Cine Barceló

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cine Barceló
Vista nocturna
Imatge
Edifici Barceló
Dades
TipusCinema, discoteca
ArquitecteLuis Gutiérrez Soto
Construcció1930 Modifica el valor a Wikidata
Ússala de cinema i discoteca Modifica el valor a Wikidata
Cronologia1930
Característiques
Estil arquitectònicRacionalisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaJusticia (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMadrid
Map
 40° 25′ 37″ N, 3° 41′ 59″ O / 40.4269°N,3.6998°O / 40.4269; -3.6998

El Cine Barceló va ser un edifici dissenyat com a cinema a Madrid. L'arquitecte va ser Luis Gutiérrez Soto, que el va projectar el 1930.[1] Es tracta d'un edifici d'estil racionalista. Destaca per la representació d'iconografia naval, amb una façana estructurada en franges i buits horitzontals, que té una clara influència de l'arquitectura mendelsohniana (racionalisme expressionista espanyol).[2][3]

Història[modifica]

L'edifici es va construir com un cinema de barri en una cantonada del carrer Barceló y Larra, davant dels Jardines del Hospicio. El solar té una planta trapezoïdal, amb l'accés principal a l'eix axial del trapezi. La distribució de l'interior va aconseguir una menció en l'obra d'Ernst Neufert "L'art de projectar en arquitectura".[1] Luis Gutiérrez va dissenyar una façana amb un aspecte aerodinàmic. Es va inaugurar el desembre del 1931 amb la pel·lícula El cantor desconegut, dirigida per Victor Tourjansky el 1931.[4] El 4 de desembre de 1974 es va projectar al cinema Barceló l'última pel·lícula. L'any 1980, l'edifici del cinema es va convertir en una sala de festes pertanyent a la cadena de discoteques Pachá i l'interrior va ser reformat per l'arquitecte Jordi Goula.[4] Llavors es va retirar el cartell del cinema per posar-hi el de la discoteca. L'abril del 2013, per diferències en la gestió entre l'amo de la firma Pachá i el propietari de l'edifici, es va trencar la relació entre tots dos i l'icònic edifici racionalista va quedar deslligat de la franquícia d'entreteniment.[5]

Característiques[modifica]

L'entrada principal està situada al vèrtex, fent cantonada amb el carrer Barceló y Larra (en honor del mariner nascut a Mallorca l'any 1717 Antoni Barceló). A l'entrada hi ha dos nuclis principals d'escales que donen pas al vestíbul.[1] El cinema tenia un aforament de 1.210 localitats. El primer propietari va ser Nicolás Hermosilla, i l'últim, el 1980, va ser l'industrial Rafael Mateo Tarí. A la terrassa de l'edifici hi havia un cinema que es posava en servei les nits d'estiu i que s'anunciava com la Gran Terrassa del Barceló.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cine Barceló
  1. 1,0 1,1 1,2 Luis Gutiérrez Soto, (1971), Cine Barceló, Madrid, 1930, Nueva forma: arquitectura, urbanismo, diseño, ambiente, arte, ISSN 0029-5825, Nº 70, 1971, pág. 8
  2. A Anguiano de Miguel, (1991), Iconografías en la arquitectura madrileña, Cuadernos de arte e iconografía, - dialnet.unirioja.es
  3. Carlos Serrano, Serge Salaün, (2006), Los felices años veinte: España, crisis y modernidad, Marcial Pons Historia, Barcelona, ISBN 84-96467-20-1, pág. 149-152
  4. 4,0 4,1 González Torreblanca, Nieves. «V: El gran cambio». A: Madrid - Patio de Butacas (en español). Primera. Madrid: La Librería, 2007, p. 104-105. ISBN 978-84-96470-89-7. 
  5. T.G.Rivas. «La discoteca Pachá abandona el teatro Barceló» (en castellà). ABC, 20-04-2013. [Consulta: 20 abril].