Ciclomotor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un ciclomotor de l'any 1973

Un ciclomotor és considerat un vehicle sense motor, amb una cilindrada màxima permesa de 50 cm ³ i ha de tenir totes les peces de sèrie i si són de més potència han de tenir una garantia del taller o encarregat adequat. Es poden conduir a partir dels 15 anys amb el permís de conduir AM. El nom prové de què originàriament eren només bicicletes amb un petit motor afegit.

Són vehicles que no poden sobrepassar els 45 km/h per construcció ni permís. Tenen prohibit circular per Autopistes, Autovies i Vies per Automòbils.

A Espanya, l'entrada en vigor de la ITV per als ciclomotors va començar en 2007. Aquests vehicles han de passar la inspecció tècnica depenent de la seva antiguitat: la primera ITV que passaran serà després de tres anys si es tracta d'un ciclomotor de dues rodes, i als quatre si es tracta d'un ciclomotor de tres o de quatre rodes. Després de passar aquesta primera ITV, les següents seran cada dos anys i quan aquesta revisió crea oportú que la passi tots els anys li serà informada a l'usuari.

En cas que un ciclomotor no la passés (ITV declarada desfavorable), se li donaria un termini màxim de 2 mesos perquè arreglés els problemes presentats en el vehicle. Es podria arribar al punt d'immobilitzar el vehicle en cas de que la ITV fos declarada negativa pel perill que representa la circulació del vehicle per una via pública.

En realitat, un ciclomotor no és més que una bicicleta a la qual se li ha incorporat un motor. El seu element principal és el xassís o bastidor sobre el qual es munten la resta dels elements que componen el conjunt.

A l'estat espanyol legalment un ciclomotor és un vehicle motoritzat amb una cilindrada menor a 50 cc i que no pot superar els 45 km/h.[1]

Components[modifica | modifica el codi]

Un ciclomotor de la marca Piaggio

El motor: és el conjunt mecànic responsable de l'autopropulsió del ciclomotor.

El carburador: element la finalitat del qual és proporcionar al motor el combustible necessari per al seu funcionament.

L'equip elèctric: sistema autònom que alimenta i condueix el corrent elèctric necessari per al funcionament del motor i el sistema d'enllumenat.

Les suspensions: són independents en cadascuna de les dues rodes i compleixen una doble missió; proporcionar confort a l'usuari, atenuar les sacsejades que es produeixen en el conjunt a causa de les irregularitats del terreny, i elevar el nivell de seguretat mantenint els pneumàtics en permanent contacte amb el sòl.

Rodes i pneumàtics: són els elements d'unió entre el conjunt mecànic i la via o camí pel qual se circula.

Els frens: són els mecanismes allotjats en les rodes que permeten la detenció del ciclomotor quan així ho exigeixen les circumstàncies.

La transmissió: és el conjunt mecànic encarregat de convertir i canalitzar l'energia mecànica subministrada pel motor a la roda motriz.

La direcció: és el sistema que permet els canvis de trajectòria del vehicle.

El xassís: és l'element sobre el qual s'incorporen la resta dels components del ciclomotor, per aquesta raó ha de ser robust. Normalment està construït mitjançant tubs d'acer i alguns més lleugers d'alumini. En els models més moderns, incorpora una mínima carrosseria consistent en embellidores i petits carenadors amb finalitats estètiques i aerodinàmiques. Aquest carenador sol fabricar-se amb materials lleugers tals com plàstic i fibra de vidre.

Tots els components solidaris amb aquesta petita carrosseria i el propi xassís, es coneixen com masses suspeses, ja que graviten i es mouen sobre el sòl a través dels amortidors i les rodes, que són les masses no suspeses.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Los ciclomotores» (PDF) (en castellà). dgt.es p.8. [Consulta: 8 gener 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclomotor