Cinc minuts de glòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCinc minuts de glòria
Five Minutes of Heaven Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOliver Hirschbiegel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Liam Neeson
James Nesbitt
Anamaria Marinca
Conor MacNeill
Kevin O'Neill (en) Tradueix
Mark Ryder
Paul Kennedy
Richard Dormer Modifica el valor a Wikidata
GuióGuy Hibbert Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Holmes Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHans Funck Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBBC Television (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Estrena2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBelfast, Dundonald, Lurgan, Glenarm i Newtownards Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaconflicte nord-irlandès Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIrlanda del Nord Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt1238291 Filmaffinity: 646111 Allocine: 137313 Rottentomatoes: m/1213994-five_minutes_of_heaven Letterboxd: five-minutes-of-heaven Mojo: fiveminutesofheaven Allmovie: v476951 TCM: 738188 Metacritic: movie/five-minutes-of-heaven TV.com: movies/five-minutes-of-heaven TMDB.org: 16759 Modifica el valor a Wikidata

Cinc minuts de glòria[1] (títol original en anglès, Five Minutes of Heaven) és una pel·lícula britànicoirlandesa feta per a la televisió, dirigida per Oliver Hirschbiegel, d'un guió de Guy Hibbert. La primera part reconstrueix l'assassinat històric de Jim Griffin, de 19 anys, per Alistair Little, de 17 anys, el 1975, i la segona part descriu una reunió fictícia entre Little i el germà de Jim Joe 33 anys més tard.

La pel·lícula va guanyar dos premis al Festival de Cinema de Sundance 2009. Es va estrenar a la BBC Two el 5 d'abril de 2009, i després es va projectar a les pantalles de cinema de tot el món. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Lurgan, Irlanda del Nord, 1975. Una guerra civil de baix nivell és en curs, amb l'Exèrcit Republicà Irlandès que ataca unionistes britànics i la unionista Ulster Volunteer Force que exigeix revenja de catòlics que afirmen que són republicans militants. Alistair Little, de 16 anys és el líder d'una cèl·lula UVF, frisosa de fer sang. Ell i la seva banda maten un jove catòlic, James Griffin, com una represàlia i un avís a altres. Quan es dispara el tret, Joe Griffin – el germà d'11 anys de l'objectiu – veu amb horror com el seu germà és disparat al cap. Trenta anys després, Joe Griffin i Alistair s'han de trobar, davant de les càmeres, amb vistes a una reconciliació. Alistair ha complert la seva sentència, i s'ha pactat la pau a Irlanda del Nord, però Joe Griffin no va al programa per a una encaixada de mans. Sense saber-ho l'equip de producció, pretén clavar un ganivet a l'assassí del seu germà – en directe.

El primer acte descriu la reconstrucció de l'assassinat de Jim Griffin de 19 anys per Alistair Little de 17 anys (Mark Davison) el 29 d'octubre de 1975. Joe, el germà de 8 anys de Jim, presencia l'assassinat. Little va a presó i hi és durant 12 anys.

El segon acte descriu un intent per un equip documental de televisió d'establir una reunió entre Little (Liam Neeson) i Griffin (James Nesbitt) 33 anys després de l'assassinat. Little no és conscient dels plans de Griffin de venjar la mort del seu germà matant-lo. Abans d'entrar en directe, Griffin es posa nerviós i demana que es treguin les càmeres. Quan els productors l'intenten calmar, se'n va i els dos homes no es troben.

En el tercer acte apareixen Little i Griffin que parlen dels seus passats.

L'últim acte és de Little acceptant trobar-se amb Griffin a la vella casa d'aquest. Griffin intenta apunyalar Little, tirant-se-li a sobre des de darrere. Little s'enfronta a Griffin, i els dos cauen per una finestra, acabant junts al paviment exterior. Little mostra senyals de vida primer i mira el pols de Griffin. El dos són ferits i Little diu a Griffin que torna a Belfast. Little diu a Griffin "desempallega't de mi", que li digui a la seva família que l'ha matat i que els digui que visquin la seva vida per ells mateixos, i no com a venjança contra Little.

