Cilindre de fonògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els cilindres de fonògraf van ser el suport del primer mètode de gravació i reproducció de so. Coneguts simplement per "enregistraments" en la seva època de major popularitat (1887-1915), aquests objectes amb forma de cilindre tenien un enregistrament de so literalment gravada sobre la superfície exterior que es podia reproduir sobre un fonògraf mecànic. En la dècada de 1910, el sistema competidor basat en discos de gramòfon va triomfar en el mercat i es va convertir en el suport d'àudio comercial dominant, provocant que la producció comercial en massa dels cilindres de fonògraf acabés el 1929.

Dos enregistraments en cilindre d'Edison (en els extrems) i els seus recipients de cartró (al centre).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cilindre de fonògraf Modifica l'enllaç a Wikidata