Cigne mut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cigne mut
Höckerschwan.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Gènere: Cygnus
Espècie: C. olor
Nom binomial
Cygnus olor
(Gmelin, 1789)
Sinònims
  • Anas olor Gmelin, 1789
  • Cygnus olor immutabilis
  • var. Sthenelides olor, Cygnus paloregonus, sense subespècies


El cigne mut (Cygnus olor) és un ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada[2] i uns 220 cm d'envergadura alar.[3]

El bec és vermellós ataronjat i té un tubercle negre molt evident a la base.[2] El coll és llarg i corbat, i s'estira quan està en vol.[2] El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc després del primer hivern.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Cigne mut
Cigne mut nedant al riu Segre

Els exemplars adults requereixen menjar diàriament uns quatre quilos de vegetals frescos.[4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults. Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en aiguamolls, rius o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.

Als Països Catalans, la seva presència es donava antigament de forma esporàdica a l'hivern. Més tard va ésser introduït als Aiguamolls de l'Empordà i l'aiguabarreig del Segre-Cinca, tot i que actualment ja es pot trobar de forma irregular a qualsevol aiguamoll de Catalunya, a causa de les poblacions semidomèstiques de parcs, rius urbans i camps de golf de les quals se n'han escapat individus. Són més rars a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Balears. En total hi ha unes 20 parelles en estat salvatge i està en expansió.[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Cygnus olor. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 4.11.08.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18-19. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  3. H. Barthel, Peter. New Holland Field Guide to the Birds of Britain and Europe (en anglès). New Holland Publishers, 2008, p.32. ISBN 1847731104. 
  4. Kear, Janet. Ducks, Geese and Swans: General chapters, species accounts (en anglès). Oxford University Press, 2005, p.232. ISBN 0198610084. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cigne mut Modifica l'enllaç a Wikidata