Little està parlant metafòricament, i vol dir que Griffin elimini Little del seu cap, en tot cas traslladant-se. Griffin molt tremolosament encén un cigarret mentre Little s'estira contra una paret i coixeja carretera avall. L'endemà, Griffin assisteix a una teràpia de grup. Fa saber al grup que vol ser un bon pare per a les seves filles i plora. Al final, truca a Little per dir-li: "S'ha acabat."

Repartiment[modifica]

(En ordre d'aparició)

  • Alistair de jove - Mark Davison
  • Andy - Diarmund Noyes
  • La Mare d'Alistair - Niamh Cusack
  • Stuart - Matthew McElhinney
  • Dave - Conor Macneill
  • El Pare d'Alistair - Paul Garret
  • Joe de jove - Kevin O' Neill
  • Jim - Gerard Jordan
  • La Mare de Joe - Paula McFetridge

2a Part

Producció[modifica]

Cinc minuts de glòria va ser originalment encarregat per la BBC Four: Hibbert no volia que els executius de televisió interferissin amb el guió. BBC Four va abandonar el projecte quan no va poder disposar d'un pressupost més gran. Per aconseguir més diners per a la pel·lícula, la Big Fish Films, companyia de producció independent va anar a cercar altres socis financers, incloent-hi la Northern Ireland Screen, i la pel·lícula va ser finalment encomanada al director de la BBC Two Roly Keating, i a la Controller de Ficció Jane Tranter.[2][3]

La gravació es va fer en exteriors a Belfast, Lurgan, Glenarm i Newtownards durant quatre setmanes des de maig fins al juny de 2008.[4][5][6] Nesbitt es va reunir amb Griffin abans de començar a filmar però Neeson va decidir esperar fins després que s'hagués reunit amb Little; deia "Que no volia veure'l abans perquè no volia que se'm recordés sobre les diferències físiques entre nosaltres i no volia tenir desendreçat el meu cap."[6][7]

Estrena[modifica]

Cinc minuts de glòria es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance de 2009, el 19 de gener de 2009. Va guanyar el Premi al millor director dramàtic, i al millor guionista.[8]

Va fer la seva estrena irlandesa al Jameson Dublin International Film Festival de 2009 el 21 de febrer de 2009.[9] El guionista va ser premiat per la BAFTA a Londres 23 de març de 2009. Va continuar amb una sessió de pregunta-resposta amb Hirschbiegel, Hibbert i Nesbitt.[10] Es va emetre per la BBC Two a Anglaterra, Escòcia i País de Gal·les el 5 d'abril de 2009 i a BBC One Northern Ireland el 13 d'abril.[11] Pathé va encarregar-se de la distribució per tot el món.[12]

IFC Films signava un acord per distribuir la pel·lícula als Estats Units des de l'agost de 2009, a través del seu servei de vídeo a la carta i exclusivament a través de Blockbuster.[13] La pel·lícula s'estrenava en el Angelika Film Center de Nova York el 21 d'agost de 2009.[14]

Va treure 5.200 dòlars de taquilla el primer cap de setmana.[15]

Rebuda[modifica]

Dos homes de negre
Neeson i Nesbitt el gener de 2008

Després de Cinc minuts de glòria a Sundance, Kirk Honeycutt de The Hollywood Reporter ho anomena "molt bo per manifestar l'obvietat però suspèn en portar noves idees a aquest vell conte de moralitat". Citava les escenes que presentaven Mark Davison (com el jove Little) i Anamaria Marinca (com a productora de televisió) com "l'únic moment que la pel·lícula fa esclatar la vida".[16] Dennis Harvey per Variety va elogiar el guió cinematogràfic de Hibbert i de l'actuació de Neeson.[12]

Padraic Geoghegan de RTÉ Entertainment criticava la manca de temps de pantalla donat a la família de Griffin, i per no mostrar com Little ve a ajudar altres en les escenes actuals. Geoghegan lloava les escenes de flashback, la direcció d'Hirschbeigel, i l'actuació de Neeson i Nesbitt.[17] Michael Dwyer considera la pel·lícula quatre sobre cinc. De les actuacions, escrivia

« Nesbitt retrata vívidament: un home encara es cargolava amb ràbia i horror per la memòria indeleble d'un malson de per vida de quan era un noi. I l'angoixa de Neeson mostren la culpa i el dolor que Little porta des que va cometre el seu horrible crim.[18] »

