Cigonya negra
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Exemplar fotografiat a Oxfordshire (Anglaterra).
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ciconia nigra (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la cigonya negra: àrees d'hivernada (blau), àrees de cria (taronja) i tot l'any (marró).
|
||||||||||||||
La cigonya negra (Ciconia nigra) és un ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Ateny 96 cm de llargada i 1,8 m d'envergadura alar.
- Pesa 3 kg.
- Té el plomatge de color negre, llevat del'abdomen que és blanc.
- Bec i potes d'un vermell més pujat que els de la cigonya blanca.
- No presenta dimorfisme sexual.
[edita] Reproducció
Nia als arbres i boscos despoblats. Ocupa nius d'anys anteriors o tots dos sexes construeixen un niu voluminós amb branques i folrat de molsa, herbes verdes i gramínies, sempre a prop de l'aigua. La posta, d'abril a juny, consta de 3-5 ous blancs i ambdós progenitors els coven per espai de 38-42 dies. Els pollets són alimentats pels seus pares i són capaços de volar al cap de 65-70 dies.
[edita] Alimentació
Menja principalment peixos, granotes, colobres, rates d'aigua, insectes (escarabats, hemípters i libèl·lules) i matèria vegetal.
[edita] Hàbitat
Viu a les rouredes i als boscos de pins i alzines sureres o, al contrari, també a zones desboscades. En tots dos casos és fonamental que hi hagi aigua abundant (rius, embassaments, bassals, etc.).
[edita] Distribució geogràfica
Viu a Europa, Extrem Orient i Extremadura. Les poblacions europees hivernen a l'Àfrica tropical, tot i que les poblacions ibèriques són sedentàries. Els exemplars de l'Extrem Orient hivernen al sud de la Xina.
[edita] Rutes migratòries de les cigonyes negres europees
En té dues:
-Ruta occidental: la major part de les poblacions occidentals d'aquest ocell tria la ruta per damunt Gibraltar però n'hi ha un 10% que prefereixen travessar la Mediterrània volant per damunt Sicília i Tunísia. Després travessen el Sàhara tot directament pel centre o ressegueixen la costa atlàntica. Descansen a les zones humides de Nigèria i Malí.
-Ruta oriental: les poblacions orientals segueixen el trajecte Bòsfor-Península del Sinaí-Nil.
[edita] Costums
És més rara, més feréstega i més solitària que la cigonya blanca i, malgrat que es pot veure de pas als Països Catalans -fins i tot en àrees muntanyenques-, defuig la companyia humana.[1] En les seues migracions és capaç de volar entre 100-250 km diaris, tot i que n'hi ha d'exemplars que arriben als 500 km. Emigren de mitjan agost-final de setembre i retornen cap a la meitat de març.
[edita] Conservació
A Europa el nombre de cigonyes negres és escàs: a Dinamarca pràcticament ha desaparegut i a Alemanya només en queden 50 parelles. La població de l'Europa Oriental consta, si fa no fa, de 500 parelles.
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 24. ISBN 84-315-0434-X.
[edita] Enllaços externs
- La cigonya negra a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- La cigonya negra a la IUCN. (anglès)
- La cigonya negra a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- La cigonya negra a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Vídeos de cigonyes negres en llur hàbitat natural. (anglès)
- Informació sobre la població de cigonya negra a Portugal (portuguès)
- La cigonya negra a l'Avibase. (català)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- La cigonya negra a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- Conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- Estudi de la població de cigonya negra al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia de la cigonya negra. (anglès)
- Reproducció i hàbitat de la cigonya negra. (castellà)
- Cens de la cigonya negra a la Península Ibèrica. (castellà)
- Estudi de la migració d'aquest ocell per l'Estret de Gibraltar. (castellà)
