 5 març 2014].