Cinema Astòria
 Façana del Cinema Astoria (maig 2010)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | sala de cinema |
| Activitat | |
| Activitat | 29 setembre 1934 – 28 juny 1999 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Localització geogràfica  | |
El Cinema Astòria va ser una sala d'exhibició cinematogràfica situada al carrer de París, 193-197 de Barcelona, a l'edifici del mateix nom.
Història[modifica]
Va ser inaugurat el 29 de setembre de 1934 i tenia una capacitat de 923 localitats.[1] La primera projecció va ser La comedia de la vida de Howard Hawks,[1] tot i que el dia abans es va projectar en una sessió privada.[2]
Va ser promogut per l'empresari Modest Castañé i Lloret, i la premsa el va batejar com un «Avenida 1934»,[3] en referència al cinema que la família Castañé havia obert feia uns anys a l'Avinguda del Paral·lel.[1]
El 9 d'agost de 1936 es va incorporar una orquestra de jazz al cinema per posar fi a la desocupació dels músics.[3] Durant la Guerra Civil, les projeccions consistien bàsicament en reposicions de diferents títols i gèneres. El 31 de gener del 1939 van començar una sèrie de sessions gratuïtes on es projectaven documentals de propaganda franquista.[2]
Entre el 1942 i 1947 es van programar cicles de sessions de cinema d'autor i cine retrospectiu i modern.[4]
El març del 1945, Modest Castañé va obrir una nova sala, l'Atlanta, i les dues van començar a programar conjuntament.[1] Durant un temps, va programar conjuntament amb el cine Fémina i Cristina. Després del tancament d'aquest últim, l'Astoria va començar a programar en solitari.[3]
L'abril del 1977 prengué la direcció de la sala l'empresa Cinesa. A partir d'aquell moment, començà a perdre la seva personalitat tant característica a causa del canvi de programació.[1]
L'última projecció va ser el 28 de juny del 1999 amb La alegre divorciada, la primera pel·lícula d'èxit que es va projectar, en una sessió històrica i exclusiva per als lectors i subscriptors de La Vanguardia.[5]
Encara es manté el Club Astoria, un petit bar situat a l'entresol del cinema, on es reunia la gent per comentar les pel·lícules.[1]
Bibliografia[modifica]
- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno, repertorio y arte y ensayo. Quarentena Ediciones, 2016.
- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Edicions Proa, 1995, p. 38-40. ISBN 84-8256-063-8.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Monsó Cabús, 1995.
- ↑ 2,0 2,1 «CINE ASTORIA. París 193-197. (1934-1999)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 09-06-2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lahuerta Melero, 2016.
- ↑ Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002.
- ↑ «La Vanguardia te invita a una sesión histórica». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 28-06-1999, pàg. 4.