Andrew Johnston per Culture Northern Ireland va escriure

« A diferència d'alguns altres films de l'Ulster, Five Minutes of Heaven presenta el poble real amb les seves emocions, més que caricatures polítiques o imitacions servils. Hi ha una idea que la majoria del pressupost continuava donant suport a Neeson, però la banda sonora minimalista, el color rònec i les escenes amateurs de lluita subratllen la buidor dels personatges principals i la desolació del seu predicament.[19] »

Premis[modifica]

Any Premi Categoria Candidat Resultat
2009 Festival de Cinema de Sundance Direcció dramàtica Oliver Hirschbiegel Guanyador[20]
Cinema Mundial, guió Guy Hibbert Guanyador[20]
Gran Premi de Jurat Oliver Hirschbiegel Nominada[20]
2010 Premis IFTA Serial dramàtic Eoin O'Callaghan Guanyador[21]
Actor en un Paper principal: Televisió Liam Neeson Nominat
Director de Fotografia Ruairí O'Brien Nominat
Royal Television Society Millor Drama Five Minutes of Heaven Guanyador.[22]
Millor Guió (Drama) Guy Hibbert Nominat[22]
Broadcasting Press Guild Millor Drama Five Minutes of Heaven Nominada[23]
Millor Actor James Nesbitt Nominada[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Cinc minuts de glòria». [Consulta: 25 juny 2018].
  2. ↑ «Hibbert critica els comissaris per tenir massa poder». The Stage Online'.
  3. ↑ Holmwood, Leigh. «James Nesbitt and Liam Neeson set for Ulster drama» (en anglès), 08-05-2008. [Consulta: 25 juny 2018].
  4. ↑ .Holmwood, Leigh. «Nesbitt i Neeson s'uneixen per un drama de l'Ulster». The Guardian, 08-05-2008. .
  5. ↑ McLean, Craig. «El repartiment 'canvia de costat' per problemes de la gravació». The News Letter (Johnston Press), 30-03-2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Liam Neeson - entrevista sobre el seu paper a 'Cinc Minuts de Cel'». The Daily Telegraph.[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Stars 'change sides' for Troubles film» (en anglès). The News Letter.
  8. ↑ «L'empenta' guanya els premis grans a Sundance».
  9. ↑ Coleman, Maureen «Neeson and Nesbitt: the real-life bravery behind our new Troubles drama» (en anglès). BelfastTelegraph.co.uk. ISSN: 0307-1235.
  10. ↑ «Acces All Areas». BAFTA.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ " Bbc Dos: Cinc Minuts de Cel. BBC Online.
  12. ↑ 12,0 12,1 Harvey, Dennis. «Cinc Minuts de Cel, Ressenya del Festival de Sundance». Variety, 21-01-2009.
  13. ↑ Kay, Jeremy «IFC takes US rights to drama Five Minutes Of Heaven» (en anglès). Screen, 08-05-2009.
  14. ↑ «Movies: The New Yorker». archive.is, 05-09-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-05 [Consulta: 23 agost 2014].
  15. ↑ «Hollywood Reporter | Entertainment News» (en anglès). The Hollywood Reporter, 23-08-2009. [Consulta: 9 juliol 2018].
  16. ↑ Honeycutt, Kirk. «Cinc Minuts de Cel». The Hollywood Reporter, 20-01-2009.
  17. ↑ Geoghegan, Padraic. «Cinc Minuts de Cel». The Irish Times, 26-02-2009.
  18. ↑ Dwyer, Michael. «Five Minuts of Heaven». The Irish Times, 27-02-2009.
  19. ↑ Johnston, Andrew. «Five Minutes of Heaven». Culture Northern Ireland, 26-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-28. [Consulta: 26 abril 2010].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 McCarthy, Todd. «L'empenta' guanya els premis grans a Sundance». Variety, 24-01-2009.
  21. ↑ «Guanyadors dels 7ns premis irlandesos de cinema i televisió».
  22. ↑ 22,0 22,1 Silverstein, Adam. «Premis del programa RTS 2009: Els Guanyadors». digital Spy, 17-03-2010.
  23. ↑ «36 Premis anuals. Millor Drama». Broadcasting Press Guild.
  24. ↑ «36 Premis anuals: Millor Actor». Broadcasting Press Guild.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cinc_minuts_de_glòria&oldid=32464133»